A baix l’Estat d’Emergència! A baix el dictador Musharraf!

Musharraf trontolla. El fins ara aliat incondicional dels Estats Units, la figura festejada i alabada per Zapatero durant la seva recent visita a l’Estat espanyol, està mostrant davant el món sencer allò que el poble de Pakistan sap des del primer dia: Musharraf és un dictador, el règim del qual es basa en última instància en la repressió més nua i crua.

En els cinc primers dies des de la declaració de l’Estat d’Excepció –de fet la instauració de la llei marcial i la conversió del país en un estat policíac i militar- han estat detinguts, sota la Llei Antiterrorista, 1.734 activistes, periodistes i advocats només en la província del Punjab, amb xifres similars en les altres províncies.

Això no obstant, l’oposició oberta al règim no deixa de créixer. Els advocats, qui han estat al capdavant de les protestes des de l’inici, continuen la seva resistència mitjançant una vaga indefinida tot exigint la retirada de la nova Ordre Constitucional Provisional, mentre els jutges del Tribunal Suprem es neguen a prestar jurament sota aquesta ordre.

Però ara els estudiants de les principals ciutats del país també s’han rebel·lat, i davant la volada que està adquirint l’oposició fins i tot Benazir Bhutto, l’exprimera ministra, que havia donat el seu suport a Musharraf a canvi de la retirada dels càrrecs de corrupció que pesaven sobre ella, s’ha pronunciat contra el règim. I li ha llençat un repte: “Restauri la constitució o farem una llarga marxa des de Lahor fins Islamabad”.

El dictador s’està quedant cada cop més sol dins el país, conservant només el suport de dos partits socis del govern i, per suposat, el de l’exèrcit. A nivell internacional, alguns governs han començat amb prudència a distanciar-se del règim, verbalment si més no.

Juntament amb els esdeveniments dels darrers dies, qualsevol anàlisi de la situació hauria de tenir en compte també altres factors com ara l’augment de les forces islamistes, l’asalt sangonent ordenat per Musharraf contra la Mesquita Vermella, els atemptats que han causat centenars de víctimes, i els conflictes armats que han provocat un elevat nombre de baixes a les regions frontereres amb l’Afganistan.

Igualment, però, cal no oblidar el quadre social i econòmic. El règim ha accentuat la política neoliberal dels governs anteriors amb el resultat de constants augments de preus i més atur. Malgrat l’existència d’una classe mitjana urbana no negligible, més del 70% de la població viu en una pobresa extrema.

L’esquerra pakistanesa, malgrat la seva feblesa i la repressió que està patint, està participant de ple en les mobilitzacions i ha estat un dels principals animadors de la revolta estudiantil.

Diversos membres del Labour Party Pakistan, organització que manté relacions amb la Quarta Internacional, han estat detinguts, mentre Farooq Tariq, el seu secretari general, ha hagut de passar a la clandestinitat [1]. Des d’allà ha fet una crida a la solidaritat i perquè s’organitzin concentracions davant les ambaixades pakistaneses arreu del món.

Malgrat algunes reserves respecte al manifest, Revolta Global acudirà el 17 de novembre a la concentració convocada per l’Associació de Treballadors Pakistanesos a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, on demanarà la retirada de l’Estat d’Excepció, l’excarceració de tots els presos, la dimissió de Musharraf i la celebració immediata d’eleccions.