"No hi ha motius per a un ERO. Que la crisi la paguin ells"

Per Revolta Global [1]

Aquest estiu la crisi ha esclatat amb més duresa que mai i això s’ha notat al mercat laboral. L’atur ha pujat com mai aquest agost, sobretot al sector serveis. Però sens dubte el teixit industrial de Catalunya, en procés de desmantellament fa ja uns anys, té molts punts per convertir-se en el sector més perjudicat de la crisi.

L’empresa catalana Simon va presentar aquest juliol un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) a la seva plantilla que deixaria fora 80 de les 149 persones que treballen al centre situat al carrer Sancho d’Àvila de Barcelona. David Galdeano, portaveu del comitè d’empresa d’aquest centre i militant de Revolta Global, ens parla de la lluita que la plantilla està duent a terme contra l’ERO.

RG: Quins són els motius de l’empresa per presentar un ERO?

David: Fa molt que l’empresa està fabricant una crisi per justificar alguna cosa així. Des de fa anys externalitzan producció a través de subcontractes; tanta, que ja es fa més feina fora que dins de la fàbrica. Tots sabíem de fa temps que l’empresa, en aquestes condicions, no tenia futur; però l’empresa sempre ens va assegurar que buscarien fórmules no traumàtiques, ja que l’edat mitjana de la plantilla és de 50 anys i hi ha un gran nombre de dones. No volien res traumàtic... i ens presenten un ERE!

RG: Els treballadors, en assemblea, heu rebutjat des d’un primer moment l’ERO...

David: Creiem que és una deslocalització maquillada d’ERO. L’empresa diu que acabarà aquest any amb pèrdues en el nostre centre. Però Simon té tres empreses a Catalunya i nou més a través de Simon Holding. És una de les empreses més rendibles de Catalunya i no es pot acceptar que firmi acomiadaments. Que diversifiquin la producció i que tornin la feina externa que s’han emportat i que creïn nous llocs de treball per buscar la continuïtat de l’empresa.

El govern diu que les empreses rendibles han d’invertir per crear ocupació pel bé de l’economia del país. Així que l’administració també hauria d’implicar-s’hi i acceptar aquesta mesura. A més, el contracte de lloguer de renda antiga de la planta, situada a la zona coneguda com 22 @ de Barcelona, ens fa sospitar que, en el fons, rere el tancament s’hi amaga una suculenta especulació immobiliària amb el sòl d’una de les zones més cotitzades de la ciutat.

RG: Com actua l’empresa davant les vostres peticions?

David: L’empresa ens diu que la pilota és a la nostra teulada i que hem de fer una oferta per negociar. Nosaltres diem que de cap manera. Rebutgem l’ERO de ple i ells, que han creat la situació actual, han de moure’s per defensar els llocs de treball. Ens intenten intimidar dient que si ara no acceptem un ERO, en el futur la situació econòmica serà pitjor i llavors hauran de tancar. I qui ens assegura que ara no acomiaden 80 persones i demà justifiquen així un tancament?

RG: La plantilla és ferma. Com concreteu la vostra lluita?

David: Els treballadors i treballadores ho tenim clar i som ferms: una vegada es retiri l’ERO de la taula, parlarem. No acceptem ofertes. La lluita és l’únic camí per aconseguir una sortida digna per a la plantilla. La nostra tàctica és la unitat sindical i el nostre objectiu "o tots o cap". No és un ERO, és un tancament. Res de llistes; el comitè ha decidit que no firmarà cap acomiadament.

RG: Veient el vostre cas... com creieu que els treballadors/as hem d’actuar davant la ’crisi’?

David: Que hi ha crisi és cert, que falta feina també. Però el problema no l’hem causat nosaltres! Fa temps que denunciem que s’estan emportant la feina fora. La nostra obligació és treballar i la seva buscar-nos feina. Que la crisi la solucionin ells, que no busquin que nosaltres li paguem la papereta.

Hi ha ara moltes empreses en la nostra situació i els sindicats majoritaris proposen a les plantilles que s’asseguin a negociar acomiadaments. El que haurien de fer és unificar tots aquests casos i fer pinya en una mateixa causa: que no utilitzin la crisi per desmantellar encara més el teixit industrial català.

Per veure el vídeo de l’entrevista a David Galdeano a Sant Cugat Televisió pitgeu aquí.