Canvi climàtic, mercat del carboni i mentida global

Per Amàlia Salt [1]

El canvi climàtic és un fenomen global i complex causat per l’agressiva relació de la societat capitalista amb el planeta Terra. Ja queda prou clar: avui dia l’evidència de l’escalfament global és abonada per un ampli consens internacional.

Des del començament del segle XIX fins a avui, la temperatura global ha augmentat 0,6ºC. Les tempestes tropicals han esdevingut més violentes i freqüents. El gruix de la capa de gel de l’oceà àrtic ha disminuït de 3 a 1,8 metres des de la dècada dels ’50. Si bé es cert que hi ha hagut etapes més càlides, mai els canvis no s’havien produït a tal velocitat. Els canvis antropogènics (causats pels humans) tenen dues característiques: són de gran magnitud i extremadament ràpids pel ritme de regulació terrestre.

Els organismes internacionals s’han vist obligats a negociar vies estratègiques de treball donades les implicacions globals que tenen els impactes ambientals. El darrer encontre internacional fou la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic el 2007 a Bali, Indonèsia. El resultat d’aquestes críptiques negociacions és un procés de dos anys anomenat “ruta de Bali”, vàlid fins al proper encontre (Potsdam, 2009). Les pautes són desesperançadores: USA encara no ha ratificat el protocol de Kioto i la majoria dels països rics han incrementat els seus nivells de emissions.

El mercat, solució o problema?

Dins la cartera del Banc Mundial apareix un ampli ventall de Fons Cooperatius destinats a guanyar el control de les activitats vinculades al canvi climàtic. Un bon exemple n’és la entitat finançadora per a l’adaptació al canvi climàtic dels països del “tercer món”: el Fons per a la Adaptació. Aquest neix impulsat per una proposta unilateral dels països “desenvolupats” sota l’administració del Fons Global per al Medi Ambient (GEF) i amb el Banc Mundial com a fideïcomissari. No cal dir que ens trobem davant una nova font de deutes per als països oprimits.

Aquestes entitats responen a la filosofia de les oligarquies dominants: aprofitar els problemes generats pel sistema (com és la crisi mediambiental) per aplicar solucions arrelades en el mateix capitalisme. De la mateixa manera neix la compraventa de les taxes d’emissions. Es “resol” un problema de mercat amb una solució de mercat.

Però què hi ha realment al darrere del anomenat mercat del carboni? Del protocol de Kioto es desprèn el concepte de comerç d’emissions dels gasos que produeixen l’efecte hivernacle, principalment CO2. Si els països industrialitzats compromesos pel Protocol a reduir les emissions no aconsegueixen els seus objectius, poden adquirir bonificacions de carboni. D’aquesta manera compren les unitats d’emissió a països que tenen uns “drets” de contaminació que no fan servir.

Llicències per contaminar

Per altra banda aquestes bonificacions o “reduccions certificades d’emissions” poden obtenir-se invertint en projectes que absorbeixin les emissions de gasos d’efecte hivernacle amb suposades mesures “compensatòries”. En altres paraules, es compra un mecanisme que permet, de manera legal, seguir contaminant. Cal destacar que existeixen nombroses mancances pel que fa a la normativa que regeix la medició de les emissions i la validesa de les “mesures reductores”. Així els països industrialitzats poden seguir contaminant sota el paraigua del mercat.

No ens podem enganyar, no són vàlides ja més retòriques d’hipocresia en què es parla de regulació d’emissions a uns mínims inacceptables que ni tan sols s’acaben complint. No hi ha camí cap a la reducció d’emissions dins les directrius de producció i consum energètics actuals. No hi ha mesures vertaderes si no responen al canvi econòmic i social radical que perseguim des de l’esquerra anticapitalista.

Per això fem una crida a l’esquerra viva: a treballar en profunditat en estratègies i polítiques mediambientals - una gran assignatura pendent. Estem en un moment decisiu. Les actuacions incorrectes poden presentar un cost humà elevadíssim. Aquesta és una lluita més, que ens afecta a tots; i el camí passa per reinventar la relació de la societat humana en el context global amb el planeta Terra.