La nova Constitució existeix

Per Hervé Do Alto [1]

Enmig d’un clima tens, en què la dreta tracta de desestabilitzar el poder, l’Assemblea Constituent boliviana ha adoptat el projecte d’un nou ordenament jurídic que comporta tot un seguit d’avenços progressistes.

Ha estat finalment a la ciutat minera d’Oruro, al sud de La Paz, sota la vigilància de centenars de miners, on l’Assemblea Constituent ha pogut concloure els seus treballs el diumenge 9 de desembre. Una sessió agitada que ha permès al Moviment cap al socialisme (MAS) d’Evo Morales i als 164 membres de la Constituent presents (sobre un total de 255) aprovar un text amb un contingut conforme als anhels de les organitzacions socials. Així, qualsevol privatització dels recursos naturals és considerada com “una traïció a la pàtria”, mentre que la propietat privada roman respectada “en la mesura que no suposi un prejudici per a l’interès col·lectiu”. L’autonomia dels departaments – exigida per les elits de l’est del país – serà reconeguda, però al mateix nivell que les autonomies indígenes reivindicades pels moviments camperols. El text comporta tot un seguit d’avenços, saludats tant pels sindicats camperols com per la Central Obrera boliviana (COB), que considera que “amb aquesta Constitució, el país deixarà d’ésser neoliberal”. Només l’article relatiu a la qüestió de la terra no ha suscitat consens i serà sotmès a un referèndum particular, abans que el conjunt del projecte sigui objecte d’una consulta popular – probablement, el mes de maig del 2008.

Única sorpresa major del text, la possibilitat d’una reelecció indefinida del president queda reduïda a una simple reelecció. Més que un reajustament consecutiu a la desfeta de Chávez a Veneçuela, el cap de setmana precedent, sembla que aquesta concessió hauria permès el retorn del partit de centre dreta, Unitat Nacional (UN), al recinte de l’Assemblea. Contràriament a la resta de l’oposició, la UN ha decidit aprovar el text constitucional. El seu líder, l’empresari Samuel Doria Medina, assenyalant que “tot i els desacords persistents, calia respectar la voluntat de la majoria dels bolivians”, ha llençat una crida a PODEMOS (dreta) i al Comitè cívic de Santa Cruz perquè assumeixin la seva desfeta electoral.

Per descomptat, aquests últims no han trigat pas gaire a denunciar la validesa d’aquesta última sessió plenària, acusant el MAS d’haver realitzat un acte autoritari. Així, l’alcalde de Santa Cruz, Percy Fernández, feia, el mateix 9 de desembre al vespre, una declaració de caràcter racista: “En aquest país, ben aviat caldrà pintar-se la cara i posar-se plomes per poder existir!” Evidentment, aquesta dreta bigarrada, que barreja els sectors socials més conservadors del país amb les elits econòmiques de la regió de Santa Cruz, segueix temptada per la política del pitjor, i sens dubte voldrà mobilitzar un cop més les seves bases per mirar de soscavar la legitimitat del procés constituent. S’acosta doncs una nova prova de foc per aquesta “revolució democràtica i cultural” que defensa el MAS. Esdevé més necessari que mai el suport decidit dels moviments de solidaritat amb Amèrica llatina.