Sense papers a França: lluitant amb les armes dels treballadors que són

per Brian Anglo [1]

El govern de Sarkozy s’ha vanagloriejat de la seva duresa envers la immigració “irregular”. Tanmateix, amb una tongada de lluites decidides, valentes i agosarades, els sense papers li han ablanit, potser no el cor, però sí la seva resolució.

Centenars de treballadors i treballadores sense papers, fonamentalment assalariats del sector dels serveis (neteja, construcció, hostaleria, ETTs) han anat a la vaga per demanar la seva regularització. A més, han reforçat la pressió que exerceixen i, de pas, la seva cohesió, tot ocupant els seus llocs de treball o la seu dels seus patrons.

Un cas emblemàtic és el del Cafè de la Jatte, un establiment selecte a Neuilly-sur-Seine, freqüentat pel mateix Sarkozy quan era alcalde d’aquesta ciutat. Des del moment en què les persones que hi treballaven il·legalment van decidir fer vaga i organitzar un piquet, el restaurant va quedar paralitzat.

Gràcies a la seva determinació, els cuiners d’aquest local han estat entre els primers a obtenir permisos de residència provisionals. No obstant això, han hagut de fer front, com la resta del moviment, als intents de l’administració de crear-los el màxim nombre possible de dificultats, per exemple atorgant-los permisos de molt curta durada, la qual cosa manté la inseguretat de les conquestes.

A més, la insistència de l’administració d’examinar les sol·licituds “cas per cas” té la intenció clara de crear divisions que minvin la força aconseguida per l’acció col·lectiva. És remarcable que els primers treballadors de La Jatte a ser regularitzats han mantingut el piquet de vaga mentre esperaven la decisió sobre els seus companys.

Al final, malgrat les declaracions que “no hi haurà cap operació de regularització massiva”, el ministre de la immigració, la integració, de la identitat nacional i del desenvolupament solidari (uf!) s’ha vist obligat a concedir centenars de regularitzacions (reclamades ara, hipòcritament, també per les patronals afectades).

Acció des de dins, solidaritat des de fora

Aquestes accions han comptat amb el suport de dues organitzacions clau. Fa anys que Droits Devant!! fa costat als grups de sense papers. Molt més recent, en canvi, és la implicació i el compromís ferm del sindicat CGT, que ha passat de donar suport a les reivindicacions des de fora a convertir-se en un actor directe de la lluita per la regularització. No cal dir que la nostra organització germana, la LCR, també hi participa.

Bo i fent servir el més clàssic i el més contundent dels mètodes de la lluita de classe obrera, la vaga, com a treballadors i treballadores que són, aquests sense papers han fet palès davant de tothom la seva condició de superexplotats que solen fer les feines més brutes, dures i desagradables. Han sortit de la clandestinitat i han despertat la solidaritat. Han trencat el seu aïllament i han començat a soscavar el discurs racista i divisionista del govern.

I què diuen aquests treballadors? Un obrer subcontractat de la construcció: “Estem farts de tot això. Quaranta-cinc hores pagades a 35. Som orgullosos, arribarem fins el final”. Un escombraire, afiliat a la CGT: “Treballem, cal que ens sindiquem. No és pels salaris; demanem al patró la regularització”.

I com explica el full editat per un dels col·lectius de solidaritat: “Tots els que tenen papers tenen tot l’interès a sostenir aquesta vaga. Mentre existeixin assalariats als quals es pot pagar més barat i les condicions de vida dels quals són inacceptables, la situació de tots els treballadors serà estirada cap a baix”.