Les "nacionalitzacions" de la banca

Per Jesús Rodríguez [1] [2]

Nombrosos governs estan injectant liquiditat al sistema, a través de la compra d’actius del sistema bancari, amb xifres extraordinàries (el govern Zapatero parla d’entre 30 i 50 mil milions d’euros, entre un 3 i un 5% del PIB). I no són poques les preguntes que assalten la ciutadania. No solament perquè es fa palès que aquells que es van omplir les butxaques amb negocis molt rendibles a costa de l’endeutament familiar, no tenen cap risc en els seus negocis (guanyen en temps bons i no perden en els dolents); sinó perquè la gent vol saber si els diners injectats serviran per canviar de model, per assegurar llocs de treball de qualitat i per a invertir en sectors de major utilitat social i menys depredadors del planeta.

Sens dubte seria molt saludable una nacionalització de la banca, una concentració estatal dels estalvis per finançar les famílies i aquells sectors que la societat hagués identificat com d’utilitat social. Els estalvis posats al servei de l’interès general i no utilitzats per una minoria per a obtenir beneficis a través del negoci financer. Però som molt lluny d’aquesta realitat. La injecció de liquiditat i la compra d’actius per part dels governs tenen com a objectiu salvar el model actual, generant confiança en un capital fictici sobredimensionat, que no es correspon amb la producció, amb el món real.

S’ha renunciat a intervenir en les decisions bancàries, i ni tan sols s’ha pensat a democratitzar els bancs centrals (com ara el Banc Central Europeu, sobre el qual la ciutadania no té cap control i que ha estat un dels grans còmplices del desastre). I finalment s’ha perdut el control, via privatitzacions, sobre els sectors estratègics de l’economia (energia, transport, telecomunicacions...) a través dels quals es podria intervenir per canviar de model social i productiu; amb la qual cosa una nacionalització de la banca amb prou feines tindria els efectes desitjats. No es tracta d’intervenir en el sector financer, sinó en el conjunt de sectors econòmics que avui són al servei d’interessos privats.