La repressió sindical i la precarietat avancen

per Jorge Cortegana [1]

El passat 24 d’abril patronal i sindicats van arribar a un principi d’acord sobre el conveni del metall de la província de Barcelona. Entre les novetats del conveni hi trobem la seva vigència de sis anys, salaris per a treballadors de nova incorporació (doble escala salarial) i formules de flexibilitat amb una bossa de 80 hores a l’any.

Sense cap dubte empreses com SEAT, amb el beneplàcit dels sindicats majoritaris, han estat promotores de la generalització d’aquest tipus de mesures que tenen com a objectiu l’augment de la taxa de beneficis.

La doble escala salarial, el calendari laboral flexible, l’augment de les vigències dels convenis i el retrocés en els drets dels treballadors ja es vénen aplicant fa diversos anys en grans empreses com SEAT. I si bien en el passat SEAT era un referent sindical per al conjunt del moviment obrer de Catalunya i de la resta de l’Estat en moments d’avenç de conquestes de drets per als treballadors, en l’actualitat també ho és per als retrocessos.

Aquesta dinàmica en la negociació col·lectiva (patronal - sindicats) no queda aïllada a cap territori particular. Les contínues reformes laborals durant aquests últims 20 anys han beneficiat els empresaris, que han aconseguit abaratir l’acomiadament, reduir el pagament de cotitzacions a la seguretat social, rebre majors bonificacions econòmiques per la contractació, etc.

Treballar més anys?

Però quan acabem de veure, fa escassos mesos, govern, patronal i sindicats rubricar un acord que perjudica novament els interessos de la classe treballadora, el govern central torna a la càrrega dient públicament que està disposat a ampliar la vida laboral per sobre dels setanta anys.

Per a això, recorren a arguments com que "resulta absurd que l’edat de jubilació romangui inalterable des de fa quaranta anys, quan l’esperança de vida era llavors 20 anys menor de la que és ara,", però "s’obliden" que la banca ha obtingut, per cinquè any consecutiu, el seu propi rècord de beneficis.

L’acord de prejubilacions entre la direcció de SEAT i el comitè d’empresa, fet públic fa escasses setmanes, és una millor notícia que la que vam tenir fa ja més d’un any quan empresa, UGT i CCOO van acordar l’acomiadament forçós de 660 treballadors. Sens dubte es deu a la lluita dels treballadors i treballadores de SEAT.

Llums i ombres

No obstant això, el fet de veure les llums d’aquest acord no pot impedir-nos de veure’n també les ombres. Queden encara al voltant de 150 companys pendents de reingressar, s’ha paralitzat el contracte de relleu (permetia que un treballador es jubilés anticipadament i fos substituït per un de nova contractació), es destruiran 1500 llocs de treball fixos i amb drets laborals, i tot apunta que el personal que SEAT necessitarà per fabricar els dos nous models assignats tindrà més precarietat i pitjors salaris.

Però l’horitzó tampoc no podem dir que és del tot negre. Noves lluites -com la dels treballadors de Delphi contra el tancament de la planta, la dels treballadors de SAS tancant-se a la fàbrica i impedint el subministrament de mercaderies a l’empresa SEAT, la dels acomiadats de la SEAT per la readmissió als seus llocs de treball, la dels treballadors de Mercadona per unes condicions dignes de treball i per la llibertat sindical, la de la plantilla d’Iberia contra els acomiadaments, la rebaixa salarial i la seva criminalització- poden resultar l’antídot que doni marxa enrere a la contínua regressió dels drets de la classe treballadora.

A la mà de tots els treballadors i les treballadores està canviar aquest rumb. Per tant, fem que això sigui possible.