L’ecologia com a qüestió de classe

Mites i realitats tecnològiques, desafiaments socials

per Daniel Tanuro [1]

De tant en tant, els mitjans de comunicació es fan ressò de projectes sofisticats com la posada en òrbita de miralls per reflectir una part de la radiació solar en l’espai o la manipulació del patrimoni genètic de bacteris de l’estómac boví per reduir l’emissió de metà en el sector de la ramaderia. Una infinitat de sorprenents i complexos invents… En la mateixa línia, pel que fa al canvi climàtic, s’alimenta la idea d’un desafiament complicadíssim, al qual la tecnociència no està encara en condicions d’aportar respostes.

Aquesta idea és totalment falsa per les raons següents :

1)La lluita contra el malbaratament i a favor d’una eficàcia energètica permetria reduir les emissions de gas d’efecte hivernacle ràpidament i en una proporció molt important utilitzant tècniques perfectament conegudes (la qual cosa també és vàlida per a la reducció d’emissions procedents del sector agrícola).

2)Ja hi ha tecnologies que permetrien substituir completament, o gairebé, tots els combustibles fòssils per energia solar (o geotèrmia) en unes dècades. Es tracta de posar-les en marxa i perfeccionar-les, no d’inventar-ne de noves.

Un sistema ineficaç basat en el malbaratament

El terme “malbaratament” engloba tres aspectes diferents : el malbaratament pròpiament dit (l’ús inútil), la falta d’eficàcia dels equipaments (la millor tècnica possible en una època determinada no s’aplica a tot arreu) i el del sistema energètic en si (el seu caràcter més o menys racional o irracional).

Els polítics assenyalen sovint la dimensió individual del primer aspecte : els consumidors haurien d’utilitzar menys el cotxe, abaixar el termòstat de la calefacció un grau més, apagar els llums, tapar les cassoles quan cuinen… En general les altres manifestacions del malbaratament energètic (el malbaratament de recursos de les empreses que competeixen desenfrenadament pel mercat i, sobretot, el fet que sectors sencers del sistema productiu, com la fabricació d’armes o la publicitat, siguin totalment inútils o nocius) són silenciades fins i tot per la majoria de les ONG defensores del medi ambient. El mateix passa amb el tercer aspecte, la irracionalitat del sistema energètic global.

Així, les possibilitats de reducció del consum energètic es focalitzen quasi sempre sobre el malbaratament individual, d’una banda, i sobre la millora de l’eficàcia d’equipaments, edificis, etc., d’una altra. Els missatges que es deriven d’aquesta perspectiva oscil·len entre l’ètica i la tècnica, deixant a l’ombra una reflexió política i social global. No obstant això, fins i tot reduint-lo a aquests dos àmbits, el malbaratament energètic de la societat capitalista continua sent impressionant. Es considera que una política que combinés estalvi i eficàcia permetria dividir per dos el consum d’energia (i així l’efecte hivernacle) dels països desenvolupats.

Estructuralment, però, el sistema energètic és poc eficaç perquè està basat en la producció centralitzada d’una energia d’alta qualitat termodinàmica que després és transportada a distàncies allunyades (la qual cosa ocasiona pèrdues) i utilitzada amb finalitats per a les quals seria més racional recórrer a una energia de menor qualitat, produïda in situ. La revolució solar és possible.

Una qüestió tècnica o política?

La substitució d’energies fòssils per energies renovables no depèn de descobriments científics revolucionaris sinó d’una voluntat política de desenvolupar allò que ja existeix. El potencial tècnic d’aquestes energies renovables (és a dir de la quantitat d’energia renovable utilitzable en l’estat actual de desenvolupament dels coneixements i processos) equival a entre sis i set vegades el consum energètic mundial. S’ha d’insistir a més que aquest potencial tècnic podria duplicar-se o triplicar-se en uns quinze anys si es donés prioritat absoluta en matèria de recerca energètica al desenvolupament de les energies renovables.

Globalment, d’aquí al 2050, és tècnicament possible satisfer les necessitats energètiques creixents dels països en vies de desenvolupament i dominar alhora l’efecte hivernacle. A més llarg termini, si s’aconsegueix frenar el frenesí productivista i reorientar ràpidament la investigació energètica cap a les energies renovables, els progressos de la ciència haurien de permetre explotar cada vegada més la radiació solar. Les decisions polítiques són determinants. Així, no tenen cap fonament científic els discursos neomalthusians basats en el suposat esgotament dels recursos energètics disponibles per justificar una regulació del clima per la limitació autoritària dels naixements, per exemple.

Tampoc té cap fonament científic la cantarella del lobby de l’energia nuclear.

Clima i sobirania alimentària

Segons un informe de la FAO, “En uns quaranta països pobres que totalitzen 2000 milions de persones, de les quals 450 milions pateixen fam, les pèrdues causades pel canvi climàtic a nivell de producció agrícola augmentarien de forma dramàtica el nombre de subalimentats”. Els països de l’Àfrica Subsahariana serien els més afectats. Es considera que hi ha uns 1100 milions d’hectàrees de terres àrides en les quals el període de creixement dels cultius és inferior a 120 dies. D’aquí al 2080, aquesta superfície podria créixer entre un 5% i un 8%. Més enllà d’Àfrica, totes les regions tropicals i subtropicals es veurien afectades. La producció de cereals de 65 països que alberguen més de la meitat de la població del “tercer món” corre el perill de reduir-se d’uns 280 milions de tones (que correspon a un 16% del PIB agrícola d’aquests països).

Eficiència energètica i renovable

Equipar amb panells solars fotovoltaics totes les teulades orientades al sud que hi ha a la Unió Europea permetria cobrir el conjunt de les necessitats europees d’electricitat. (Comissió Europea, “A Vision for PV Technology for 2030 and Beyond”, Informe preliminar del Grup Assessor sobre Tecnologia Fotovoltaica, 2004).

Repartiment desigual dels danys

La qüestió de la desestabilització del clima mundial té implicacions enormes en termes de justícia social i de desigualtat global. Fins al present, els danys causats a l’atmosfera han estat principalment obra dels països rics, mentre que són els més pobres els qui més i més de pressa en patiran els efectes.

Ara, la justícia climàtica!

Declaració de Durban sobre el comerç de carboni (extractes)

Com a representants dels moviments populars i de les organitzacions independents, rebutgem l’afirmació segons la qual el comerç de carboni evitarà la crisi climàtica. La causa principal d’aquesta crisi no és sinó l’extracció de combustibles fòssils i l’alliberament dins dels oceans, l’aire, el sòl i els éssers vius del carboni que contenen. La combustió excessiva d’hidrocarburs amenaça actualment la capacitat de la Terra per a mantenir un clima tolerable.

“Establir el preu del carboni” no serà més eficaç, més democràtic ni més favorable al benestar humà que establir el preu dels gens, dels boscos, de la biodiversitat o dels rius nets.

Reafirmem que la reducció dràstica de les emissions provocades per la utilització de combustibles fòssils és una condició prèvia per a evitar la crisi climàtica. Afirmem la nostra responsabilitat envers les generacions futures, consistent a buscar solucions reals que siguin viables i veritablement duradores, i que no sacrifiquin les comunitats marginalitzades.

Ens comprometem, doncs, a donar suport a la construcció d’un moviment mundial de base per la justícia climàtica, a mobilitzar les comunitats del món i a declarar-nos solidaris amb els qui sobre el terreny s’oposen al comerç del carboni.

Signada el 10 d’octubre del 2004.

El concepte de canvi climàtic “antròpic” (causat pels éssers humans) mereix ser criticat, perquè tendeix a escamotejar la responsabilitat específica del capitalisme.

El planeta abans que els beneficis: per a quan?

per Olivier Besancenot

La manera com es tracta la important qüestió del canvi climàtic i de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle il·lustra perfectament l’absurditat d’un món que va cap per avall. I la hipocresia dels qui ens dirigeixin, ja es tracti dels governs o dels directius de les grans multinacionals.

Canviar radicalment la manera com produïm, consumim, circulem, ens allotgem, ens escalfem… és absolutament necessari per capgirar la cursa cap a l’abisme i donar una oportunitat al planeta i a la humanitat. Però això no es pot fer sense transformar completament el sistema industrial i econòmic actual, el de l’economia de mercat i del benefici, el mateix on Exxon i TotalElfFina fan la llei.

El futur de l’ecologia política? És l’anticapitalisme!

Quines reivindicacions urgents?

per Vincent Gay, membre de la LCR, secció francesa de la IV Internacional.

Un seguit de mesures immediates han de perfilar un canvi profund en les decisions polítiques i econòmiques, per tal de:

 rehabilitar el principi d’una planificació a diferents nivells, que abasti els recursos, la seva utilització, l’ordenació del territori...

 sortir dels mecanismes de mercat i del seu corol·lari neoliberal “tot en mans privades”.

 reorientar i augmentar les inversions públiques, per exemple en matèria de infraestructures ferroviàries o de desenvolupament de les energies renovables.

Efectivament, cadascuna de les mesures que hem d’avançar des d’avui només té sentit si s’inscriu en un pla de conjunt, una revolució energètica a escala mundial, que modificarà les nostres maneres de desplaçar-nos, de consumir, de produir, d’escalfar-nos, d’ordenar el territori...

No podem desconnectar aquestes propostes de l’anàlisi de les negociacions internacionals sobre el clima i de les seves evolucions en curs i futures. Per bé que marcat per insuficiències, el protocol de Kioto va tenir el mèrit de plantejar el principi de “responsabilitat comuna però diferenciada”, que implicava que l’esforç de reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle havia de recaure, abans de tot, en els països industrialitzats. Temem que aquest principi sigui tornat a posar en qüestió per una extensió dels “mecanismes de desenvolupament net” i per l’establiment d’un mercat mundial del carboni.