Mentre la crisi avança, les mobilitzacions són encara insuficients

Editorial RG#49 desembre-gener 2008

La crisi avança i va deixant sentir els seus efectes progressivament. El mercat de treball s’ha vist sacsejat, una part important de la gent treballadora contractada en el sector de la construcció i immobiliari o ja està en l’atur o està a punt d’estar-ho. Se succeeixen en cadena els Expedients de Regulació d’Ocupació (EROs) en la indústria, dels quals són casos exemplars els de la Ford d’Almussafes a València o el de Nissan a Barcelona. Però no solament són aquestes grans fàbriques les afectades; moltes empreses mitjanes i petites es troben en la mateixa situació.

El govern de Zapatero, mentrestant, no fa res per detenir la cadena d’EROs i fins i tot parla d’inversions milionàries per a “ajudar” a salvar el sector automobilístic. Inversions que, evidentment, no tenen altra fi que el d’assegurar els beneficis de les empreses, deixant molt de costat els interessos de la classe treballadora.

Resistència obrera...

Les respostes obreres a la crisi són de moment puntuals i aïllades. Malgrat la potència d’algunes, com la de Nissan, està clar que mentre no es produeixi una lluita conjunta de la gent treballadora, les possibilitats d’èxit són tremendament limitades.

Els sindicats majoritaris continuen empantanats en la seva política claudicant i pactista, absolutament ridícula en les circumstàncies actuals. Perquè si en un període d’auge econòmic es poden arrencar miques dels beneficis capitalistes i així justificar una gestió de col·laboració classista i de suport al sistema, quan, com ara, arriben les vaques flaques, ni tan sols les miques es troben disponibles.

Faria falta una política decidida de lluita i de coordinació de les lluites, encaminada cap a la convocatòria d’una Vaga General de resposta. Com pas intermedi, resultaria possiblement oportuna, a més, la convocatòria de Vagues Generals en sectors molt copejats per la crisi com el del metall o l’automobilístic.

Res d’això no sembla formar part dels plans de les cúpules de la burocràcia sindical i serà tasca de la gent treballadora més conscient anar impulsant des de baix les lluites, promovent la seva coordinació i fent crides a les oportunes respostes de Vaga General.

... i estudiantil

El procés de Bolonya, encaminat a mercantilitzar la Universitat, està originant una important contestació estudiantil a l’Estat espanyol i a Europa. La importància i força de les mobilitzacions estudiantils de les universitats Complutense de Madrid, Sevilla, València, Barcelona, i Autònoma de Barcelona, han dut els seus rectors a escriure una carta al govern advertint-lo dels “perills” subjacents a aquestes mobilitzacions i demanant la seva ajuda.

Els rectors manifesten a més la seva inquietud que el “sentiment anti-Bolonya” s’estigui estenent a altres “capes socials”, començant per l’estudiantat de secundària. Sembla com si el fantasma d’un nou “Maig” pertorbés seriosament la son dels màxims responsables universitaris. Encara que les seves intencions siguin les de frenar les lluites en curs, l’anàlisi dels rectors no va desencaminat ja que, a la calor de les mobilitzacions, es comença a produir una radicalització i conscienciació política de sectors estudiantils que, en les actuals circumstàncies de crisi, podria acabar confluint amb futures respostes obreres.

Les polítiques educatives desenvolupades pels diferents governs autonòmics han originat igualment mobilitzacions importants del professorat i d’estudiants en defensa de l’ensenyament públic a Andalusia, Madrid i més recentment a Catalunya contra la LEC i al País Valencià, on el 29 de novembre últim 100.000 persones es van manifestar per una reforma en profunditat del sistema educatiu, després d’un intens procés previ d’autoorganització i multiplicitat d’accions als centres, a comarques i a les capitals provincials.

Alternativa política anticapitalista

A la crisi i a les seves conseqüències cal oposar el combat de la classe obrera i de tots els sectors afectats, però resulta necessari també que existeixi una força política anticapitalista capaç d’aixecar un programa realment alternatiu a la crisi i a un sistema capitalista que fa fallida.

Tal força no existeix actualment a l’Estat espanyol i ha de descartar-se completament que una IU enfonsada i en ple procés de descomposició i d’adaptació al PSOE compleixi aquest paper. Per això, Revolta Global -Esquerra Anticapitalista, Izquierda Anticapitalista i Ezker Alternatiboa s’han marcat com a objectiu prioritari treballar en la construcció d’una nova organització anticapitalista de masses que es converteixi en l’instrument polític que ara mateix falta.

La decisió també presa per Esquerra Anticapitalista confederal d’intentar presentar-se a les eleccions europees, en col·laboració amb el Nou Partit Anticapitalista francès i Sinistra Crítica d’Itàlia, apunta també en la mateixa direcció.

El procés serà llarg i difícil, però només afrontant-lo i culminant-lo amb èxit estarem en situació de plantejar una alternativa a un capitalisme en dificultats serioses que vol descarregar sobre esquenes treballadores les conseqüències dels seus propis errors i contradiccions.