Revetlla amb la plantilla de FRAPE. La lluita continua.

per Lluís Rabell

Aquest 24 de desembre, al vespre, tingué lloc una nombrosa i emotiva concentració solidària amb la plantilla de FRAPE-BEHR, empresa de Zona Franca amenaçada de deslocalització. Els llocs de treball dels quals depenen prop de trescentes famílies estan en joc. L’empresa està ocupada des de fa dies. El grup de treballadors que ocupa les instal·lacions oscil·la entre quaranta i cinquanta persones. Només ells van poder romandre al recinte de l’empresa. La resta de persones concentrades - unes dues-centes entre companys, amics i familiars - ens varem quedar al carrer amb torxes, corejant consignes i donant suport a la lluita. Els Mossos d’Esquadra vigilaven a prudent distància: hi ha un “acord” en virtud del qual només es permetria, dins la fàbrica, la presència de personal de l’empresa. En principi, no hi hauria intervenció policial, tret que el jutge de guàrdia rebés una denúncia per part de la gerència al·legant destrucció de mobiliari o maquinària, i donés l’ordre de procedir al desallotjament. En aquest cas, la irrupció dels antiavalots es produiria immediatament.

L’ànim de la gent era alhora combatiu i greu. Les discussions eren molt riques. Tothom coneix i avalua l’experiència de les deslocalitzacions industrials d’aquests últims anys. La lluita exemplar de TMB és certament encoratjadora. Però el desenllaç d’una crisi com la de Mercedes – en què ha acabat imposant-se un ERO amb prejubilacions, indemnitzacions i trasllats d’incert futur – ha encés totes les alarmes. De moment, hi ha un compàs d’espera a FRAPE. La Conselleria de Treball havia de pronunciar-se aquests dies sobre l’ERO – que preveu el tancament de la planta de Zona Franca i el trasllat de la producció a Montblanc. L’administració ha decidit, però, convocar empresa i Comitè, el proper 2 de gener, per a una nova temptativa de conciliació. Molts companys i companyes ho veien més aviat com un simple aplaçament i no pas com una victòria o com l’indici d’una marxa enrere per part de la gerència.

L’actitud vers la Generalitat no podria ser més crítica. La gent corejava consignes com ara "Montilla, escucha, la FRAPE está en lucha" i fins i tot la no menys coneguda "¿Gobierno de izquierdas? ¡Y una mierda!". En els comentaris es percebia la indignació davant l’actitud de connivència del tripartit amb les multinacionals. "Com pot ser que un govern d’esquerres sigui tan insensible amb nosaltres?", deia un treballador de FRAPE. D’altres consideraven particularment escandalosa la seqüència d’esdeveniments de Mercedes, on l’acceptació de l’ERO apareix directament vinculada a la requalificació dels terrenys que ocupava la fàbrica, de cara a una sucosa operació d’especulació immobiliària. El cost del tancament representaria com a molt un 10% del preu de mercat dels terrenys alliberats. Ja veurem com es tradueix tot plegat a l’hora de les properes eleccions. Però el cert és que, enmig de tota aquesta gent, era perceptible un sentiment "d’orfandat política": "On és l’esquerra?".

I d’esquerra "oficial", per descomptat, allí no n’hi havia - ni se l’esperava. Una cosa és debatre d’aquesta crisi política de l’esquerra tal com ho fem sovint en les xarxes alternatives... i una altra és sentir-ne l’absència "física i emocionalment", per dir-ho d’alguna manera, enmig del caliu solidari i l’elevació de la consciència que genera una lluita com aquesta. Evidentment, sí que érem allí un grapat de companys i companyes del que podríem anomenar l’esquerra sindical i alternativa: la gent de la Xarxa contra els tancaments, acomiadats de SEAT, companys de la IAC – sindicat que juga un paper de primer pla en la lluita de FRAPE -, militants de CNT, de COBAS, companys del PSUC-Viu, de Revolta Global…

Hi havia força càmeres de televisió (TVE, Telecinco i algunes altres); es van fer moltes entrevistes a companys del Comitè... Ja veurem què acaba sortint a l’antena de tot plegat. A l’espera de la nova trobada del dia 2, l’ocupació continua i la plantilla convoca una concentració davant la seu de la Conselleria de Treball (cantonada Sepúlveda/Villarroel. M. Urgell o Sant Antoni) el proper dia 27, des de les 10 del matí fins al migdia.