La Sorbona: Villepin envia als CRS (antidisturbis)

Anàlisi dels aconteixements de La Sorbona

Fanny Michel

Mentre que els estudiants en lluita contra el CPE ocupen la Sorbona, les forces de seguretat no dubten a usar la violència per a desallotjar-los. Això sí, sense aconseguir trencar al moviment.

Tot va passar molt ràpid. A la Sorbona, la primera assemblea general del dilluns 6 de març va reunir a petits grups d’estudiants que acabaven de redactar pamflets, algunes valoracions i de cridar a la mobilització. Al final d’aquesta primera assemblea vam votar a favor de la vaga i pel bloqueig de la facultat. Les intervencions es centraren en el contracte primer ocupació (CPE), en el contracte nous ocupacions (CNE), en la precarietat i en el primer ministre de Villepin.

El dimecres 8 de març, es vota a favor de la primera nit d’ocupació de la facultat. 150 estudiants es donen cita. A les 6 de la tarda ja ningú podia entrar. Durant la nit els CRS impedeixen que els estudiants de fora puguin abastir de menjar als companys tancats.

Finalment la facultat torna a obrir a l’endemà. L’assemblea general acorda una nova nit d’ocupació: la trobada per a organitzar l’ocupació és a les 18h. A la tarda 60 estudiants romanen en la facultat per a conservar l’auditori que ens hem apropiat. Ens quedàrem tota la nit sols ja que a les 17:15h la facultat ja està tancada pel rector. Estudiants de l’exterior acudeixen reclamant la reobertura de la facultat. El rector contesta que no vol que la Sorbona es converteixi en la caserna general de la revolta estudiantil. Té por. Pensa en el 68… Mentre ens adonem que les portes ja no tornaran a obrir-se, comencen dintre de la facultat debats. Hem de dir-los als estudiants de fora que vagin a manifestar-se o per contra que es quedin? Finalment els CRS carreguen amb gasos i detenen a estudiants davant dels nostres ulls…El carrer de la Sorbona està bloquejada i la concentració es desplaça fins al Barri Llatí.

El divendres 10 de març, un petit centenar d’estudiants torna a tancar-se. Durant la tarda estudiants es reuneixen al voltant de la facultat acompanyats per estudiants de secundària de l’institut Louis-Li-Grand. Aconsegueixen entrar per una finestra. En el boulevard Saint-Michel una concentració festiva s’organitza mentre els estudiants segueixen arribant. Petites barricades són muntades. Segueixen reclamant l’obertura de la Sorbona així com la retirada del CPE. Dintre de la facultat, la cosa està bastant desorganizada. Els CRS estan per tots arreu al Barri llatí. Una espècie de servei d’ordre s’organitza per a impedir que es llancin cadires i taules per les finestres. A fora la concentració segueix. Cap a les una de la matinada gent comença a anar-se. A les quatre, els estudiants són violentament dispersats pels CRS.

El govern parla d’una minoria d’incontrolats que han degradat el mobiliari de la facultat. En realitat: distribuïdors de menjar han estat saquejats (i és que quan 300 persones es troben tancades, sense possibilitat que la gent de fora li subministri menjar, doncs evidentment la fam acaba sent més forta que la voluntat), vuit llibres van ser llençats per les finestres i retornats el dilluns, es van pintar consignes amb guixos i es van cremar cartells i pamflets de la UNI (organització estudiantil de dretes) i alguns mobles van acabar una mica deteriorats… en poques paraules podem dir que les destrosses han estat mínims. Per contra el govern no parla de les càrregues, dels gasos lacrimògens i de la violència dels CRS.

Instituts: en extensió

per Xavier Simeoni

La mobilització contra el contracte primera ocupació (CPE), el contracte nous ocupacions (CNE) i la llei sobre la igualtat d’oportunitats arriba ja als instituts. Diverses desenes de centres estan ja bloquejats. Els estudiants de mitjanes tornen a adoptar aquest mètode de lluita. Les conquestes del moviment de l’any passat són visibles.

En Montreuil (Seine-Saint-Denis) els estudiants de l’institut Jean Jaurès van bloquejar el seu centre dilluns passat 13 de març. El director va cridar a la policia, la qual no va trigar a carregar contra els estudiants. Aquests últims es van dirigir cap als altres instituts de Montreuil amb la finalitat de paralitzar-los organitzant una assemblea general i una manifestació de diversos centenars d’estudiants en aquesta localitat que posteriorment es dirigiria cap a la Sorbona. Quant als professors de l’institut, es van posar en vaga el dimarts i el dijous i discuteixen la possibilitat d’una vaga reconductible. En la perifèria oest de París els instituts de Agora de Puteaux, Langevin de Suresnes, Joliot-Curie et Claude-Chiappe de Nanterre, Els-Pierres-Vius de Carrières-sud-Seine et Évariste-Galois de Sartrouville han estat o estan bloquejats. En Boulogne-sud-mer (Pas-de- Calais), els tres instituts de la ciutat romanen ocupats. El passat 7 de març, gairebé tots els estudiants de la ciutat es van manifestar (uns 4000).

En Tours (Indres-et Loire), 8 instituts han estat bloquejats i alguns fins i tot ocupats durant la nit… el moviment comença a estendre’s. Diferents accions directes en les estacions, contra les institucions i contra el Medef (la patronal) comencen a desenvolupar-se. Les xarxes de lluita contra el Pla Fillon tornen a activar-se (llei per als ensenyaments mitjos que va provocar una forta mobilització el curs passat en els instituts francesos) i fins i tot tornen a aparèixer coordinacions locals… i l’experiència de l’any passat és un suport fonamental. El perill de repetir de curs, la repressió administrativa i l’escepticisme, a causa de la derrota del curs passat, són veritables obstacles que hauríem de superar. Però la mobilització és ascendent i, sovint, els estudiants de 4ºESO que no van participar en el moviment l’any passat estan ara en primera línia.

Les delegacions enviades per les universitats en lluita en els instituts han facilitat aquests últims dies la mobilització. Reforçar la coordinació entre instituts i universitats mobilitzades és una qüestió central per a assolir crear un moviment del conjunt de la joventut i del món laboral.

La joventut censura Villepin

per Comunicat de la LCR

Més de 500.000 universitaris, estudiants de secundària, i també assalariats i sindicalises es manifestaren per la retirada del CPE, mentres que 66 universitats sobre 84 estaven en vaga o bloquejades, i que el moviment s’extenia entre els instituts. L’èxit de les manifestacions del 16 de mars a Paris i a les regions és un derrota política per Villepin que ha enterrat ell mateix el diàleg social. Ara cal desenvolupar i ampliar encara més la mobilització per que el 18 de març sigui una mobilització que faci saltar la intransigència governamental. La prova de força ha començat. Després del 18 de març, caldrà una vaga interprofessional ben ràpid durant la semana del 20 de març. Aquesta és la proposició que la Coordinació Nacional d’Estudiants, que suggereix la data del 23 de març, ha fet a les organitzacions sindicals. La LCR recolza aquesta proposta. Ni negociable, ni reformable, el CPE ha de ser retirat.

16 de març de 2006