Involució a Euskadi

Editorial RG#45 juny 2008

La involució de la situació política a Euskadi, iniciada després de la ruptura de la treva d’ETA, continua el seu avenç. En un escenari confús se succeeixen atropelladament els atemptats d’ETA, com els de Legutiano i Getxo, la repressió judicial i policial contra l’esquerra abertzale, la persecució de la pròpia organització armada -que ha donat lloc a la detenció a França de la presumpta cúpula d’ETA-, la nova proposta sobiranista d’Ibarretxe... i la nova negativa de Zapatero a aquesta.

Però més enllà de totes aquestes accions i escenificacions polítiques, indicadors més objectius, com ara els resultats de les últimes eleccions generals al País Basc o la limitada capacitat que està demostrant l’esquerra abertzale per donar resposta a l’escalada repressiva que es plana sobre ella, apunten a un debilitament progressiu de les opcions sobiranistes i d’avenç democràtic en benefici de la restricció de llibertats i del manteniment de l’actual ordre constitucional.

El PSOE, una vegada fracassat l’intent de procés de pau, va posar en marxa una intensa política repressiva que no ha abandonat fins ara. La negativa de Zapatero a arribar a cap tipus d’acord en relació amb la proposta d’Ibarretxe, juntament amb el manteniment de la Llei de Partits i de la il·legalització de les organitzacions de l’esquerra abertzale, tanca un camí susceptible d’apropar Euskadi a l’exercici dels seus legítims drets, un camí que conduiria també a un marc molt més favorable que l’actual per a la reobertura del procés de pau.

Però sembla molt difícil que es produeixi una inversió de les actuals tendències sense que prèviament hagi existit una cessació definitiva de la lluita armada per part d’ETA, que permeti dirigir les enormes energies que actualment es dilapiden en ella cap a la mobilització social entorn d’objectius polítics democràtics, facilitant així la convergència en la lluita de diferents sectors i col·lectius socials.