Rosa Luxemburg: la mestra

Per Rosi Wolfstein [1] [2]

Junt amb la seva activitat com a escriptora i conferenciant, Rosa Luxemburg era a més una verdadera mestra... I ho era, seguint la tradició de la vella escola del partit. Rosa Luxemburg ensenyava aquí Economia Nacional. (Evito caure en la temptació, en dir ensenyava, de posar aquesta paraula entre cometes; car allò que feia Rosa Luxemburg era una cosa totalment oposada al concepte tradicional de mestra).

Com aconseguia que cada persona analitzés i aprengués per si mateixa els temes de l’economia nacional? Per mitjà de preguntes!

Mitjançant preguntes i tornant a preguntar i investigant obtenia de la classe tot el coneixement possible; un coneixement que havia de ser comprovat i que ella dipositava allà. A través de les mateixes preguntes feia ressonar la resposta, i ens permetia escoltar on i com sonava buit; a través de les seves preguntes temptejava els raonaments i ens permetia veure si estàvem en el cert o si anàvem errats; per mitjà de preguntes ens duia del reconeixement de l’error personal, a la recerca pròpia d’un resultat irrefutable.

En algunes ocasions hi va haver a l’escola hores especialment sagrades. Això passava quan els continguts de les classes tocaven els llindars d’altres ciències, o bé s’internaven en elles. Si els estudiants mancaven de totes les condicions per donar solució a les preguntes per si mateixos, Rosa Luxemburg proporcionava exposicions contextualitzant el tema, de vegades des de la Sociologia, a voltes des de la Història, també des de la Física.

La forma en la qual destacava amb cristal·lina claredat allò que era essencial, com en una exposició breu, sense artificis retòrics, va produir precisament meravelles en el camp de la retòrica. Aquestes eren les hores sagrades, durant les quals, podíem percebre l’abast universal de l’esperit d’aquesta dona amb un respectuós estremiment.