Democratització contra la invasió econòmica i cultural

Per J. M. Martín Medem [1]

Gairebé tot afavoreix Cuba si aconsegueix trencar el bloqueig de Fidel Castro per recuperar i democratitzar el seu projecte de socialisme quan la Revolució complirà cinquanta anys.

A l’espera de la presa de possessió de Barack Obama, el proper 20 de gener, com a nou president dels Estats Units, Cuba fou convidada a formar part del Grup de Río i va rebre les visites dels presidents dels "emergents" Brasil, Xina i Rússia. Durant el passat mes de novembre, l’illa va sortir definitivament de l’aïllament amb què EUA va castigar la insubmissió cubana que defensa el dret a la seva sobirania nacional i a l’autodeterminació política i econòmica.

Cuba s’enforteix en la nova integració llatinoamericana, entrant en el Grup de Río, que és el veritable escenari regional, i rebutjant l’Organització d’Estats Americans on es manté (encara que en retrocés) la pretensió imperial dels Estats Units. Per primera vegada, un país de Amèrica Llatina va rebre en només deu dies (del 17 al 27 de novembre) els presidents de la Xina, Hu Jintao, i de Rússia, Dimitri Medvédev. Raúl Castro ha estat convidat a retornar aquestes visites durant el 2009 i va acceptar la invitació d’Hugo Chávez perquè Veneçuela fos la seva primera destinació com a president de Cuba, mentre Lula l’espera al Brasil a mitjans d’aquest mes de desembre. [2]

Abans, la Unió Europea va aixecar les sancions diplomàtiques i el Vicesecretari General del PSOE, José Blanco, va ser a l’Havana amb el govern local i recuperant la sintonia amb els empresaris espanyols que inverteixen a l’illa.

Amb la col·laboració o l’aproximació interessada de la Xina, Rússia, Amèrica Llatina (Veneçuela i Brasil) i la Unió Europea, Cuba té ara la possibilitat d’emprendre simultàniament allò que és urgent i estratègicament i estructuralment imprescindible: la recuperació, després del patiment provocat per tres huracans consecutius, i la democratització del seu projecte de socialisme.

Si em desbloqueges, em desembolico

Entre desembre i gener es podrien obrir moltes portes: Raúl va anunciar la formació del seu nou govern per a després de les eleccions als Estats Units, les seves reformes es podrien reprendre a partir de les sessions de cap d’any de l’Assemblea Nacional del Poder Popular i viatjarà a Brasil, on Lula l’espera després d’oferir a l’Havana la seva disponibilitat per convertir-se en el primer soci polític i econòmic de Cuba.

Amb Obama a la Casa Blanca, haurien de concretar-se les seves promeses de canviar la política contra la Revolució Cubana, començant per suprimir les prohibicions de Bush sobre els viatges i les remeses. El que faci el nou president dels Estats Units influirà en la preparació del Congrés del Partit Comunista de Cuba per a l’any vinent. En Washington saben que l’eliminació del bloqueig ha de ser el primer pas per a la normalització de les relacions bilaterals: Estats Units ho va imposar intentant impedir la sobirania nacional i l’autodeterminació de l’illa i l’ha d’eliminar per garantir el dret de Cuba a ser una nació independent que pugui decidir el seu futur sense assetjaments.

L’apetència de les petrolieres gringues per fer negocis amb el cru cubà del Golf de Mèxic pot facilitar el “desmerengamiento” del bloqueig. Les reserves de Rússia, Brasil, Veneçuela i Cuba són un immens llac de possibilitats en l’etapa final de l’economia del petroli. Moscou està triangulant amb Caracas i L’Havana l’estratègia regional de la refineria de Cienfuegos. Xina, que ja devora el níquel cubà, ha arribat abans que els Estats Units als jaciments del Golf de Mèxic que corresponen a l’illa.

Si al Congrés dels Estats Units hi ha una majoria bipartidista que vol canviar la política contra la Revolució (fins i tot la Fundación Nacional Cubano-Americana va votar per Obama), no és perquè hagin renunciat a impedir la possibilitat del socialisme a Cuba, sinó perquè consideren que, en lloc de l’aïllament i l’escarment, és molt més eficaç la contaminació econòmica i cultural per impedir l’autonomia política després de Fidel.

La resistència cubana s’hauria de construir a partir d’ara amb llibertat i participació, recuperant i democratitzant un projecte de socialisme que només pot convèncer sense autoritarisme ni privilegis.

Socialisme de veritat contra la “invasió freda” d’Obama

La via cubana cap a la democratització podria començar amb la jubilació definitiva de Fidel per fer possibles les reformes amagades per Raúl que provoquin, al menys, una mica de confiança entre les noves generacions a les quals pertany el futur de l’illa.

Però em sembla que el govern de Raúl i dels generals, que sí que podria negociar amb l’Administració Obama la definitiva independència de Cuba, no té ni la voluntat ni la capacitat de recuperar i democratitzar el socialisme.

Haurien de cedir un país ja econòmicament sostenible, a dirigents desemmordassats que retornin als cubans l’autodeterminació col·lectiva per contribuir a l’elaboració del socialisme del segle XXI. [3]