V Trobades Confederals d’Espai Alternatiu

per Miquel Garcia [1]

Van assistir-hi també com a convidats representants de diferents organitzacions polítiques i socials de Catalunya i de l’Estat espanyol, del Marroc, França, Portugal, Uruguai i Colòmbia.

Al llarg dels tres dies es van produir debats intensos i rigorosos en els quals van ser sotmesos a discussió, esmenes i aprovació un Document Polític, un altre d’Organització, els nous Estatuts de EA i diverses resolucions, entre les quals es pot destacar la titulada “Sobre la situació d’IU i les tasques d’Espai Alternatiu” (vegeu requadre). La gent delegada va realitzar també l’elecció d’una part de la nova Coordinadora Confederal, màxim òrgan decisori d’EA entre Trobades Confederals.

En el marc de la Trobada va tenir lloc l’acte públic “L’esquerra anticapitalista a Europa” amb la intervenció d’Esther Vivas (Revolta Global), Raul Camargo (Espacio Alternativo), Jose Falcão (Bloco de Esquerda, Portugal) i François Sabado, en nom de la LCR francesa i de la IV Internacional. Aquest últim va parlar de la situació política a França i de les resistències socials a les agressions brutals del govern de Sarkozy, així com del projecte de la LCR d’avançar en la construcció d’un nou partit anticapitalista, revolucionari, ecologista, feminista i internacionalista a França.

La situació política internacional i estatal

El Document Polític aprovat en les Trobades analitza la situació política internacional i estatal, intentat assenyalar els seus trets fonamentals. S’hi indica que la globalització capitalista suposa en el seu conjunt una crisi de civilització, que es desenvolupa a través d’una crisi social de gran magnitud i d’una crisi ecològica que amenaça la supervivència mateixa de l’espècie humana. En la fase que travessem s’han intensificat les reformes neoliberals i es desenvolupa una nova ofensiva imperialista un dels instruments principals de la qual és la guerra global permanent, al mateix temps que es produeix un augment de les resistències socials a escala planetària.

A la Unió Europea, després del fracàs de l’intent d’aprovació de la seva Constitució, s’ha produït un impasse, que es pretén concloure amb l’aprovació del Tractat de Lisboa, rellançant d’aquesta forma el projecte d’Europa neoliberal. En aquest context existeix una esquerra que abandona definitivament qualsevol idea de transformació de la societat i una altra que rebutja el neoliberalisme perseguint un canvi social i polític anticapitalista.

La situació actual ofereix algunes oportunitats, però alhora presenta importants problemes per a l’esquerra anticapitalista. Les resistències socials, l’amplitud dels moviments i el potencial del moviment “antiglobalizacion” gairebé no s’han traduït en un creixement de les organitzacions polítiques i sindicals d’esquerra. D’altra banda, la combativitat expressada en les resistències i lluites socials xoca amb la inexistència d’una consciència general sobre la necessitat d’un projecte de transformació socialista de la societat.

Resulta necessari impulsar a Europa organitzacions àmplies d’esquerra anticapitalista que desenvolupin polítiques enfrontades al neoliberalisme i al social-liberalisme i que siguin capaces de servir de pol d’atracció per als moviments socials i per a l’esquerra social. Encara que la diversitat de situacions nacionals i de realitats organitzatives fa que sigui difícil assenyalar exactament les característiques concretes que ha de tenir aquesta esquerra anticapitalista, un dels seus trets definitoris ha de ser la no participació en governs social-liberals i la independència política respecte d’aquests. La democràcia interna, la presència constant en les lluites, el treball d’impuls i desenvolupament del moviments socials, així com el manteniment de principis internacionalistes, ecològics, feministes, antiracistes i de defensa dels drets nacionals han de formar part igualment del seu bagatge.

El paper de l’esquerra revolucionària al si d’aquestes experiències anticapitalistes unitàries ha de ser treballar en la seva construcció i consolidació, però des de la identitat programàtica i estratègica pròpia, defensant la necessitat de trencar amb el sistema capitalista i les seves institucions des d’una perspectiva socialista democràtica i autogestionària. La consolidació de referents revolucionaris en les organitzacions anticapitalistes de divers tipus és indispensable per a permetre un avanç cap a l’esquerra d’aquests agrupaments o per a prevenir una involució possibilista i el seu acostament al social-liberalisme en situacions de reflux dels moviments socials.

Després de la victòria del PSOE del 2004

Amb la victòria del PSOE a les eleccions del 14-M del 2004 i la constitució del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, es va obrir una nova etapa política a l’Estat espanyol, que s’ha caracteritzat per una sèrie d’elements fonamentals:

Una situació econòmica expansiva, molt basada en els sectors immobiliari i de la construcció, que ha motivat la continuïtat i extensió geogràfica del procés de depredació territorial i dels recursos energètics i hídrics. En aquests moments, no obstant això, es produeix una desacceleració, a causa de l’esgotament i fragilitat d’aquest model. Aquesta frenada es veu accentuada pels efectes, encara no ben valorats, de les turbulències financeres dels últims mesos.

Els moviments socials que s’havien mantingut actius durant l’última etapa del govern del PP han entrat en un període de reflux o han desaparegut.

Ha sorgit un potent moviment de masses de dretes impulsat pel PP, la dreta social i mediàtica i l’Església Catòlica, que s’ha articulat entorn dels eixos de l’oposició al procés de pau negociada amb ETA i l’esquerra abertzale; l’impediment a qualsevol avanç cap a la sobirania d’Euskadi i de Catalunya; la defensa de l’ensenyament religiós i privat enfront del laic i públic; i la negativa a reformes democràtiques profundes que s’oposin a la concepció catòlica de la família, com la llei de matrimonis homosexuals. En conjunt el PP ha realitzat una oposició molt dura, fronterera en bastants moments amb posicions i mètodes d’extrema dreta.

Encara que va adoptar inicialment algunes mesures reivindicades pels moviments socials del període anterior, el PSOE ha vacil·lat i cedit repetidament davant les mobilitzacions del PP demostrant no tenir una alternativa real a la de la dreta. La política econòmica del PSOE ha estat molt liberal i continuista, i no ha revocat cap de les decisions privatizadores i

Izquierda Unida s’ha mantingut durant tota la legislatura molt pegada a la roda del PSOE sense desenvolupar una política independent. La crisi al seu si ha continuat evolucionant, amb una deriva cap a una formació electoralista, sense ancoratge social i amb una pràctica organitzativa burocratitzada.

Encara que assistim als inicis de la gestació d’una alternativa anticapitalista, aquesta és encara molt incipient i es desenvolupa de forma extremadament lenta. En la debilitat del procés ha influït que la mobilització social de l’etapa anterior no s’hagi traduït en un augment substancial de la consciència política dels sectors que hi van participar.

Les tasques estratègiques d’Espai Alternatiu

Espai Alternatiu es planteja en aquests moments tres grans tasques estratègiques:

 Participar en l’impuls de les lluites i de les resistències socials al neoliberalisme

Aquest treball es concretarà en la intervenció en els moviments existents, l’obertura de nous fronts de lluita i l’arrelament en el territori i el barri, els centres de treball i els centres d’estudi. EA buscarà combinar una orientació unitària amb la defensa de les seves posicions concretes, formulant les seves propostes de manera respectuosa amb la pluralitat i independència dels moviments, i treballant pacientment en la reconstrucció del teixit social i en el desenvolupament des de baix de l’autoorganització de la classe treballadora i del conjunt dels sectors socials oprimits. Buscarà afavorir el desenvolupament d’idees d’esquerres i plantejaments anticapitalistes, alternatius i socialistes.

 Construir, enfortir i desenvolupar EA

Per a això es realitzarà una aparició a través de campanyes, actes i mitjans de comunicació propis i es reforçarà l’elaboració programàtica i estratègica, així com la formació militant, al mateix temps que es desenvolupa un treball d’extensió organitzativa. Tot l’anterior té com a objectiu posar les bases d’una organització sòlida pel que fa a la política i la militància, capaç d’incidir en els processos de mobilització social i de construcció d’una esquerra anticapitalista.

 Treballar per la convergència de l’esquerra anticapitalista

Aquesta hauria d’incloure una àmplia pluralitat de sectors de procedència diversa, però amb un acord mínim entorn d’un programa d’acció, una estratègia i una concepció organitzativa. En l’actualitat no existeixen encara condicions per a impulsar projectes concrets en aquesta direcció en el conjunt de l’Estat. No obstant això, EA no ha de tenir una actitud passiva en aquest terreny.

L’activitat en aquest cas es basarà en la defensa pública de la necessitat de crear un pol anticapitalista a l’Estat espanyol, potenciar el treball de corrent d’esquerres en els moviments socials i mantenir relacions i discussions polítiques amb diferents corrents i organitzacions d’esquerra anticapitalistes.

Internacionalisme i democràcia interna

Ja al Congrés d’unificació entre ARA, Batzac i el Col·lectiu per una Esquerra Alternativa el juny del 2004, el Manifest Polític declarava que “RG, en tant que organització col·lectiva, s’identifica i participa a la IV Internacional”. I aquesta aposta estratègica es va confirmar al primer congrés de la formació a la tardor del 2006 on els Estatuts aprovats deien: “Conscient que l’emancipació social i la plena construcció del socialisme no serà possible més que a escala planetària, [RG] funda la seva pràctica en l’internacionalisme. Revolta Global forma part de la IV Internacional”.

En canvi Espacio Alternativo/Espai Alternatiu –l’organització amb la qual RG està confederada a nivell de l’Estat espanyol- tot i mantenir relacions amb la Internacional, no hi pertanyia... fins ara. Però segons els seus nous estatuts: “Espai Alternatiu forma part de la IV Internacional, un corrent nascut en els moments més ombrívols del segle XX i que ha lluitat per no confondre el socialisme amb la catàstrofe moral de l’estalinisme...”

Amb aquest pas, EA s’integra plenament en el funcionament i en els debats de l’organització internacional, la qual cosa li proporcionarà un marc immillorable per a situar la seva visió i la seva pràctica dins un món cada cop més globalitzat i interrelacionat.

Un altre aspecte dels Estatuts aprovats que val la pena de ressaltar són les garanties per tal d’assegurar la plena democràcia interna, incloent-hi el dret de tendència, cosa admesa a molt poques formacions polítiques, però absolutament necessària per a permetre la defensa de posicions diferents en igualtat de condicions.

La fórmula consagrada als Estatuts diu: “Espai Alternatiu reconeix als seus militants el dret d’agrupar-se per defensar lleialment les seves posicions polítiques en el marc de l’organització, de constituir-se en tendència o en fracció partint d’una plataforma escrita. Això val tant per a períodes congressuals com en els no congressuals.”

EA i RG considerem l’intercanvi de punts de vista i el debat democràtic com a mecanismes imprescindibles per a la salut democràtica d’una organització revolucionària. Involucrant la totalitat de l’afiliació en la presa de decisions, això permet d’aprofitar tots els recursos humans disponibles, educa i ajuda a promoure un esperit crític. A més, protegeix els drets de les minories alhora que contribueix a mantenir la unitat.