Què és i per a què serveix el Fòrum Europeu d’estudiants?

per José Carlos Pérez i Ángel Serrano [1]

El Fòrum Europeu d’Estudiants neix d’una trobada celebrada a Madrid el 2004, on es varen reunir diverses organitzacions d’estudiants d’Europa que s’oposen al procés de Bolònia. Després d’aquesta trobada, el primer Fòrum va tenir lloc a Bakaiku el 2005, el següent a París el 2006 i l’últim, enguany, a Atenes. Aquest Fòrum neix de la necessitat de coordinar les diferents lluites estudiantils que s’oposen frontalment als plans de mercantilització de l’educació. La construcció d’un moviment europeu, teixint una xarxa estudiantil que pugui fer front als reptes actuals (creació de campanyes comunes, dies d’acció comú com el 17-N, dia internacional de l’estudiant, etc…) és una tasca imprescindible a l’hora de respondre a les contra-reformes europees i tractar que els estudiants puguin reprendre les regnes de les seves vides.

Enguany, el F.E.E. s’ha fet a la facultat del Polytechnio, un lloc històric de la Universitat de Grècia, un símbol de la revolució estudiantil contra la dictadura militar (el 17 de novembre de 1973) i que també ha viscut la recent revolta estudiantil contra el desafortunat intent del govern grec de privatitzar la universitat pública. Novament, els estudiants es reuneixen per a aixecar la seva veu contra l’Espai Europeu d’Educació Superior que ha estat dissenyat per, i subordinat a, interessos mercantils de corporacions multinacionals, les quals han influit decissivament en impulsar una reforma de l’ensenyament superior a la seva mida: elitització, mercantilització i privatització. L’Europa que subjau al Procés de Bolònia és l’Europa submissa a organitzacions supranacuionals com ara l’OMC i la seva AGCS. L’OCDE, la Unió Europea i el Banc Mundial i les seves Directives Bolkenstein i Estrategia de Lisboa. Ens uneix, per tant, la resistència front a la imposició de l’Europa del capital i del patriarcat, antidemocràtica i neoliberal. Entenem el procés de Convergència Europea com una ofensiva capitalista i neoliberal que suposa una agressió als drets dels i les estudiants i les comunitats en què s’inscriuen, principalment el dret a l’educació. La universitat de la Convergència Europea és una fàbrica de treballadors desqualificats i sense drets, adaptables a un mercat caòtic i completament deslligat de les necessitats socials en benefici dels interessos privats.

Com a eines subordinades als organismes supranacionals, els estats són els encarregats de materialitzar aquesta reforma que transformi drets de ciutadania en espais de negoci; serveis públics sotmesos a criteris de rendibilitat social en agències sotmeses a criteris de rendibilitat mercantil per als interessos privats. En un altre esgraó hi hauria cada universitat i facultat, lloc on es concreta la reforma.

Aturar el procés de Bolònia és necessari si volem construir una universitat que sigui popular, pública, gratuita, emancipada, que respecti a tothom, a tota nacionalitat, sexualitat, gènere… i sigui accessible per a tothom. Hem de lluitar contra aquest procés fins a la seva eliminació total.

El moviment contra el CPE i contra la precarietat a l’Estat francès ha demostrat que la resistència mitjançant la lluita és possible. Els dos anys de gran moviment a Grècia, que varen conseguir bloquejar la implantació del procés de Bolònia, mostra que aquest procés no és un fet inevitable i que pot ser derrotat. Però per a conseguir-ho necessitem una combinació de fortes lluites locals d’estudiants, de joves i de treballadors que, coordinades, dónin el cop a nivell europeu.

Un dels acords presos al F.E.E. d’enguany és que el 2009, quan els ministres d’Educació de tots els països que apliquen el procés de Bolònia es trobin a Lovaina (Bèlgica), les veus dels estudiants també s’hi trobin –lloc on es vol fer el proper F.E.E. Creiem que la lluita és el camí de l’èxit i, per això, volem portar a la pràctica una campanya a tota Europa, amb una acció comuna al voltant de les dates del 17-11 el 2007 i el 2008 (es venen fent a l’Estat espanyol des del 2005). També es fa una crida a les iniciatives locals durant la cimera de ministres de març del 2009, amb l’objectiu que, mentre el Fòrum Europeu Estudiantil dóna una resposta a Lovaina, el moviment estudiantil demostri la seva força i determinació a tota Europa.

Cap dret l’han regalat mai, cap millora l’han aconseguida els pobles sense lluitar per ella. La lluita és l’únic camí.