La "crisi de l’aigua"

Editorial RG#45 juny 2008

La "crisi de l’aigua" i el projecte de transvasament de l’Ebre cap a Barcelona impulsat pel govern espanyol i el tripartit català han actuat com a reveladors d’una realitat molt més profunda: el model econòmic assignat a Catalunya -i a altres zones litorals, com el País Valencià, Múrcia o Andalusia- constitueix un projecte cada vegada més insostenible i comporta gravíssims danys mediambientals i socials.

En un context climàtic caracteritzat per l’escalfament global del planeta com a fruit de l’activitat humana, estem assistint a una reducció del règim de pluges i a un augment de les sequeres a la conca mediterrània. Malgrat aquesta situació, i de forma totalment irracional, s’ha produït una massiva transformació de cultius tradicionals de secà en cultius de regadiu a moltes de les zones afectades, amb el consegüent augment de les necessitats hídriques.

D’altra banda, el creixement econòmic dels últims anys a l’Estat espanyol i a Catalunya s’ha basat en l’expansió de la construcció. Però aquesta s’ha orientat en bona mesura a la promoció de segones residències i complexos turístics, de manera que el desenvolupament desenfrenat d’urbanitzacions, piscines, camps de golf i infraestructures hoteleres ha disparat els consums hídrics de manera exponencial.

Per completar la irracionalitat, tant les infraestructures de reg, com les de canalització del subministrament d’aigua potable i les industrials, s’han mantingut obsoletes, la qual cosa provoca malbaratament d’aigua per fugues (a la xarxa que, procedent de Cardedeu, proveeix nuclis urbans com Badalona, les pèrdues s’estimen entorn del 25% del cabal que hi transita) i per absència de processos de reutilització i reciclatge eficaços.

La política de transvasaments s’ha convertit en consubstancial i emblemàtica del model de creixement neoliberal que patim. El transvasament de l’Ebre del Pla Hidrològic Nacional (PHN), promogut pel PP, tenia com a causa de fons el boom immobiliari de la costa del País Valencià i de Múrcia. La mobilització d’una ciutadania conscient del desastre mediambiental que aquest pla suposava per a les comarques de l’Ebre, va poder paralitzar el projecte.

Però, sota l’executiu del PSOE i el govern "d’entesa" català, el manteniment de les mateixes orientacions neoliberals havia de comportar necessàriament el retorn a idèntiques polítiques d’explotació dels recursos fluvials. Particularment deplorable ha estat el paper jugat en tota aquesta crisi per ICV-EUiA i pel conseller Francesc Baltasar, convertit en executor d’una política... que és en realitat la del PSC-PSOE.

La massiva manifestació que va tenyir de blau els carrers d’Amposta el passat dia 18 de maig, amb la presència de comitives nodrides vingudes de les Terres de l’Ebre i de la resta de Catalunya, del País Valencià i d’Aragó, ha començat a recuperar l’esperit del les mobilitzacions contra el transvasament de l’Ebre que va suscitar al seu dia el PHN.

Com ja es va dir en els parlaments, ara el repte consisteix a convèncer l’opinió pública de l’àrea metropolitana de Barcelona, desorientada per una intensa campanya mediàtica sobre l’amenaça imminent de restriccions. Més de quaranta associacions han constituït ja la Plataforma Metropolitana contra els Transvasaments. La batalla de l’Ebre es guanyarà sens dubte als carrers de Barcelona.