Adéu, ens n’anem; allà et quedes!

per Sergio [1]

Molts treballadors i treballadores l’empresa dels quals ha estat deslocalitzada s’han preguntat: Com és possible que si l’empresa funciona bé i la seva productivitat creix? Si la plantilla està fent grans esforços perquè sigui competitiva i s’han firmat acords que, se suposava, assegurarien la producció fins al 2010 a canvi de renunciar a condicions que s’havien aconseguit després de molts anys de lluita? Si l’Estat central i els governs autonòmics han donat nombrosos ajuts a l’empresa? Com poden marxar ara sense que els importi gens la sort de la gent? La resposta és clara: això és el capitalisme.

En l’època de la globalització, l’objectiu del capital és crear un marc econòmic internacional en el qual la lliure circulació de mercaderies i de capitals no trobi el més mínim obstacle. En eliminar les barreres comercials, s’aguditza la competència internacional i la competitivitat es converteix en la meta central de tots els governs, condicionant tant la seva política econòmica com la seva política social.

La primera empresa que es va deslocalitzar a Catalunya va ser la Samsung. L’actitud dels dirigents sindicals va deixar molt a desitjar, ja que es van limitar a negociar el tancament de l’empresa i veure quines indemnitzacions es podien emportar, sense fer una vertadera defensa dels llocs de treball. Després han vingut moltes altres empreses com Delphi de Cadis on es va plantejar una gran resistència, però tot es va acabar amb un acord de CCOO i UGT que va permetre el tancament.



Lluita exemplar

Els treballadors i les treballadores de FRAPE, en canvi, estan oferint un exemple a seguir. L’empresa els va presentar una proposta que consistia en un retall salarial del 30%, augment de la productivitat, major flexibilitat i reducció de plantilla. No importava que existís un acord signat amb la mediació de la Generalitat en el 2004 que garantia l’estabilitat fins al 2010. Davant la negativa dels treballadors a acceptar això, l’empresa presenta un expedient per acomiadar 292 persones. Després de llargues negociacions i nombroses mobilitzacions, el dia 21 de desembre els i les treballadors decideixen ocupar la fàbrica.

El 8 de gener la Generalitat dicta una resolució autoritzant l’acomiadament de 92 treballadors amb una indemnització de 20 dies per any treballat (en comptes de 45), amb un màxim d’un any. Això és considerat pels treballadors com un atac a la seva dignitat i decideixen en assemblea que no consentiran ni un acomiadament. El 9 comencen una vaga indefinida de 6 hores per torn. La direcció, saltant-se tota la legalitat, fa un tancament patronal. Els treballadors tornen a ocupar la fàbrica i a fer mobilitzacions, incloent-hi una tancada a la catedral.

La plantilla de FRAPE, amb un comitè d’empresa conseqüent, està mostrant que la lluita decidida, activa, assembleària, participativa és possible. Però, per vèncer, necessita el suport i solidaritat d’altres empreses i moviments socials. Revolta Global s’ha compromès a ajudar-la.