La lluita serveix

per Jesús Malpica (Espacio Revolucionario Andaluz, ERA) [1]

L’empresa va acceptar asseure’s a negociar les condicions de la readmissió i en aquests moments ja estem treballant. El conflicte ha acabat. L’han donat per perdut. I nosaltres el donem per guanyat. Les sentències dels dos primers judicis ens han estat favorables. L’assemblea que va revocar el comitè d’empresa per a acomiadar els membres de CC.OO. ha estat declarada nul·la. També el primer dels acomiadaments, en el qual es reconeix la discriminació sindical.

Així que l’esmorzar de xurros amb xocolata prèvia a l’assemblea de revocació, en la qual l’empresa va lliurar a mà el vot preparat a la plantilla, ha estat en va. Se’ls ha indigestat. El xantatge i la por han resultat inútils. Com inútil ha estat la participació de cert "sindicalista" de l’UGT que des del començament ha estat l’assessor i ideòleg principal i més matusser en l’estratègia de repressió sindical.

Però aquesta victòria es deu sobretot a la lluita que durant mesos hem mantingut un grup d’acomiadats i acomiadades juntament amb alguns companys que ja no estaven en l’empresa però que ens han donat el seu suport des del principi fins al final. Aquesta victòria també és seva. Així com de totes les organitzacions de l’esquerra política i social, i de les persones que a títol individual integraven el Comitè de Suport, que ens han mostrat la seva solidaritat no solament amb paraules. Tots i totes junts hem demostrat que sí és possible, que la lluita serveix.



Les lliçons apreses

Si bé la falta d’experiència ens ha portat a cometre errors, també n’hem après. I el principal aprenentatge ha estat que les lluites han de ser ofensives. Per això vam sol·licitar el suport a nivell estatal i internacional per a convocar concentracions simultànies davant determinats McDonald`s de diverses ciutats. Aquest ha estat el principal detonador de la nostra readmissió, més enllà de la qüestió judicial. I aquí cal fer menció especial de la gent de l’ERA, de l’Espacio Alternativo, de Revolta Global i, com no, de la IV Internacional. Aquestes persones han estat la columna vertebral a l’hora de plantejar les mobilitzacions unitàries que s’acostaven. I han estat el millor exemple de la importància de ser organitzats.

Ara ens toca a nosaltres, als treballadors i treballadores readmesos. Perquè el treball sindical es fa dia a dia, i la nostra tasca més immediata és guanyar-nos la confiança d’uns companys a qui durant mesos han intentat vendre la idea que érem poc menys que uns terroristes que amenaçàvem amb dinamitar el restaurant, tal com resava una de les denúncies que la franquiciada ens va interposar en la seva estratègia de criminalització. Però l’única cosa que la Secció Sindical de CC.OO. intentarà dinamitar en el McDonald`s - Estació de Granada és la por dins de l’empresa que es compleixi el Conveni Col·lectiu i puguem exercir els nostres drets.

Així doncs, les lliçons d’aquesta lluita poden resumir-se en paraules de Gramsci: Ens instruïm perquè necessitem tota la nostra intel·ligència, ens organitzem perquè necessitem tota la nostra força, ens mobilitzem perquè necessitem tot el nostre entusiasme. Visca la lluita de la classe obrera!