Un ‘pacte’ al servei de sa majestat el Totxo

per Jose Téllez [1]

Els mitjans s’han posat a esbombar la notícia que els preus del pisos han iniciat una baixada a les grans ciutats. Consegüentment, aconsegueixen que el preu del lloguer a Barcelona s’acceleri un 18%. I es que tot indica que el sector immobiliari comença a albirar una possible crisi forta.

Els preus dels habitatges de nova construcció comencen a estabilitzar-se, cosa que fa inevitable que baixin una mica. Segons un estudi de la UB i la immobiliària Forcadell, fins a finals del 2007 hi ha uns 500.000 habitatges nous a l’estat espanyol que no troben sortida al mercat. Aquest fet ha estat el causant de la primera ensorrada borsària d’unes quantes immobiliàries espanyoles el passat mes d’abril. Només va ser un primer avís.

Els gran capitostos del totxo i la banca, fidels al seu costum, no volen deixar de perdre ni un sol cèntim d’euro, i s’esforcen a mantenir, ni que sigui artificialment, el mercat al alça. Per salvar els mobles del lliure mercat, i després d’una eventual baralla entre els polítics i els grans propietaris de pisos amb la llei catalana de l’habitatge (pel fet de la possible expropiació de pisos buits que ja s’han encarregat de suavitzar), ara arriba el ‘Pacte Nacional per l’Habitatge’.

Un ’pacte’ que pretén apuntalar el mercat

La idea de Pacte (liderat pel Conseller d’Habitatge, Francesc Baltasar, d’ICV) és lligar una llei d’habitatge que uneixi els interessos de les constructores, de les immobiliàries, els bancs i les caixes i... la població. És a dir, unir els interessos del director general de La Caixa Isidro Fainé, amb els seus 4 milions d’euros anuals de sou, i els dels treballadors/es de Catalunya, amb un sou anual mitjà que amb prou feines supera els 12.000 euros. Podem apostar qui perd amb aquest ‘pacte’?

L’efecte del Pacte (que ja està en tràmit parlamentari i pot quedar aprovat a finals de juliol) serà una injecció de diners públics al mercat immobiliari. Just quan ara costa mantenir l’actual ritme de construcció i compravenda de pisos, la Generalitat promet construir més i rehabilitar més.

Pretenen requalificar sòl per a 400.000 habitatges, 250.000 dels quals “amb protecció”. Per això volen accelerar els processos i procediments urbanístics per a aconseguir més sòl construïble, garantit per a la constructora si reserva un determinat percentatge de pisos a alguna mena de protecció oficial. Fins i tot poden saltar-se les normes d’alçada i densitat habitacional si inclouen algun pis de protecció en la seva promoció.

Perquè això sigui rendible per a les constructores, a les ja existents categories de “Protecció oficial” (50 m² a 93.184 euros) i “Protecció de preu concertat” (50 m² a 124.488 euros), hi afegeixen una altra d’encara més cara anomenada “Habitatge Protegit de Catalunya” (cal dir que el preu mitjà d’un pis de protecció oficial és ara el mateix que el preu mitjà d’un pis de mercat lliure fa cinc anys).

Resumint, el Pacte Nacional per l’Habitatge permetrà fer negoci on avui el “lliure mercat” ja no deixa fer-ne.

D’una suposada amenaça d’expropiació sobre els pisos buits, s’ha passat a donar ajuts als propietaris i avals públics amb els quals se’ls vol convèncer de “les facilitats i avantatges del lloguer social”. I el nou pacte també promet una nova bateria d’ajuts per al pagament de l’entrada d’un pis, per pagar el lloguer i per a la rehabilitació. O sigui, per assegurar que el mercat no s’aturari, el govern promet pagar amb diners públics els preus desorbitats del mercat.

El mercat no s’aturarà, doncs, i gràcies al govern podrà permetre’s perllongar la crisi. Caldrà llavors, des del moviment, donar una forta resposta a aquesta llei durant el proper curs polític. [2]