Per salvar l’escola pública i contra la privatització. Ensorrem la LEC!

Declaració de Revolta Global

No podem oblidar el context global en què es produeix aquesta proposta. Tant l’educació com la resta de serveis públics han entrat en el comerç internacional de la mà de l’Organització Mundial del Comerç i de l’Acord General del Comerç de Serveis (AGCS). Hem pogut veure, també, com s’ha anat desenvolupant l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (Pla Bolonya), que respon a l’AGCS i als objectius marcats pel Consell Europeu de Lisboa 2000. Així doncs, aquesta llei arriba en mig d’un procés de privatització global, que aspira a destruir l’estat de benestar i a estendre el sistema nord-americà a la resta del món.

Assistim, doncs, a un pas més de l’aplicació al sistema educatiu de preceptes neoliberals recollits per la Unió Europea al Tractat de Lisboa i a la Directiva Bolkestein. Bo i fent servir una lectura esbiaixada dels últims resultats de l’Informe PISA, ens volen fer creure la idoneïtat de la privatització de l’escola pública sota la premissa d’equiparar excel·lència educativa i escola concertada, tal com ha defensat públicament el Conseller. Aquestes Bases assenyalen com a principals responsables d’un rendiment insatisfactori del sistema educatiu el professorat, el currículum i, sobretot, una gestió ineficaç del sistema públic d’ensenyament. A partir d’aquí, justifiquen i proposen criteris d’organització i gestió dels centres prenent com a model els nous sistemes de gestió i organització empresarials. Però aplicar aquests mètodes desregula les condicions laborals dels i les docents i forneix la coartada ideològica per a la privatització. És a dir, la supeditació dels objectius pedagògics i socials als resultats econòmics.

El gran moviment vaguístic que es va crear el passat 14 de febrer, va obligar al Conseller d’Educació Ernest Maragall a retirar de la llei el polèmic article en que, textualment, “s’obria la possibilitat de gestió de centres de titularitat pública a entitats cooperatives i sense ànim de lucre”, és a dir, que empreses privades puguin gestionar escoles públiques. Les conseqüències d’aquest moviment van ser tant significatives que va dividir al mateix govern tripartit, ja que ICV-EUiA no va voler recolzar la llei. Tanmateix, encara queden altres vies de privatització contra les que cal lluitar.

Fomenta la competitivitat entre els centres a la recerca dels millors resultats escolars, obrint així la possibilitat de la creació d’un rànquing de centres i l’assignació dels recursos públics en funció del resultats, tot estimulant l’autofinançament de les escoles públiques, fet que aprofundeix la desigualtat. Això, juntament amb el concepte de "municipalització" impulsarà el manteniment de la situació econòmica de cada àrea; sigui de classe treballadora, precaris seran els seus recursos per l’educació; sigui burgesa, excel·lents inversions hi hauran. Un exemple de les fatals conseqüències d’aquesta política és el que va duu a terme Esperanza Aguirre a Madrid, on l’ajuntament va assignar la gestió d’una escola pública al barri on aquesta es trobava, i aquest, degut a la falta de recursos, no va poder fer front a la despesa i el centre va quedar en mans d’una empresa privada. Tot plegat, i a llarg termini, només és un incentiu per l’augment de les discrepàncies socials i econòmiques.

Un altre element important és que s’obre encara més marge per la diversificació del curriculum i l’especialització dels centres, cosa que a Anglaterra ja ha arribat a l’extrem que Mc Donalds imparteix estudis de batxillerat.

A més a més, és una llei extremadament racista, ja que proposa la creació de “centres de benvinguda” només per a alumnes immigrants i on teòricament aprendrien català i castellà. Però aquesta mesura representa l’existència d’instituts gueto que condemnarà als fills dels immigrants a no aprendre ni castellà ni català. Les llengües s’aprenen a parlar al hora del pati, confraternitzant amb la gent d’aquí, i no aïllats en un barracó com els que s’estan fent a Olot.

Per últim, la consolidació Servei Públic d’Educació representa la consolidació de la doble xarxa educativa pública-privada concertada, és a dir, que l’escola concertada rebrà més inversió pública. Però, tot i així, això no els obliga a assolir les responsabilitats de la pública, com la de rebre els alumnes més necessitats, tasca que actualment està molt descompensada: 87% a la pública i 13 % a la concertada.

Amenaces perilloses

Elimina la gestió democràtica dels centres, creant la figura professional d’una direcció empresarial, tot jerarquitzant les funcions i càrrecs pedagògics.

Ens converteix en clients i consumidor passius, conseqüentment posant-nos fora del rol educatiu, que hauria de ser democràtic i coactiu a sobre de sobreposar l´"èxit" escolar al bé psicològic, al bé de l’alumnat. Consolida l’externalització de serveis escolars i reordena la funció pública docent, introduint figures docents alternatives al funcionariat públic, en una clara aposta per a la liberalització laboral del sector i obrint la porta a les dobles escales salarials que tant han dividit les plantilles del sector privat.

De la mateixa manera, en cap moment no es parla d’un augment de la inversió pública en educació, de la supressió de concerts, de la reducció de ràtios als grups de classe ni de l’increment de professionals per atendre les necessitats actuals a les aules. Cal recordar que mentre la Unió Europea inverteix el 3,9% del PIB i l’Estat espanyol el 3,01%, a Catalunya la inversió baixa fins al 2,2%.

Amb tot plegat, ens trobem davant d’una llei que va en contra de l’ensenyament públic, en contra de la igualtat d’oportunitats, en contra d’un model d’escola que seria el nostre oasis en aquest desert -públic, únic, laic, català, democràtic, participatiu, coeducatiu- i pel qual la comunitat educativa progressista del nostre país va lluitar, i ara el nostre govern tripartit “catalanista i d’esquerres”, dit ara “de l’entesa”, vol liquidar. Aquesta contradicció arriba al punt que, el mateix Jordi Pujol va reconèixer que ell, amb el seu govern conservador de CiU, mai s’hauria atrevit a aprovar una llei com aquesta.

Per tot això companys i companyes estudiants, cal una important mobilització social unitària i contundent (de docents, estudiants, pares i mares, però també d’organitzacions socials, sindicals i polítiques) perquè s’aturi la tramitació d’aquesta llei, que és un veritable cop d’estat a l’ensenyament públic. La LEC no és negociable… S’ha d’enderrocar! L’educació és un dret, no un negoci! No n’hi ha prou amb una vaga puntual, cal un combat sostingut per tal de derrotar a aquesta amenaça! TOTS I TOTES A LA MANIFESTACIÓ!!!

QUÈ ÉS REVOLTA GLOBAL?

Som una organització revolucionària, perquè no assumim ni de bon tros el món que ens ha tocat viure i aspirem a canviar el model de societat. Creiem en un món sense explotació, sense masclisme, racisme, homofòbia o qualsevol altre tipus de discriminació. Pensem que és possible i necessari viure d’una altra manera amb el planeta. Rebutgem que el món sigui una mercaderia, que la naturalesa sigui objecte de negoci i explotació per una minoria de privilegiats, i per això som convençuts ecologistes.

Així doncs, lluitem decididament contra el sistema capitalista, que genera precarietat, atur, discriminació, injustícies i que explota el medi ambient, i treballem per construir una societat sense classes i igualitària en la que tots puguem decidir i participar de debò. Aquest societat no pot arribar amb reformes, sinó amb el canvi radical de les actuals estructures socials, polítiques i econòmiques.

Som decididament internacionalistes, ja que entenem que aquest canvi radical només podrà ser realitzat a nivell mundial treballant per unir els llaços dels que lluiten per un món diferent independentment de les fronteres. I és per això que som convençuts/udes antiimperialistes i denunciem el poder de les multinacionals i dels govern que saquegen a altres pobles.

Tots plegats, formem un col·lectiu de treballadors/es i estudiants/es que hem decidit lluitar per un món millor.