Davant la crisi i a la criminalització de les persones migrants: dues trobades de reflexió per a l’acció

Per Fede Ferran [1]

Els dies 11, 12 i 13 de setembre es va reunir a Rivas-Vacíamadrid el tercer Fòrum Social Mundial de les Migracions (FSMM), en el qual es van donar cita centenars d’organitzacions i activistes que exerceixen la seva tasca en el camp de les migracions. Aprofitant l’ocasió, també s’hi va reunir la Xarxa Estatal pels Drets dels Immigrants (REDI, segons les seves sigles en castellà), que agrupa bon nombre d’associacions de l’Estat espanyol, basades en la lluita pels drets de les persones emigrants.

Les esmentades trobades han tingut lloc en un marc general de crisi econòmica i de forta ofensiva contra les persones immigrants que es pretenen utilitzar com a bocs expiatoris per a descarregar les "culpes" d’un sistema econòmic que, basat en l’obtenció del benefici a qualsevol preu, envia centenars de milers de treballadors a l’atur.

El FSMM, celebrat sota el lema "les nostres veus, els nostres drets, per un món sense murs ", ha estat propiciat en part per administracions públiques que l’han fet possible a través del seu finançament en un intent de rentar-se la cara. Tanmateix, ha suposat certa incomoditat per un govern que no para d’internar i expulsar immigrants.

Encerts i insuficiències

Molts plenaris i tallers, i sobretot la Declaració Final del Fòrum aprovada per l’Assemblea de Moviments Socials, han arribat a conclusions positives. La Declaració, per exemple, denuncia "les polítiques còmplices dels Estats Units, Europa i Espanya en particular" o les amenaces que pesen sobre Bolívia, i condemna "la construcció de murs geogràfics, polítics, legals i culturals, com la directiva europea ‘de la vergonya’ i altres lleis públiques i disposicions oficials similars, són una estratègia criminalizante... en nom de la major rendibilitat del capital internacional...".

A més, cal destacar la clara exigència de "la regularització de totes les persones migrants sense papers arreu del món".

En un altre apartat, si bé es pronuncia perquè "l’exercici ple de la ciutadania de les persones migrants sigui efectiu", reivindica el dret de vot només en l’àmbit municipal, relegant-les a la categoria de ciutadans de segona classe.

Amb tot, l’aspecte més negatiu d’aquesta declaració és l’absència de dates concretes de mobilització a nivell internacional per frenar l’ofensiva en curs contra els drets dels migrants.

Cap a l’acció

La trobada de la REDI, en la qual van participar centenars d’activistes, es va moure al mig de dificultats logístiques importants, ja que els organitzadors del Fòrum van negar els locals necessaris per a la seva realització. Van ser precisament aquestes dificultats les que van ajudar a crear l’ambient de confiança necessària per donar un salt endavant amb una primera discussió dels documents "Els migrants davant de la crisi", "Els principis d’actuació de la REDI" i les "12 mesures d’urgència".

Es va valorar també la necessitat d’unir la lluita contra la Directiva de la "vergonya" a la lluita contra la Directiva "de les 65 hores", participant al costat dels treballadors autòctons en les mobilitzacions que es realitzin, i en particular les del 7 d’octubre. Es va insistir que aquestes no tinguin merament un caràcter simbòlic, sinó una dimensió que els permeti ser un punt de partida cap a noves accions.

Així mateix es va acordar donar suport a les accions que es duguin a terme a París els dies 17 i 18 d’octubre amb motiu de la cimera de la Unió Europea sobre migracions presidida per Sarkozy i preparar la tradicional Jornada de Lluita pels drets dels migrants el dia 18 de desembre.

Sobre organització, es pot destacar l’acord de crear una coordinació permanent, estudiant-se les possibilitats de posar en marxa una publicació pròpia.

Ara toca passar dels acords a l’acció.