Llibertat plena i incondicional per a Cándido i Morala!

Després de vint dies tancats a la presó d’Astúries, els sindicalistes Cándido i Morala surten en llibertat i són rebuts per la seva família i companys.

Full del mes de juliol

El passat 16 de juny van ingressar en la presó de Villabona (Astúries) Juan Manuel Martínez Morala i Cándido González Carnero, membres del Corrent Sindical d’Esquerres (CSI), en aplicació d’una condemna de tres anys de presó. El 5 de juliol, a instàncies de les autoritats penitenciàries, tornaren a ser al carrer en ser-los atorgat el règim obert. Això representa una primera victòria importantíssima de les mobilitzacions a Astúries i a la resta de l’Estat.

Això no obstant, el “tercer grau” és una mesura discrecional (és a dir, revicable en qualsevol moment). La sentència no ha estat anul·lada ni s’ha concedit cap indult. Per tant, les mobilitzacions s’han de mantenir, tant per aquest cas com pels que són per venir.

Els fets que originen aquesta sentència es remunten al 10 de març del 2005, quan el 90% dels 600 treballadors de la drassana de la Naval de Gijón portaven un any a l’atur per no tenir càrrega de treball. Aquell dia, com tants d’altres, davant d’una situació sense sortida laboral, es van mobilitzar en les proximitats de la drassana i es diu que es va trencar la capseta de la càmera de trànsit destinada, no tant al trànsit, com sí a vigilar les mobilitzacions i fins i tot l’interior de la drassana.

En la persona dels companys Cándido i Morala es condemna, en realitat, la lluita exemplar que els treballadors de Naval Gijón lliuren des de fa dècades contra la reconversió i en defensa dels llocs de treball. Aquesta condemna a tres anys de presó va contra un sindicat, CSI, i contra els seus dirigents -molestos testimonis i pitjors referents per al sindicalisme còmplice a l’ús- que no es van plegar davant del pelotazo urbanístic les edificacions del qual envolten -asfixien- ara la pròpia drassana, incloent el mateix edifici on els han jutjat.

Però el linxament i la criminalització dels companys Cándido i Morala no és un fet aïllat. Avui, per a la ideologia dominant, tot el que no s’enquadri en allò que és políticament i sindicalment "correcte" és susceptible de generar violència (accions de mera resistència), i per això es criminalitza el moviment okupa i a altres moviments alternatius. També és el cas dels 78 treballadores i treballadors d’Iberia, acusats d’haver envaït les pistes de l’aeroport d’El Prat el passat 28 de juliol, que han estat inculpats judicialment de sedició i podrien ser condemnats per això a penes d’entre quatre i deu anys de presó, així com dels 59 joves processats per ocupar el centre d’internament per a immigrants de Zona Franca.

Avui, tornant als temps de la dictadura, s’empresona de nou treballadors per lluitar pels seus drets, mentre que als directius que tanquen empreses, com als de Delphi, se’ls incentiva amb centenars de milions d’euros perquè facin la seva feina bruta, o se’ls premia amb la Creu de Sant Jordi, com a l’expresident de SEAT per acomiadar 660 treballadors i treballadores! S’empresona treballadors, mentre els responsables de milers de morts per accidents laborals, els mateixos que s’enriqueixen amb l’especulació immobiliària, campen a tot plaer, lucrant-se a costa de la sobreexplotació dels treballadors i de la falta de mesures de seguretat.

Si ja és molt greu que s’empresoni treballadors per defensar els seus llocs de treball i oposar-se a l’especulació, fins i tot és més greu que sigui a conseqüència d’una denúncia de l’Ajuntament de Xixón que és governat per una coalició PSOE-IU. Ha de ser una exigència de tots els treballadors i treballadores, inclosos els components d’aquestes organitzacions, la llibertat plena i incondicional.

A Catalunya, s’hi ha constituït la Campanya Unitària Contra la Repressió i per la Llibertat de Cándido i Morala. Revolta Global ens adherim a aquesta campanya que ha acordat, com a primera mobilització, convocar i mantenir una:

Manifestació dijous 12 de juliol, 19h., Pl. Universitat (Barcelona)