Combatre el neocolonialisme espanyol a l’Amèrica Llatina, profunditzar la revolució bolivariana

Editorial Revolta Global [1]

La polèmica apareguda arran de l’actitud prepotent de Juan Carlos I a la Cimera Iberoamericana ha permès tornar a posar sobre la taula el paper neo-colonial que l’Estat espanyol i les empreses espanyoles (moltes d’elles catalanes) juguen a l’Amèrica Llatina, en un moment on en aquest continent creixen les resistències contra el neoliberalisme i la dominació imperialista. L’Estat espanyol és un dels principals inversors estrangers a Amèrica Llatina, que constitueix un territori estratègic per al capitalisme espanyol en termes d’accés a nous mercats i d’extracció de matèries primeres. En consonància amb aquests objectius, la política exterior del govern Zapatero respecte a Amèrica Llatina ha consistit a realitzar una defensa a ultrança dels interessos de les grans multinacionals espanyoles a la regió, moltes d’e les quals es troben implicades en greus abusos laborals i socials i desastres ecològics, com és el cas de Repsol, Endesa, Unión Fenosa i altres.

L’actitud de defensa incondicional per part de Zapatero de Repsol a Bolívia després de la decisió d’Evo Morales, l’1 de maig del 2006, de “nacionalitzar” els hidrocarburs (tot i que en realitat les mesures del govern bolivià són una “renegociació” dels termes dels contractes) és un exemple clar de l’orientació del govern espanyol. La intervenció de Zapatero a la Cimera Iberoamericana fou un atac explícit a les forces d’esquerra crítiques amb el neoliberalisme i una defensa ferma de les multinacionals espanyoles.

Igualment criticable és la seva defensa d’Aznar, amb l’argument xovinista i “patrioter” segons el qual cal fer costat a un “compatriota” a l’estranger...encara que sigui un personatge reaccionari com Aznar, defensor del capitalisme més salvatge i clarament implicat en el suport al cop d’estat fallit d’abril del 2002 a Veneçuela. Recordem que aquest cop instaurà una dictadura de 24 hores encapçalada pel president de la patronal veneçolana, Pedro Carmona, i que fou derrocat només gràcies a la mobilització popular.

Chávez com a “bèstia negra”

El govern de Zapatero intenta frenar l’ascens de les forces radicals i revolucionàries al continent llatinoamericà, aliant-se amb els governs de centre-esquerra que practiquen una política social-liberal, com el de Bachelet a Xile, el de Kirchner a Argentina o el de Lula al Brasil, enfront d’aquells governs que representen una ruptura parcial amb l’imperialisme i el neoliberalisme com el de Chávez a Veneçuela, el de Morales a Bolívia i el de Correa a l’Ecuador.

D’aquest últims governs, el de Chávez s’ha convertit en la “bèstia negra” del govern espanyol, del nord-americà i de la resta de potències occidentals, degut al paper estratègic de Veneçuela en l’arena mundial en tant que país productor de petroli i al fet que és el govern que més lluny està portant, tot i que amb molts límits i contradiccions, la seva ruptura amb l’imperialisme i el neoliberalisme.

El procés bolivarià a Veneçuela està vivint aquests dies un moment clau per al seu futur, arran del referèndum sobre al reforma constitucional. La reforma de la Constitució bolivariana pot ser criticada tant en la forma de la seva elaboració com en alguns dels seus continguts, però globalment suposa un aprofundiment de les mesures anti-imperialistes i anti-capitalistes.

Solidaritat amb el procés revolucionari

Des d’aquí, com a tota arreu, cal engegar mobilitzacions fortes contra les maniobres desestabilitzadores de la dreta veneçolana, sobre tot per dificultar el suport internacional amb què compten de part de les potències occidentals. Una nova derrota de la dreta a Veneçuela és crucial per permetre la profundització d’una revolució bolivariana que, per a sobreviure, necessita radicalitzar les seves mesures, augmentar l’auto-organització popular i prendre mesures dràstiques que es confrontin amb l’oligarquia veneçolana i el capital internacional.

En aquest sentit, estem totalment d’acord amb la decisió de Chávez “de mirar amb lupa” les activitats de les multinacionals espanyoles a Veneçuela, ja que és un pas molt important en la lluita contra l’imperialisme espanyol al continent.

Nosaltres ens identifiquem amb els treballadors i les treballadores llatinoamericans explotats per les multinacionals espanyoles, amb els pobles indígenes desplaçats dels seus territoris per les petroleres, i amb els sectors populars que demanen el control dels recursos naturals i la fi de l’espoli per part de les empreses estrangeres, incloses les espanyoles. I no pas amb la defensa de l’imperialisme espanyol, ni amb les multinacionals “de casa”.