No ens tallaran les ales

Per Brian Anglo [1]

Una pancarta enorme despenjada de dalt de l’edifici de la CGT a Via Laietana deia: “Ni la repressió ni la presó no ens tallaran les ales”. I podria haver-hi afegit: “ni la pluja; perquè la ingent quantitat d’aigua que va caure sense parar en un dia fred i desagradós no va impedir un bon miler de persones de mostrar la seva solidaritat amb el Franki, engarjolat no pas per haver fet cap mal a ningú, sinó per haver “ultratjat” una bandera.

En aquesta època de sequera, amb la pluja potser ningú no hi comptava, però amb una presència policial desproporcionada, sí. I qui així pensava, és clar, l’encertava, Tanmateix, a diferència d’altres ocasions semblants, els Mossos van deixar que la mani –completament serena, malgrat la ràbia continguda davant aquesta agressió tan forta i tan sentida- completés el seu recorregut i van haver d’empassar-se els eslògans com ara “Saura l’únic culpable de debò”.

Ara es tracta de mantenir la pressió i ampliar la solidaritat perquè Franki recuperi com més aviat millor la seva llibertat.

Com la gent no parava de cridar: “Franki de Terrassa, et volem a casa!”