La lluita anticapitalista al Perú

per Revolta Global [1]

 Quin balanç fas del govern d’Alan García?

El govern de García és el producte d’una polarització política mai vista al Perú. Sortí elegit amb el recolzament i el vot prestat de tota la dreta. Ha hagut de pagar aquest recolzament, fent una política al servei de l’empresariat, i una implementació ràpida del Tractat de Lliure Comerç (TLC). No ha complert cap de les seves promeses electorals: permetre una lliure desafiliació dels treballadors estafats per les asseguradores privades, revisar la política del govern anterior respecte al TLC...

A més, l’encariment de la vida ha augmentat molt. Va prometre no privatitzar, i ara vol privatitzar ports, aeroports i l’aigua.

 Quina és la situació de les lluites socials?

Al cap del primer any d’aquest govern, ja va haver-hi una revolta. La primera fou l’11 de juliol, quan el país es paralitzà, amb les protestes dels treballadors, camperols, mestres, funcionaris i el suport dels governadors regionals. Recentment, hi ha hagut noves protestes camperoles a vàries regions del país, de rebuig a les concessions a les empreses mineres, amb el crit d’ “agro sí, mina no”. També vagues de professors, una vaga recent al camp que ha acabat amb quatre morts, i les protestes contra la privatització dels centres arqueològics, com el Machu Picchu. Hi ha hagut també un fort descontent a la zona afectada pel terratrèmol del 15 d’agost de l’any passat. No s’ha avançat res en la reconstrucció, hi ha hagut corrupció en les donacions...Aquest febrer va estar a punt d’esclatar una onada de protestes contra la llei “del tercio superior” a l’ensenyament que, al final, el govern ha retirat. Però hi ha acumulació de descontent i de demandes, i esperem que hi hagi una explosió social a curt termini.

 Quin anàlisi fas d’Ollanta Humala?

La majoria de la població està cansada dels governs que hem tingut els darrers anys i busca una sortida de canvi radical, sense que el contingut d’aquest canvi quedi molt clar. Això, junt amb el desprestigi de les forces tradicionals de l’esquerra, va fer que Ollanta emergís, i ocupés el buit existent. Ell ja tenia un cert prestigi com a lluitador i rebel, per l’aixecament que va protagonitzar fa anys. Nosaltres vam cridar a votar per ell, tots i els seus límits, perquè aquest era el sentiment de les masses. El dia que va perdre va fer una crida a construir un front antineoliberal unitari, però se’n va desdir ràpidament per l’oposició dels seus parlamentaris, que estan més a la dreta. La seva estructura partidària és precària, i des de les eleccions ha entrat en una dinàmica parlamentària bastant mediocre. Va encapçalar la marxa de l’11 de juliol del 2007, però des de llavors no ha estat al capdavant de les lluites. El seu projecte és un projecte democràtic nacionalista i de defensa de la sobirania nacional, però no té una proposta anticapitalista conseqüent. Però, enfront de la crisi dels partits, continua encarnant l’oposició al govern i, recentment, ha fet una crida a formar un front polític i social amb les forces d’esquerra.

 Parla’ns de la teva organització Resistencia Global...

Som un grup polític que venim participant des de fa uns cinc o sis anys en vàries lluites socials. Vam estar molt actius en la lluita pel derrocament de Fujimori. Després, hem estat en les lluites contra la privatització de l’aigua, al costat del moviment ecologista contra les empreses mineres, del moviment altermundialista contra la guerra, i recolzant les lluites sindicals i el moviment de solidaritat amb Veneçuela. Ara estem intentant articular un projecte polític de dimensió nacional anticapitalista, antiimperialista, ecologista, feminista,...