dimecres 30 de gener de 2008
Totes les versions d'aquest article:
per Fede Ferran [1]
De qui parlem?, de persones forçades a deixar els països d’origen, amb economies tradicionals portades a la fallida. A Catalunya, del 10% de la població, format fonamentalment per joves. Als sectors motors de l’economia -construcció, hoteleria, atenció domiciliària, servei domèstic, petit comerç al detall, tèxtil...- hi van constituint la majoria.
I sobre ells i elles cau la mes absoluta desprotecció: Emigren en un món capitalista "desenvolupat", obert al moviment de capitals i mercaderies, però hipòcritament tancat segons convingui al de persones. Prop del 95% dels que arriben "sense papers" són obligats a pagar importants quantitats a les màfies, endeutant-se amb la família, la qual cosa converteix el projecte migratori en una cosa col·lectiva i, a la pràctica, en un camí sense retorn.
Una vegada aquí són deixats en la clandestinitat durant llargs anys per una legislació discriminatòria, especial per a estrangers, sense existència legal i per tant sense cap dret, sotmesos a constants batudes, per a ser sobreexplotats sense pietat.
D’allà es va a la detenció i l’ordre d’expulsió amb tot allò que suposa: Centre d’Internament amb deportació immediata, o "llibertat" en espera d’expulsió.
O si hi ha sort, i només després de presentar un informe municipal d’arrelament, penals, demostrar un mínim de tres anys d’estada (clandestina) i un contracte de treball d’un any -d’aquests que ni molts nadius no tenen i pels quals molt sovint cal pagar- s’accedeix a un permís temporal d’un any al qual seguiran altres o no, segons es tingui cotitzacions suficients i un contracte en cada moment de la renovació.
Si la persona té sort i aconsegueix un contracte "en origen", doncs ja se sap, en general a pagar. Si vol portar la seva parella o els pares, cal demostrar disposar d’un habitatge com poca gent en té.
En aquests anys la mobilització social ha estat l’únic fre a aquesta política d’Estat" que veu en els immigrants fonamentalment una mà d’obra barata, font de sobrebeneficis, i no víctimes d’un capitalisme global depredador.
És en aquesta lluita contra la discriminació i per TENIR DE DRET A TENIR DRETS que col·lectius i persones que defensen la igualtat de drets han constituït la Xarxa Estatal pels Drets dels Immigrants (REDI) i s’han compromès amb un procés de mobilització i sensibilització. L’objectiu és confluir en una jornada en què es visualitzi el paper de les persones immigrades en la societat i s’exigeixi la igualtat i la no discriminació en tots els terrenys: des de la regularització sense condicions a l’abolició de la legislació discriminatòria d’estrangeria; des de la igualtat de tracte en l’accés als serveis socials, el treball o l’habitatge a la plena igualtat legal, incloent-hi el dret al vot.
És en aquesta direcció que el 23 de febrer s’ha convocat una jornada de mobilització estatal pels drets de les persones immigrants, coincidint amb una campanya electoral en la qual es parlarà molt, i malament, dels immigrants, però de la qual ells i elles seran, una vegada més, exclosos. Aquell dia, immigrants i autòctons, fem sentir la nostra veu a la mani de Barcelona!
[1] Publicat a l’edició especial de la revista RG en motiu del FSCat, celebrat els dies 25-26 de gener a Barcelona