,
dimarts 14 d'agost de 2007
Totes les versions d'aquest article:
per Miquel Garcia
La crisi hipotecària ocorreguda als EUA, continguda de manera molt provissional per les milionàries injeccions de diners del la Reserva Federal (Fed) i del Banc Central Europeu (BCE), mostra fins quin punt és fràgil l’actual model econòmic. La Fed es mostra, malgrat la crisi, molt reàcia a baixar el tipus d’interès ja que el seu temor és que al fer-ho la inflacció puga pujar, com manifesta, i també que l’enorme dèficit comercial dels EUA puga esdevenir incontrolable, com calla. Una pinça aquesta, crisi hipotecària i creditícia per una banda, inflacció i dèficit comercial per l’altra, de difícil solució i que pot anar estrenyent cada volta més l’economia nordamericana al futur pròxim.
Una fallida de l’economia dels EUA podria arrastrar fàcilment al mon sencer a una crisi de gran magnitud. En particular aquelles zones del món globalitzat més afectades per l’anomenat "tsunami urbanizador mundial"- com l’estat espanyol -podrien veure’s colpides de manera més dura per la crisi.
El perill d’un creixement sustentat sobre un creixement desmesurat del sector immobiliari i de la construcció s’ha estat denunciant de manera reiterada. Aquest tipus de creixement, a més dels imposrtants problemes de consum energètic i de recursos hídrics que suposa- que el tornen insostenible a mig i llarg termini -pot quebrar-se de manera sobtada, deixant en la insolvència econòmica i en l’atur a sectors molt important de la classe treballadora.
És molt important que des de l’esquerra es continue insistint en la necessitat de buscar models econòmics sostenibles i respectuosos amb el territori i el medi ambient i allunyats del perill constant de fallida. En cas contrari es pot passar en poc temps de l’actual i en bona mesura fictici benestar que es gaudeix als països capitalistes desenvolupats, a una dramàtica situació de carència que afectarà fonamentalment la classe treballadora mundial i de l’estat espanyol.