Revolta Global
banner
Arrel de la web > Revista > 2006 > #23 abril 2006 > Euskadi: el procés de pau

Editorial "Revolta Global" nº 23

Euskadi: el procés de pau

dissabte 1 d'abril de 2006

Totes les versions d'aquest article:

  • [català]

 

NOTA PRÈVIA: Quan ETA va anunciar l’alto al foc permanent, no solament feia temps que havíem triat el tema de l’editorial d’aquest mes, sinó que ja el teníem redactat. Malgrat l’enorme importància d’aquest anunci, pensem que no modifica substancialment l’anàlisi ni les propostes polítiques que havíem avançat. Per tant, publiquem l’editorial tal com estava.

en castellà

Quan el 1968 ETA va matar Melitón Manzanas, cap de la Brigada Político-Social de Guipúscoa i sàdic torturador (per cert, condecorat pòstumament el 2001 amb la Medalla al Mèrit pel govern Aznar), moltíssima gent se’n va alegrar, i no solament a Euskadi. Una cosa semblant va passar amb l’assassinat, el 1973, de l’Almirall Carrero Blanco, al qui Franco havia cedit la Presidència del Govern.

Tanmateix, fins i tot llavors, el corrent polític del qual Revolta Global és hereu va qüestionar la conveniència política d’aquesta mena d’accions. Un procés revolucionari i emancipador havia de ser protagonitzat per la mateixa gent explotada i oprimida, i no pas per un petit grup salvador. Degut en part a aquesta crítica, un sector d’ETA que es va separar de l’organització es va adherir a la Quarta Internacional.

Més endavant, però, amb la fi del franquisme, els mètodes emprats per ETA, com ara els cotxes-bomba, l’assassinat de polítics sense responsabilitats directes en la repressió o la bomba d’Hipercor, a banda de ser cada cop més contraproduents per a la causa que pretenien defensar, sobre tot fora d’Euskadi, deixaven de ser moralment acceptables.

Malgrat aquestes fortes diferències amb l’estratègia i la pràctica d’ETA, sempre hem combatut la repressió contra el moviment abertzale i hem insistit que l’arrel del mal anomenat “problema basc” és política, i com a tal s’ha d’abordar. Ara, s’ha produït una confluència de circumstàncies que posen una resolució política del conflicte a l’ordre del dia.

CANVIS SIGNIFICATIUS, RÈMORES IMPORTANTS

Per un costat, fa tres anys que ETA no comet cap atemptat contra persones, mentre Batasuna, amb la seva declaració d’Anoeta, ha fet una proposta de pau basada en la primacia de la política, i, davant la petició d’empresonament d’Otegi com a inductor d’actes violents durant la vaga en protesta per la mort de dos presos etarres, ha arribat a declarar que “cap tipus d’agressió no perjudicarà gens ni mica la nostra determinació de fer possible el procés (de pau)”.

Per l’altre, malgrat l’ofensiva espanyolista de la dreta, des del PP fins a la COPE i la jerarquia de l’església, passant pel president de la CEOE qui parla del “disbarat que suposa la cerca de la pau”, i alguns sectors del PSOE, el govern Zapatero ha donat a entendre que la negociació, tot i amb força condicions, és possible. Així mateix, el Partit Socialista d’Euskadi contempla la formació de dues meses, entre el govern i ETA, i entre els partits bascos.

Estem en un moment d’estira i arronsa. Els governs espanyol i de la Comunitat Autònoma Basca (del qual forma part Ezquer Batua-IU) han permès la concurrència d’EHAK a les eleccions autonòmiques i toleren certes actuacions de Batasuna, però no pas la celebració del seu congrés. ETA, mentrestant, recorda que encara és capaç d’actuar, però és limita a col·locar petits artefactes que només causen danys materials.

Ara bé, la repressió i la criminalització no cessen. Batasuna continua sent il·legal; segueix endavant el macro-sumari 18/98 contra una àmplia franja de persones relacionades amb el món abertzale en base a “imputacions genèriques, col·lectives que no es concreten en fets tipificats penalment”; la dispersió dels presos continua sent un càstig afegit a aquestes persones i les seves famílies; i la “justícia” recorre a la “interpretació original” i l’aplicació retroactiva i ad hoc de les normes per bloquejar l’alliberament de determinats presos.

POSSIBILITATS I PERILLS

Davant aquest panorama, nosaltres advoquem per una solució pacífica i negociada al conflicte, la qual haurà d’incloure necessàriament una sortida per als presos i als exiliats, i la recuperació plena dels drets civils i polítics de l’esquerra abertzale en tots els seus vessants.

No obstant això, la reivindicació del dret d’autodeterminació no perd la seva centralitat, particularment quan a Euskadi hi existeix una clara majoria al seu favor. Amb tot, cal remarcar que les forces polítiques que en principi l’abanderen, i en primer lloc el PNB, no han estat gaire actives al respecte després del rebuig del Pla Ibarretxe pel parlament espanyol.

Aquest dret l’entenem com la possibilitat de la població d’Euskadi de decidir lliurament tant les formes polítiques de les quals es vol dotar com les relacions que vol tenir amb els estats espanyol i francès i els diferents pobles que els componen. No s’ha de reduir a una sola consulta o una sola oportunitat d’expressar la seva voluntat.

És summament positiu que l’esquerra abertzale opti per vies exclusivament polítiques, però la nova situació obre un interrogant que es pot il·lustrar amb l’exemple d’Irlanda. Amb el desarmament de l’IRA, el Sinn Féin, que s’hi havia subordinat, va quedar políticament desarmat i l’estratègia republicana es va reduir a un estret i “impossible possibilisme” institucional. Esperem que Batasuna esculli el camí de la mobilització àmplia i unitària entorn de les demandes democràtiques i antineoliberals.

Una bona resolució del conflicte “basc” interessa no solament el poble d’Euskadi. És un element clau en la lluita contra un Estat espanyol monolític i monàrquic encotillat dins una constitució antidemocràtica i afecta, per tant, també el combat per una nova república i l’autodeterminació de Catalunya. Reivindicacions que defensem sense reserves, però que no ens fan oblidar ni les divisions classistes actuals ni la meta del socialisme.


Euskadi: el proceso de paz

Editorial RG#23

NOTA PREVIA: Cuando ETA anunció el alto al fuego permanente, no sólo hacía tiempo que habíamos elegido el tema del editorial de este mes, sino que ya lo teníamos redactado. A pesar de la enorme importancia de este anuncio, pensamos que no modifica sustancialmente el análisis ni las propuestas políticas que habíamos avanzado. Por lo tanto, publicamos el editorial tal como estaba.

Cuando en 1968 ETA mató a Melitón Manzanas, cabeza de la Brigada Político-Social de Guipúzcoa y sádico torturador (por cierto, condecorado póstumamente en 2001 con la Medalla al Mérito por el gobierno Aznar), muchísima gente se alegró, y no sólo en Euskadi. Algo parecido pasó con el asesinato, en 1973, del Almirante Carrero Blanco, a quien Franco había cedido la Presidencia del Gobierno.

No obstante, aun entonces, la corriente política de la que Revolta Global es heredera cuestionó la conveniencia política de este tipo de acciones. Un proceso revolucionario y emancipador debía ser protagonizado por la misma gente explotada y oprimida, y no por un pequeño grupo salvador. Debido en parte a esta crítica, un sector de ETA que se separó de la organización se adhirió a la Cuarta Internacional.

Más adelante, sin embargo, con el fin del franquismo, los métodos empleados por ETA, como los coches-bomba, el asesinato de políticos sin responsabilidades directas en la represión o la bomba de Hipercor, además de ser cada vez más contraproducentes para la causa que pretendían defender, sobre todo fuera de Euskadi, dejaban de ser moralmente aceptables.

A pesar de estas fuertes diferencias con la estrategia y la práctica de ETA, siempre hemos combatido la represión contra el movimiento abertzale y hemos insistido que la raíz del mal llamaado “problema vasco” es política, y como tal se debe abordar. Ahora, se ha producido una confluencia de circunstancias que ponen una resolución política del conflicto al orden del día.

Cambios significativos, rémoras importantes

Por un lado, fa tres años que ETA no comet cabeza atentada contra personas, mientras Batasuna, con su declaración de Anoeta, ha hecho una propuesta de paz basada en la primacía de la política, y, ante la petición de encarcelamiento de Otegi como a inductor de actas violentos durante la vaga protesta por la muerte de dos presos etarras, ha llegado a declarar que “cabeza tipo de agresión no perjudicará nada de nada nuestra determinación de hacer posible el proceso (de paz)”.

Por el otro, malgrat la ofensiva españolista de la derecha, desde el PP hasta la COPE y la jerarquía de la iglesia, pasando por el presidente de la CEOE quien habla del “desatino que supone la búsqueda de la paz”, y algunos sectores del PSOE, el gobierno Zapatero ha dado a entender que la negociación, todo y con fuerza condiciones, es posible. Asimismo, el Encuentro Socialista de Euskadi contempla la formación de dos mesas, entre el gobierno y ETA, y entre los encuentros vascos.

Estamos en un momento de estira y arronsa. Los gobiernos español y de la Comunidad Autónoma Vasca (del que forma parte Ezquer Batua-IU) han permitido la concurrencia de EHAK a las elecciones autonómicas y toleran ciertas actuaciones de Batasuna, pero no paso la celebración de su congreso. ETA, entretanto, acuerda que aún es capaz de actuar, pero es limita a colocar pequeños artefactos que nada más causan daños materiales.

Ahora bien, la represión y la criminalització no cesan. Batasuna continúa siente ilegal; sigue adelante la macrosumario 18/98 contra una amplia franja de personas relacionadas con el mundo abertzale baza a “imputaciones genéricas, colectivas que no se concretan hechos tipificados penalmente”; la dispersión de los presos continúa siente un castigo añadido a estas personas y sus familias; y la “justicia” recorre a la “interpretación original” y la aplicación retroactiva y ad hoc de las normas por bloquear la liberación de determinados presos.

Posibilidades y peligros

Ante este panorama, nosotros abogamos por una solución pacífica y negociada al conflicto, la cual deberá incluir necesariamente una salida para los presos y a los exiliados, y la recuperación llena de los derechos civiles y políticos de la izquierda abertzale en todos sus vertientes.

No obstante, la reivindicación del derecho de autodeterminación no pierde su centralitat, particularmente cuando a Euskadi existe una clara mayoría a su favor. Con todo, hay que remarcar que las fuerzas políticas que en principio lo abanderan, y en primer lugar el PNV, no han estado mucho activas al respeto después del rechazo del Plan Ibarretxe por el parlamento español.

Este derecho le entendemos como la posibilidad de la población de Euskadi de decidir entregamiento tanto las formas políticas de las que se quiere dotar como las relaciones que quiere tener con los estados español y francés y los diferentes pueblos que los componen. No se debe reducir en una suela consulta o una suela oportunidad de expresar su voluntad.

Es sumamente positivo que la izquierda abertzale opté por vías exclusivamente políticas, pero la nueva situación obro una interrogante que se puede ilustrar con el ejemplo de Irlanda. Con el desarme de la IRA, el Sinn Féin, que se había subordinado, quedó políticamente desarmado y la estrategia republicana se redujo a un estrecho y “imposible posibilismo” institucional. Esperamos que Batasuna esculli el camino de la movilización amplia y unitaria en torno a las demandas democráticas y antineoliberales.

Una buena resolución del conflicto “vasco” interesa no solamente el pueblo de Euskadi. Es un elemento clave en la lucha contra un Estado español monolítico y monárquico encorsetado dentro una constitución antidemocrática y afecta, por lo tanto, también el combate por una nueva república y la autodeterminación de Catalunya. Reivindicaciones que defendemos sin reservas, pero que no nos hacen olvidar ni las divisiones clasistas actuales ni la meta del socialismo.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici