Cinc anys després de la invasió de l’Iraq

Editorial RG#42 març 2008 [1]

Cinc anys després de l’inicia de la guerra i de l’ocupació de l’Iraq per les forces de la Coalició liderada pels EUA el balanç no pot ser més desastrós.

El país es troba completament devastat: els càlculs de gent civil morta durant el conflicte donen l’aterridora xifra de 1.200.000 persones, el nombre de persones refugiades desplaçades fora de la seua llar puja a més de dos milions i al voltant d’uns 30.000 iraquians es troben empresonats en condicions infrahumanes. Mentre l’aplicació de la tortura està a l’ordre del dia i les esquadres de mercenaris juguen un paper important en la repressió, aquestes i l’exèrcit invasor es troben a l’empara de legislacions que les permeten actuar sense cap temor al càstig.

Les infraestructures sanitàries, educatives i de subministrament d’aliments estan destruïdes, les malalties i la fam torturen la població. A més, l’ocupació ha potenciat l’enfrontament sectari entre les diferents ètnies de l’Iraq, els atemptats mortals, els segrests i el vandalisme de tot tipus. La superestructura política abastida per impuls dels EUA no és altra cosa sinó una falsa façana de democràcia, trencada internament per la corrupció, els odis sectaris i la manipulació política dels invasors.

Aquest és el preu que s’està fent pagar al poble iraquià per a garantir el control dels EUA i dels seus aliats occidentals sobre la zona, al temps que les companyies petrolieres nord-americanes i britàniques acaparen tots els recursos energètics. Però també les grans constructores i la indústria de l’armament s’estan enriquint a marxa accelerada, amassant amb sang els seus guanys. La gran quantitat de diners invertits a l’Iraq no repercuteix de cap forma en benefici de la població: el petroli queda en mans de les multinacionals que obtenen contractes de saqueig, la "reconstrucció" del país es duu a terme de manera fraudulenta amb obres de mala qualitat, mentre les noves bases militars s’edifiquen amb gran sofisticació tècnica.

La "guerra contra el terrorisme internacional" de Bush es manifesta ara amb total cruesa com una "guerra pel benefici de les multinacionals i del capitalisme neoliberal global". Les seves conseqüències no són només locals: la ideologia i les activitats de l’integrisme islàmic s’han vist reforçades per la guerra i l’ocupació de l’Iraq, creant una situació que s’aprofita als països occidentals per justificar el retall de les llibertats democràtiques i estendre l’ombra de la sospita sobre la població immigrant d’origen musulmà.

El racisme del govern israelià colpeja el poble palestí, afavorint aventures militars com la frustrada ocupació del Líban i el cruel setge sobre Gaza. La precarietat de la situació militar i política a l’Iraq està empentant també el govern de Bush a una sortida cap endavant en la qual no és descartable una intervenció militar contra l’Iran.

Davant aquesta situació cal recuperar l’esperit de les mobilitzacions mundials del 15-F del 2003, quan uns cinc milions de persones van sortir al carrer en tot el món per a dir "No a la guerra". Cal fer-ho exigint la retirada immediata de les tropes d’ocupació de l’Iraq i de la regió, el final del control econòmic, el pagament de reparacions i l’obertura d’investigacions pels crims de guerra causats a la població iraquiana.

El moviment antiguerra ha de donar el seu total suport al poble de l’Iraq, el qual està en el seu legítim dret a resistir-se a l’ocupació. La solidaritat amb el poble de l’Iraq i l’establiment de llaços i connexions amb els moviments contra l’ocupació nord-americana a l’Orient Mitjà és avui més necessària que mai. S’ha de denunciar i combatre igualment la massacre continuada dels pobles palestí i libanès per part del govern israelià, embravit per la presència de les forces d’ocupació a la zona, i prevenir de possibles agressions futures contra Iran o Síria.

És imprescindible continuar amb la coordinació del moviment antiguerra a nivell mundial, avançant cap a altres formes de lluita que vagin més enllà dels dies d’Acció Global: desobediència civil, boicot als productes nord-americans i israelians, denúncia de les bases nord-americanes i organització d’accions i marxes per a exigir el seu tancament...

A l’Estat espanyol cal posar de relleu les contradiccions en política exterior i de defensa del govern Zapatero -augment de les tropes a l’Afganistan, Haití i Congo, augment del pressuposts militars, revitalització de l’exèrcit, Llei Orgànica de Defensa Nacional- i de qualsevol altre govern que el pugui succeir, continuant o donant major impuls a tals pràctiques bel·licistes. S’han de reforçar les aliances del moviment antiguerra amb altres actors socials i fer de la lluita contra la guerra i el militarisme un element clau en el combat contra la globalització neoliberal.

Revolta Global i Espai Alternatiu es comprometen a treballar en la direcció esmentada i a fer tot el possible perquè les mobilitzacions de la jornada d’Acció Global contra la guerra i altres de posteriors siguin un èxit.