Avortament i Nicaragua

per Sandra Ezquerra [1]

Durant el seu primer discurs, Ortega denunciava els efectes de les polítiques neoliberals a Nicaragua i va anunciar l’adhesió del país a l’ALBA o Alternativa Bolivariana de las Américas. Malgrat això, des de la seva arribada al poder, moltes de les seves actuacions fan preguntar-nos què va passar amb en Daniel Ortega dels anys setanta, perquè en el seu camí cap a la segona presidència, ha esdevingut de tot menys sandinista.

A part de pactar amb una dreta corrompuda, representada per l’anterior president Alemán i l’arquebisbe contrarevolucionari Obando, ha aïllat les veus dissidents dintre del seu propi partit. A més, Ortega ha estat acusat de totalitari, corrupte i oportunista. Del reguitzell de polèmiques que s’han donat des que va prendre possessió del càrrec, hi ha un tema d’especial rellevància per a les dones de Nicaragua, sobretot per a les indígenes i treballadores.

L’any passat, l’Assemblea Legislativa Nacional va aprovar una llei que penalitza l’avortament terapèutic. La llei, que s’aplica fins i tot quan la vida de la mare està en perill, és resultat de l’actual aliança entre l’“esquerra” i la dreta.

El suport que Ortega ha donat a aquesta llei ha provocat la indignació d’organitzacions feministes i d’esquerres. Segons la doctora Ana María Pizarro, de la Sociedad Nicaragüense de Ginecología y Obstetricia, la llei “és un crim contra les dones més pobres i una violació oberta dels drets humans i de la Constitució”. Es preveu que provoqui un augment de la mortalitat femenina i infantil, i un èxode de professionals a països on puguin practicar-lo lliurement.

Passat revolucionari, present ultraconservador

A Nicaragua, l’actual mortalitat materna és de 83,4 morts per cada 10,000 nens nascuts vius. Més del 70% d’aquestes morts ocorren a zones rurals i en dones d’entre 20 i 34 anys. La legitimació de la llei per part del govern Ortega s’ha articulat entorn d’arguments religiosos ultraconservadors, radicalment oposats a la Teologia de l’Alliberament, que tanta presència va tenir durant el moviment revolucionari nicaragüenc dels setantes.

És important contrastar aquesta llei amb el passat revolucionari d’Ortega, en un context en què, durant dècades, l’església, les classes dominants i l’exèrcit van topar amb una forta resistència; i, en el qual, milions de nicaragüencs i nicaragüenques van iniciar la construcció d’una societat on es volia redistribuir els béns i posar fi a l’explotació.

Les dones, socialistes i/o catòliques, van ser actores clau en aquell moment històric. Els recursos poden prendre moltes formes: des de pa i aigua, a la capacitat de prendre decisions sobre el nostre cos, sobretot en unes circumstàncies en què les dones moren durant el part a causa de la limitada atenció mèdica, la manca de medicaments i l’aïllament geogràfic.

Amèrica Llatina necessita el nostre suport en la lluita contra el neoliberalisme i els imperialismes americà i europeu. Però això no passa per abonar les polítiques contradictòries i patriarcals d’Ortega. Fer-ho significaria trair la nostra política i, d’aquesta manera, també estaríem traint milions de dones nicaragüenques que patiran els efectes devastadors d’aquesta llei.