divendres 1 de febrer de 2008
Totes les versions d'aquest article:
per Sylviane Dahan [1]
Després de la cimera del 10 de gener del 2008, en la qual 10 activistes de la campanya “No a la MAT” han estat detinguts a París –i posteriorment posats en llibertat-, les informacions aparegudes als mitjans de comunicació han estat múltiples i contradictòries.
Els governs francès i espanyol, amb el suport incondicional de la Unió Europea, estan impulsant un projecte d’interconnexió elèctrica entre els dos Estats –l’anomenada línia de molt alta tensió (MAT) de doble circuit, de 400.000 volts, Sentmenat-Bescanó-Baixàs- que compta amb el rebuig social de prop de 180 municipis a totes dues bandes dels Pirineus.
Els dos governs han promogut una agressiva campanya d’enganys i desinformació per tal de convèncer els seus ciutadans i ciutadanes que la interconnexió és una necessitat imperiosa per a alimentar el futur tren d’alta velocitat (TAV) Perpinyà-Figueres-Barcelona i subministrar electricitat a les comarques gironines.
Això no obstant, com reconeix el mateix Comissari d’Energia de la UE, es tractaria en realitat d’una part d’un projecte molt més ambiciós –l’anomenada “anella mediterrània”- que enllaçaria França i Espanya amb els països del Magrib i la finalitat del qual seria exclusivament comercial: la venda dels excedents de la producció elèctrica francesa d’origen nuclear.
Els dos Estats han anunciat que aquest acord s’ha de produir abans del 30 de juny. Per tant, les coses estan com estaven: el tram transfronterer de la interconnexió per decidir; el traçat entre Bescanó i Santa Llogaia per definir; i el tram inicial entre Sentmenat i Bescanó en l’inici d’unes obres que fins ara han estat plenes d’irregularitats i amb un procés d’expropiació que ha suscitat l’oposició de propietaris i ajuntaments; a més a més, que la tramitació d’aquest tram inicial ha estat objecte d’un recurs contenciós administratiu per part de la Plataforma No a la MAT. També s’ha plantejat una queixa al Síndic de Greuges.
Un acord entre els dos Estats per un traçat de la interconnexió s’ha revelat, doncs, com absolutament inversemblant. Segurament pretenien amb aquestes falses informacions sembrar el desànim entre la ciutadania que s’hi oposa.
A totes dues bandes dels Pirineus, la Plataforma No a la MAT i el Collectif Non à la THT lluiten al costat dels ajuntaments afectats per impedir la realització d’un projecte de conseqüències nefastes que destrossarà per sempre unes zones d’un alt valor ecològic i paisatgístic, amb clar perjudici al desenvolupament d’activitats econòmiques locals. I sense oblidar que, en cap moment, s’ha volgut justificar amb un estudi imparcial que permeti una avaluació de l’abast real del projecte.
Al mateix temps, volen impulsar una nova cultura de l’energia basada en l’estalvi i eficiència energètics, la gestió de la demanda i la generació elèctrica de fonts renovables a prop dels llocs de consum, desterrant per sempre més el model obsolet basat en grans línies de transport.
Dimecres 16, a França, s’ha creat un Comitè de crisi. Les localitats afectades es mobilitzen... Mentre Mario Ponti, el coordinador del projecte, s’entesta amb la proposta d’una línia parcialment enterrada...
[1] Publicat a l’edició especial de la revista RG en motiu del FSCat, celebrat els dies 25-26 de gener a Barcelona