Guanyem els treballadors i les treballadores de SIMÓN S.A!

per David Galdeano [1]

El seu objectiu era desprendre’s d’un treballador amb prou influència entre els i les treballadores de la companyia i que estava preparant obertament una llista unitària al comitè d’empresa per les eleccions sindicals.

A més, tenia el propòsit d’aconseguir un comitè que portés el pes d’una renovació en la representació sindical per poder fer front als notables canvis en la producció, horaris, baixes incentivades, vacances, externalització de la feina... que l’empresari ha introduït en els últims anys.

L’empresa va intentar disfressar una baixa per prejubilació d’una companya del comitè d’empresa com un acomiadament improcedent (tesi que es va empassar el primer jutge) i que impedia que es produís de forma automàtica la substitució d’aquest treballadora en el comitè d’empresa per el primer suplent de la llista, fent un joc de dades entre el dia de l’acomiadament amb el pagament d’aquest.

El passat 31 de juliol vaig rebre una gran noticia: en la vista prèvia del recurs contra el meu acomiadament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, suposadament acomiadament “disciplinari”, la sentència dictada per l’alt tribunal va declarar l’acomiadament com a nul. En els temps que corren, un fet desgraciadament molt poc usual.

Solidaritat i mobilització

Des del primer moment, el comitè d’empresa en ple i, després, la resta de companys i companyes, es van solidaritzar contra el meu acomiadament. Per ser exactes, estem parlant del 95% dels 180 treballador(e)s de la factoria. El 5% restant és direcció que està en plantilla.

De seguida el comitè va convocar una assemblea per informar a la plantilla de la provocació que estava fent l’empresa i a la vegada desemmascarar la intoxicació informativa que s’estava estenent des del Departament de Recursos Humans.

L’assemblea de treballadors i treballadores va decidir convocar una vaga de quatre dies en mitja jornada i solapant-se en torns per demanar la readmissió immediata. També es va organitzar un equip que va fer pintades a la seu central de l’empresa.

La situació estava clara: si l’empresa podia acomiadar de forma salvatge un treballador sense cap tipus de respecte per la normativa, i no s’hi donava una resposta contundent, l’empresari, de retruc, imposava a la resta de la plantilla la seva manera de resoldre segons quins “problemes” de forma unilateral, sense cap mena de diàleg o negociació.

Superant les maniobres

La resposta de l’assemblea de treballadors va fer que l’empresa intentés maquillar la situació amb diferents artilugis per soscavar la solidaritat generada. En una reunió amb el comitè d’empresa els representants de la direcció van dir que s’havien equivocat, però que ja estava fet, i posteriorment en un comunicat a la plantilla va argumentar que l’acomiadament era disciplinari, però que tindrien la “bondat” de pagar-lo com a improcedent.

El xantatge de l’empresari va arriba molt lluny. Fins i tot -cosa totalment inusual- un alt directiu va fer una reunió explicant la situació de bonança econòmica de l’empresa i les conseqüències que podria tenir el conflicte per l’acomiadament.

Res no li va servir a l’empresari per trencar la unitat dels treballadors i les treballadores contra un acomiadament que posava la guinda a una sèrie de modificacions en la relació laboral per part de la nova direcció de l’empresa, i que afectaven a les nostres vides tan laboralment com socialment.

Ha estat la victòria de la unitat i de la solidaritat.