Crida de l’Assemblea de Moviments Socials del FSM de Caracas

Assemblea de Moviments Socials del FSM de Caracas

(Versió preliminar)

Aquests últims anys les lluites populars contra el neoliberalisme i l’imperialisme a les Américas i en altres parts del món han generat una crisi de legitimitat de sistema neoliberal i de les seves institucions. Les seves expressions més recents són la derrota del ALCA en Mar del Plata i la del Tractat per a una Constitució Europea a França i Holanda.

Vivim un període en el qual la intervenció militar dels governs dels Estats Units, d’Europa i dels seus aliats per a controlar i espoliar les riqueses del planeta o per a avortar els processos d’alliberament i negar la sobirania dels pobles a ser amos de la seva pròpia destinació, de vegades amb la connivència de les elites locals, està a l’ordre del dia.

A l’Amèrica Llatina, durant aquests últims anys, hem assistit a una explosió de la mobilitzacions contra el lliure comerç, la militarització, els processos de privatització i en defensa dels recursos naturals i la sobirania alimentària; mobilitzacions que, en alguns països, s’han traduït en l’ascens al govern d’alternatives polítiques sorgides a la calor de les lluites populars.

L’exemple més recent d’aquest procés és la victòria de Evo Morales a Bolívia. El seu origen està en la lluita contra la privatització de l’aigua i les lluites camperoles, indígenes, obreres i populars que es vénen desenvolupant en aquest país des de l’any 2000.

Per això, davant l’anunci de transnacionals com Repsol i altres de retirar les inversions previstes per a condicionar la política del nou Govern (especialment la recuperació dels recursos naturals), aquesta Assemblea fa una crida a sindicats d’aquestes empreses i als moviments socials dels països on estan situades perquè impedeixin dur endavant aquest xantatge i exerceixin una vigilància permanent que garanteixi la sobirania del poble de Bolívia per a decidir les seves opcions polítiques en llibertat.

D’altra banda, davant l’accés al govern d’alternatives polítiques vinculades a processos de lluita popular, els moviments socials hem de mantenir la nostra autonomia política i programàtica, impulsar la mobilització social per a avançar en la consecució dels nostres objectius i pressionar contra qualsevol adaptació d’aquests governs al model neoliberal..

En concret, els moviments socials reunits durant el Fòrum Social de Caracas, per tal de confrontar el model neoliberal, l’imperialisme i la guerra, impulsarem quatre campanyes centrals al llarg del 2006:

1 - Jornada de mobilització internacional contra l’ocupació de L’Iraq -18 de març

Contra la Guerra i les Ocupacions: No més guerres, la pau és l’única solució!

Demandem la immediata i incondicional retirada de les tropes estrangeres de L’Iraq i la fi de la privatització dels seus recursos energètics.

Ens neguem a acceptar l’ocupació de territoris per tropes estrangeres i per tant demandem una fi de l’ocupació Israeliana en Palestina i la creació d’un Estat Palestí independent.

Ens oposem a les amenaces d’ocupació de Síria, Iran i de països d’Amèrica Llatina (a través del Pla Colòmbia, bases militars i altres mitjans) i ens oposem a l’ús de bloquejos econòmics com armes de guerra, tal com el qual desenvolupa EEUU contra Cuba.

Exigim el desarmament i l’eliminació d’armes nuclears i de les armes de destrucció massiva.

Demandem respecte als drets humans, les llibertats civils i la fi de la tortura, els segrests, les detencions il·legals i les presons secretes.

Cridem a tots i totes a mobilitzar-se el 18 de març 2006, jornada de protesta global contra l’ocupació de l’Iraq com part de la campanya global que es mantindrà mentre no es retirin les tropes extraguessis de l’Iraq.

Tambièn vam cridar a la conferència del Caire contra la hegemonia dels EEUU i l’ocupació a l’Iraq que se celebrarà del 24 al 27 de març de 2006

2- Contra la conclusió de la Ronda de Doha en l’OMC

Després de la reunió ministerial de l’OMC en Hong Kong, on els moviments dels pobles, a pesar d’un gran esforç, no van assolir fer-la fracassar, la declaració ministerial de l’OMC obre el camí per a finalitzar concloure les negociacions de liberalització comercial de la ronda de Doha.

L’acord per a la declaració va ser fruit tant de les tàctiques intimidatorias de la Unió Europea com dels EEUU i el paper decisiu jugat per Brasil i Índia en la seva opció per assolir un lloc en l’estructura de poder de l’OMC.

A pesar d’això, no tot està perdut. En els pròxims tres mesos, l’OMC ha de desenvolupar complexes negociacions i els moviments socials hem de desenvolupar campanyes i accions comunes que pressionin sobre els governs per a revertir els resultats de Hong-Kong amb l’objectiu de fer descarrilar l’OMC en la pròxima reuniòn del Consell General al maig.

3 - Contra la cimera del G-8 – juliol 2006- a Sant Petersburg, Rússia

Els moviments socials i organitzacions criden al poble de Rússia i de tot el món a oposar-se a la Trobada del G8 en San Petesburg, Rússia, en el mes de juliol. A San Petesburg se celebrés la cimera del G8 i, per tant fem el nostre cridat a tots els moviments socials i organitzacions compartint els principis de pau, democràcia i justícia social que resisteixin i donin suport les nostres iniciatives participant de la Contra Cimera dels pobles. Contacte: alternativy@tochka.ru

4 - Contra la cimera del Banc Mundial i del FMI – setembre 2006

L’Assemblea dels Moviments socials fa seva la crida de l’assemblea dels pobles del Sud, a una jornada internacional d’acció directa enfront de les seus del FMI i del BM, coincidint amb la reunió anual d’aquestes institucions al setembre de 2006

. Una jornada de mobilització per a denunciar la il.legitimitat del deute financer que es reclama als països del Sud i defensar el seu repudi i no-pagament al costat del reconeixement dels pobles del Sud com creditors d’un immens deute històrica social i ecològica la restitució de la qual i reparació exigim..