Sense les dones no hi ha revolució

La jornada del dimarts 29 de juliol en els campaments internacionals de joves revolucionaris/es va ser dedicada a la lluita feminista. L’intercanvi d’experiències, anàlisi i propostes de lluita i d’elaboració col·lectiva per la construcció d’un moviment feminista revolucionari i anticapitalista va començar amb un fòrum sobre els atacs neoconservadors i neoliberals contra els drets de les dones en els últims temps i de l’autorganització de les dones com a model de construcció d’un moviment feminista eficaç i referent per a la lluita feminista.

Els tallers van tractar aspectes relacionats amb l’anàlisi de les diferents cares de l’opressió específica de les dones en el patriarcat, com el tràfic de dones i la prostitució, amb el plantejament d’actituds abolicionistes i regulacionistes; la violència contra les dones o la feminització de la precarietat.

Com no podia ser de cap altra manera el debat sobre estratègies i de formes d’organització de les dones per la seva emancipació va ocupar un lloc privilegiat als tallers del matí. Així, es van desenvolupar tallers sobre les lluites per l’accés a l’avortament lliure i gratuït a Itàlia, Portugal i l’Estat espanyol; l’autorganització de les treballadores del sexe a Portugal; les tècniques d’empoderament de les dones en situacions socials; i fins i tot vam comptar amb un taller sobre l’important paper que han d’exercir els nostres companys en la lluita feminista i la qüestió de les mesures de discriminació positiva en les organitzacions d’esquerra. Van tenir el seu lloc també qüestions històriques relacionades amb el feminisme el Maig del 68 i un taller pràctic d’autodefensa per a dones.

A la tarda vam començar amb una sessió de formació d’alt nivell teòric que va desenvolupar la militant de Sinistra Crítica i directora del Centre d’Estudis Livio Maitán, la italiana Cinzia Arruzza sota el títol Feminisme i Marxisme. En el míting de la nit una companya del Partit Revolucionari dels Treballadors de Mindanao va exposar la situació de les dones a les Filipines i van intervenir també una companya italiana i danesa.

Un festeig de dones de més de vint nacionalitats va recórrer el campament amb consignes fonamentalment dirigides a l’exigència i reivindicació de plens drets sexuals i reproductius de les dones. La jornada es va tancar amb una festa de dones com a espai de socialització i experimentació diferent dels tradicionalment ocupats i hegemonitzats per homes.

Una conclusió fonamental de la jornada és la flagrant necessitat de reconstruir un moviment feminista revolucionari, anticapitalista i combatiu, lliure de la institucionalització dels partits tradicionals i vinculat a les lluites del moviment obrer. Es va fer patent també la necessitat de mantenir l’alerta i d’organitzar la resistència davant l’onada neoconservadora i neoliberal, així com la lluita per la conquesta de plens drets i per un món lliure de tot tipus de discriminació i opressió.