L’exigència inalienable a l’energia renovable

per Estel Roig [1]

Es decidí la instal·lació de centrals nuclears sense cap mena de sondeig popular, d’estudi o reflexió, d’avaluació de conseqüències, de recerca de consens. Eren els grisos anys seixanta espanyols. Però també la ufanosa França postbèl·lica havia engegat el model energètic en silenci. Tampoc no sorprèn...

Una central nuclear és una central elèctrica que obté la seva font d’energia primària a partir d’un reactor nuclear -o dispositiu blindat- on té lloc una reacció nuclear controlada en cadena. A grans trets, hi ha dos tipus de reaccions nuclears o processos sobre l’àtom per obtenir energia: la fusió i la fissió.

 Fusió La fusió de dos nuclis d’àtoms lleugers per a crear-ne un de més gran. Es divideix en fusió freda i fusió calenta. La primera –diuen- és el sistema nuclear òptim, que a hores d’ara no s’ha pogut reproduir fora de laboratori, ni s’ha pogut obtenir cap sistema productor de fusió freda que sigui rendible energèticament. Si s’aconseguís –sostenen- seria una font neta, innòcua i pràcticament inesgotable d’energia.

La fusió calenta és un procés que es troba a la natura; per exemple, quan el Sol fusiona hidrogen i el converteix en heli. Una aplicació de fusió calenta és la bomba d’hidrogen.

 Fissió És el procés contrari a la fusió. A la fissió es trenca o s’escindeix el nucli d’un àtom molt pesat, amb l’alliberament consegüent d’un a tres neutrons i d’una forta emissió de radiacions alfa, beta i gamma. El nou nucli compost –format per la captura del neutró- és altament inestable.

L’urani 235 és l’únic element que es troba a la natura directament susceptible d’un procés de fissió. Habitualment, a aquest U 235 se li incorporen tres neutrons fins a convertir-lo en l’isòtop que es coneix com a U 238 (o urani enriquit), principal component dels caps nuclears; o l’artificial plutoni, creat per al mateix ús. Per tant, els reactors nuclears civils són coartades d’autèntics laboratoris d’alta tecnologia militar destinats a la fabricació de bombes atòmiques d’última generació.

Els productes generats per fissió contenen residus radioactius que poden trigar milers d’anys a estabilitzar-se; d’aquí que “els cal un acuradíssim procés d’emmagatzematge permanent durant el llarg període de temps en què la seva activitat és perillosa”. Com garantir la inactivitat de milions de tones de residus mortals perpetus en els propers cent, que no ja mil anys?

Un risc assumible?

Després del tancament de Vandellòs I (1990), hi ha tres centrals nuclears en funcionament a Catalunya: Vandellòs II, Ascó I i Ascó II, propietat d’ENDESA i IBERDROLA. A la resta de l’Estat, Cofrentes (Vall d’Aiora, País Valencià); Santa Maria de Garoña (Burgos); Trillo I (Guadalajara); i Almaraz I i II (Cáceres). Oficialment, hi ha 9 reactors nuclears distribuïts en set d’aquestes centrals, la majoria de fissió.

Des de mitjans propagandístics, les jerarquies cientificopolítiques resolen que és un risc “assumible”. Ens repeteixen sense parar que cap altra forma d’obtenció d’energia pot garantir l’abastiment dels nivells actuals de consum energètic. Ens volen fer creure que és “el preu” imprescindible per a continuar amb el desorbitant i amoral dispendi energètic orientat –principalment- al sector industrial. Ens predisposen a arriscar-nos i, potencialment, a acceptar l’horror del seu absurd “progrés”.

Només la possibilitat -ni que sigui remota, que no ho és- d’exposar el nostre present i condemnar el futur a un accident o a ser blanc d’atacs en aquests fantasmagòrics complexos industrials, suposaria la destrucció immediata, absoluta i sense pal·liatius de tota vida en un radi de milers de quilòmetres.

Cal divulgar el funcionament d’aquesta opció -no només energètica- i sumar-nos a iniciatives ecologistes i moviments antinuclears per esperonar l’opinió pública a exigir el dret legítim a energies alternatives. Sense més dilació, reclamar calendari de desmantellament, recerca de solucions per a l’emmagatzematge de tots els residus generats –sobretot- en reactors nuclears per fissió que es dipositen en cementiris nuclears, i la interrupció instantània de tot finançament destinat a investigació militar.

Contra tots els furs de l’economia global.