La memòria: el passat en el present

Entrevista a Empar Salvador, per Revolta Global [1]

- Què és el que heu descobert concretament a València?

Entre finals del 2005 i 2006 vam descobrir sis fosses comunes, una en el cementiri civil i cinc en el cementiri general, totes elles de l’època de la repressió franquista. També vam tenir accés als Llibres de Registre d’Enterraments de l’època i hem pogut comprovar que des del dia 1 d’abril del 1939 fins al 31 de desembre del 1945, van ser enterrades en les cinc fosses del cementiri general 26.300 persones. Estan registrades amb tot tipus de dades: nom i cognoms, edat, data d’enterrament, causa de la mort, lloc de procedència…

Entre les persones enterrades hem trobat almenys quatre grups diferents:

- represaliats/des directes: persones executades extrajudicialment, mortes per tortures i pallisses en les presons oficials de València i altres llocs habilitats com a presons (Manicomi, Hospital provincial, Hospital Militar, Caserna de Monteolivete, diferents esglésies i convents…). Moltes criatures i les seves mares mortes per no sobreviure als parts sense assistència en presons i convents, presos i preses morts per fam, epidèmies i malalties no assistides.

- represaliats/des indirectes: persones mortes per fam, set, fred, malalties no assistides, epidèmies… conseqüència de les miserables condicions de vida que el franquisme va imposar a la població.

- persones desconegudes, les causes de la mort de les quals no estan explicades ni documentades.

- persones en situació de pobresa extrema a les quals les seves famílies no van poder pagar un enterrament digne.

Cal destacar que en tots els grups hi ha persones de totes les edats: des de nens i nenes -fins i tot de dies o mesos, morts per causes violentes- a persones de més de 80 anys mortes en les presons per “hemorràgia interna”, “fractura de crani” o “asfíxia per suspensió”.

Les cinc fosses del cementiri general ocupen una superfície de 41.020 m2, la qual cosa les converteixen en les fosses documentades més grans d’Europa.

El nostre objectiu actual és publicar els noms de totes les persones enterrades a les fosses, ja que hi van ser llençades per condemnar-les a l’oblit, i també, perquè les seves famílies puguin trobar-les. Ja n’hem publicat més de 7.000 i estem a punt de publicar-ne 3.000 més, però hem descobert que en les fosses hi ha moltes persones enterrades sense estar registrades. Fins a la data ja hem detectat més de 7.000 d’aquestes.

- Amb quins obstacles -especialment polítics- us heu trobat?

Vam haver de posar una demanda judicial contra l’ajuntament de València (la primera que es posa a Espanya contra una administració per impedir la destrucció d’una fossa comuna amb represaliats del franquisme), perquè volia construir 1.030 nínxols sobre l’única fossa que no està destruïda. Sobre totes les altres han construït nínxols, panteons i tombes preferents individuals, fins i tot en l’època del govern socialista. També vam haver de portar els Llibres de Registre d’Enterraments a una notària perquè n’aixequés acta, car ens va arribar la veu que volien treure’ls de l’Arxiu.

El judici l’hem guanyat, encara que la sentència està recorreguda tant per l’ajuntament com pel fiscal i estem a l’espera de la sentència definitiva. El fet que la sentència també la recorregués el fiscal ens fa pensar que el nostre descobriment no interessa a ningú. Segurament a uns no els interessa perquè les seves famílies i parents podrien estar implicats en les matances, i a altres perquè haurien d’explicar moltes coses. Els “Pactes de la Transició”, en els quals es va acordar la destrucció, el silenci, la impunitat i l’oblit del genocidi franquista, continuen tenint influència en la situació política actual.

- Quina opinió et mereixen, doncs, la Llei de la Memòria Històrica i el suport a aquesta de IU?

És un projecte de llei indigne que no recull cap de les reivindicacions del moviment de recuperació de la memòria i de les associacions de represaliats i les seves famílies. Ni tan sols retira els símbols feixistes dels edificis públics, privats o religiosos. Després de 30 anys de democràcia sense donar resposta, plantegen un projecte de llei que no rehabilita jurídicament les víctimes, però que protegeix els genocides del franquisme.

Quant al “pacte de desbloqueig” signat entre el PSOE i IU-ICV, ha estat un pacte a esquenes dels altres grups parlamentaris i per descomptat sense comptar amb les associacions per a la recuperació de la memòria i dels represaliats. Resumint molt, IU ha renegat de la reivindicació, que és un clam, per a aquest projecte de llei: la rehabilitació jurídica de les víctimes, cosa que implica l’anul·lació dels consells de guerra sumaríssims del franquisme. És unànime que aquests judicis van ser una farsa sinistra de què es va servir el franquisme per portar milers de demòcrates al mur d’afusellament. Ha estat una vergonya!

- Què té a veure aquest assumpte amb el present i el futur?

El descobriment de les fosses comunes de València dóna una nova dimensió d’allò que va ser la repressió del franquisme. Demostra que es va planificar la mort de milers de persones, la qual cosa prova que a Espanya es va cometre un genocidi i crims contra la humanitat (que no prescriuen). Si el govern no dóna resposta a aquesta situació, caldrà recórrer als tribunals internacionals, perquè l’obliguin a complir els tractats internacionals signats per l’Estat Espanyol en matèria de genocidi.