El SSP es queda fora del parlament després de dos anys turbulents

per Roque Martínez [1]

El Partit Socialista Escocès (SSP) es va fundar en la dècada dels 90 en un context hostil, no solament per l’aposta que suposava la creació d’una força política que unificava l’esquerra anticapitalista davant les forces neoliberals (laboristes, conservadors, nacionalistes de dreta...) a Escòcia, sinó també per la incomprensió del caràcter nacionalista del nou partit per part de l’esquerra anglesa. Tanmateix, en les eleccions al parlament escocès de 2003, l’SSP va aconseguir una representació de 6 diputats (4 dones i 2 homes).

Però la publicació en un diari sensacionalista del magnat Robert Murdoch de certs aspectes de la vida privada del dirigent Tommy Sheridan (havia estat diverses vegades en un club de cambreres de Manchester entre el 1996 i el 2002), va provocar que durant dos anys es discutís als òrgans del partit sobre aquesta qüestió amb bastant de freqüència.

La resolucions que van prendre van respectar tant els plantejaments de Sheridan com la coherència ideològica del conjunt del partit. És el 20 d’agost de 2006 quan Tommy escriu un article en la premsa plantejant la intenció de separar-se del SSP, al·legant la falta de suport del partit davant els atacs a la seva vida personal, i anunciant la seva intenció de constituir una nova organització, Solidarity, a la qual s’afegeixen dues organitzacions: l’SWP (homòleg d’En Lucha) i el CWI (homòleg del Militante).

Així l’esquerra anticapitalista es presenta a les eleccions al parlament escocès de maig del 2007 dividida i enfrontada entre si mateixa. L’efecte, enmig d’una forta pressió cap al "vot útil" per la polarització de la campanya entorn del tema de la independència, és una derrota sense pal·liatius de tota l’esquerra (SSP, Verds i Solidarity), que passa de tenir 15 a només dos diputats, els que obté el partit Verd.

Els nacionalistes formen govern

Altres partits també han perdut. Per primera vegada en 50 anys els laboristes han deixat de ser la força més votada (46 parlamentaris). En canvi, el Partit Nacionalista Escocès (47), amb una proposta nacionalista i independentista, ha passat a ser la primera, mentre que els conservadors han aconseguit 15 escons i els demòcrates-liberals 16. També va perdre la credibilitat del sistema, amb cent mil vots declarats nuls perquè la gent no entenia com omplir les butlletes de vot.

Quan la socialdemocràcia fa temps que havia assumit el neoliberalisme i l’esquerra apareix dividida, els i les ciutadanes d’Escòcia han donat suport a una proposta nacionalista (la promesa d’un referèndum) en ruptura amb certes polítiques que laboristes i conservadors han estat aplicant en aquests 50 anys, però no amb el liberalisme.

La derrota contundent de l’SSP i de Tommy Sheridan (la figura de Solidarity) a les urnes ha de representar un punt d’inflexió i de reflexió. Una vegada més l’escissió de l’esquerra té més que veure amb personalismes (subordinació de l’organització a interessos personals) que amb diferències en l’aplicació concreta dels acords congressuals. Les diferències que hi havia cabien perfectament en una mateixa organització.

L’SSP ha estat coherent en la defensa al carrer de polítiques socials, nacionals, econòmiques, ecològiques, antirepressives i de defensa de la classe obrera davant les polítiques plantejades i aplicades tant pel laborisme com pels conservadors.

El procés electoral ha acabat. Ara toca posar en pràctica el pla que el conjunt de l’SSP va decidir en el seu últim congrés i aprofitar les contradiccions que es produiran amb el nacionalisme moderat en el govern en qüestions com ara el referèndum per la independència, el tancament de les nuclears i una infinitat de temes socials.