XVII Congrés de la LCR: construint un partit anticapitalista

per Rubén Quirante, assistent al Congrés en nom de l’Espai Alternatiu Confederal [1]

La direcció del Partit socialista francès, lligat cada vegada més als interessos del capitalisme, es muda al social liberalisme, mentre que la direcció del Partit comunista francès passa a ser l’ala esquerra d’aquest, deslligant-se d’aquesta manera de les classes populars.

Continuem estant en un període polític de reculada del moviment obrer. La burgesia està a l’ofensiva. No obstant això existeixen resistències de les quals la classe treballadora i els joves extreuen experiències. El període marcat per la caiguda del mur de Berlín no deixava moltes esperances per al bàndol dels explotats i oprimits. Alguns es van apressar fins i tot a pregonar “la fi de la història”. No existiria horitzó més enllà que el capitalisme.

No obstant això menys de cinc anys després, els Zapatistas a Chiapas i el moviment de l’hivern del 95 a França demostrarien el contrari. A França, les lluites d’aquests 12 últims anys mostren que davant els atacs de la burgesia, els de baix s’organitzen. Aquestes resistències generen una desvinculació entre l’esquerra gestionària del sistema capitalista i les classes populars. D’aquí es desprenen responsabilitats per als revolucionaris.

Un nou partit, per a què?

Les tesis aprovades per més d’un 82% de la militància en aquest Congrés advoquen per la creació d’un nou partit anticapitalista per a ser una eina útil per a la lluita de classes. El nou partit no pot gestionar el capitalisme, com fa el social liberalisme, ni tampoc defensar a les institucions el contrari del que els seus militants reivindiquen al carrer. Només actuant de forma conseqüent es podrà reconstruir la consciència de classe i arrencar victòries.

Com diuen les tesis, el nou partit serà: “dels treballadors [i] per a la ruptura global amb el capitalisme i la transformació revolucionària de la societat”. Defensarà “els interessos i les reivindicacions dels treballadors, el feminisme, l’ecologisme, els drets de la joventut, els de les poblacions immigrants i els de tots els sectors discriminats així com la qüestió democràtica (...) El seu mètode: la lluita contra el sistema capitalista i contra la lògica del benefici i la seva substitució per la satisfacció de les necessitats socials, la posada en dubte de la propietat privada dels mitjans de producció amb la finalitat de desenvolupar l’apropiació pública i social de l’economia. La seva perspectiva: la repartició de les riqueses, la igualtat social, el socialisme. La seva estratègia: la unitat, la independència de classe, la democràcia socialista i el poder dels treballadors.”

A més, aquest partit haurà de ser internacionalista, perquè la revolució serà mundial o no serà, i rotundament democràtic, perquè la direcció no deixi de ser el reflex de la realitat militant.

Per tot això, el Congrés acorda iniciar un procés constituent dinàmic, creant comitès per la construcció del nou partit anticapitalista en barris, en universitats o en empreses.

Encetar el debat aquí

La tasca és àrdua, però els revolucionaris no poden passar al costat de les seves responsabilitats. Han d’aportar respostes a les oportunitats que se’ls presentin, encara que aquestes puguin dur problemes i o dificultats. El procés constitutiu demostrarà per la pràctica si aquesta orientació és correcta.

Mentrestant, aquest procés ha de permetre’ns, a l’Estat Espanyol, obrir debats sobre la necessitat de construir un partit anticapitalista i revolucionari. Un partit que defensi els interessos del món del treball amb total independència de classe i que tingui com a qüestió central el poder dels treballadors.

La primera etapa ha de ser potenciar la unitat d’acció de tothom que s’oposa a la lògica del sistema capitalista per a imposar en el carrer mesures que millorin realment les condicions de vida dels treballadors i dels joves. Una “esquerra de combat” que no renunciï mai a la mobilització com a mètode de fer política.