El servei de més…

Per Sophie Berjout

L’edició d’enguany de la Copa del Món de Futbol haurà estat lucrativa, tant per als espònsors com per a la indústria de la prostitució. Aquest esdeveniment ens recorda que, en contra de les teories liberals fonamentades en el mite de la professió escollida, segueix sent decisiu lluitar per l’abolició de la prostitució.

La prostitució genera un fantasma: el d’una persona sexualment disponible, amb la qual és possible establir un “contracte” – acte sexual contra diners. La prostitució és doncs considerada com un ofici qualsevol. Però aquesta visió se situa en contradicció amb les idees progressistes i la lluita per l’emancipació humana. Si portem aquesta lògica fins al final, el sistema educatiu hauria de reconèixer i desenvolupar una formació específica, fornint a la persona destinada a la prostitució qualificacions necessàries per exercir el seu ofici i – per què no? - incloure igualment aquesta activitat en la llista de les professions proposades als infants en la seva orientació escolar... Considerant la prostitució des d’aquest punt de vista, les persones que es prostitueixen haurien de tenir, com la resta de les persones que treballen, un conveni col·lectiu propi. Els proxenetes alemanys no han obtingut ja un estatut de patró?

Dones mercaderies

Però, la prostitució no és una professió. La quasi totalitat de les persones que s’hi dediquen són víctimes del sistema prostitucional i del proxenetisme. S’hi veuen obligades, o bé per la seva situació econòmica, o bé per una manipulació afectiva, o fins i tot sota amenaces. Però, sobretot, són els abusos sexuals i la violació els factors que les constrenyen. A partir del moment en què el propi cos és percebut com un “objecte” detestable i sense valor, esdevé possible vendre’l. La repressió de les sexualitats que se situen “fora de les normes” o de les persones transsexuals afavoreix la marginalització social i alimenta, ella també, el mercat de la prostitució. Es tracta també d’una manifestació de violència. Però, a més a més, l’àmbit de la prostitució propicia els maltractaments, les violacions, la tortura, i àdhuc els assassinats. En aquest context, la legalització de la prostitució no pot aparèixer com una mesura progressista, ni tan sols si es veu de manera transitòria, amb la pretensió d’atorgar drets laborals elementals a les prostitutes.

Avui, el liberalisme promou una ètica de la llibertat individual que emmascara tots els mecanismes mercantils i opressius. Les preses de posició d’intel·lectuals com Marcela Iacub, Catherine Millet i Catherine Robbe-Grillet, Elisabeth Badinter, a favor de “la llibertat de prostituir-se” són típics d’una visió liberal. Per elles, és un senzill contracte entre una persona que ven un “servei sexual” i un consumidor que el compra. Haver de recórrer a la prostitució, la construcció social de la sexualitat i de la relació de les persones amb la sexualitat (modelades avui per les imatges produïdes pels mitjans de comunicació, la indústria pornogràfica i la publicitat) desemboquen en una visió del sexe com a producte de consum, similar al que s’anomena “compra compulsiva”. Hauríem de concloure doncs que és millor legalitzar una opressió, o bé arranjar-la, que no pas lluitar en contra? Evidentment que no, perquè aquesta elecció de què ens parlen només concerniria una minoria. La immensa majoria de les dones que es prostitueixen, són utilitzades com a mercaderies i pateixen directament els efectes de la globalització liberal. Car, aquesta mundialització de la prostitució multiplica les xarxes mafioses. Així, cada any, desenes de milers de dones són atretes per ofertes de feina enganyoses i es troben comprades per proxenetes, destruïdes psicològicament per la violència, venudes i revenudes en altres països. Vet aquí una font de profit que representa, a nivell mundial, entre 5,4 i 7,6 miliards d’euros. La prostitució beneficia sobretot els proxenetes i les xarxes mafioses que practiquen el tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual (prostitució, indústria de la pornografia) i econòmica (esclavatge modern, tallers clandestins).

En un món on les condicions de circulació de les poblacions s’han modificat sensiblement, milers de dones, majoritàriament dels països de l’Est i d’Àfrica, són víctimes d’aquest tràfic d’éssers humans. I això s’inscriu en el moviment de les migracions internacionals: el sentit des fluxos migratoris va sempre des dels països pobres cap als països rics. Dir que la prostitució existirà sempre i militar per la seva legalització implica l’acceptació d’un mercat del sexe, que legitima aquestes violències vers les dones.

Hipocresia

Però combatre la prostitució no vol dir, des d’un punt de vista progressista, reprimir-la. La situació actual es dobla d’una política securitària que criminalitza les poblacions més pobres, les més vulnerables, i que pretén la instauració de l’ordre moral. La llei sobre la seguretat interior que propugna Nicolas Sarkozy, no és una resposta al problema de la prostitució. Ben al contrari: és una estigmatització accentuada, moralista i hipòcrita. El seu objectiu és amagar la prostitució, expulsant-la dels centres de les ciutats i dels barris residencials. No combat la prostitució com a sistema d’explotació i d’opressió. No vetlla tampoc per la seguretat de les persones que es prostitueixen, ni crea les condicions de la seva emancipació. Té també un aspecte racista, perquè Sarkozy organitza així l’expulsió d’estrangeres culpables “d’engrescar els homes”. Aquestes dones es concentren doncs a la perifèria des les ciutats o romanen tancades en habitacions d’hotels sòrdids... La llei fa pensar que la prostitució és una “activitat” que hauríem d’enquadrar. Però, l’Estat no compleix potser ja el paper de proxeneta en la mesura que cobra taxes i cotitzacions a les prostitutes?

S’ha d’abolir la prostitució organitzant principis d’educació no sexistes, insistint sobre l’autonomia de les dones, denunciant i lluitant contra l’opressió patriarcal vers les dones i exigint que la lluita contra totes les formes de violència sigui al centre d’una política i no sigui considerada com una qüestió secundària que se solucionarà amb la revolució. Lluitar contra la mercantilització del cos i de les activitats sexuals ha de conduir tots i totes els que lluiten per una societat més humana a aconseguir l’abolició de la prostitució.

(Extret de “Rouge”. 8/09/06)