Difícil alternativa a Berlín

El setembre de 2005, Oskar Lafontaine, cap del grup parlamentari de l’Alternativa electoral pel treball i la justícia social (Wasg), va enviar als 860 membres berlinesos del seu partit una carta defensant la unitat del Wasg i del Linkspartei (antics comunistes, LPDS) de cara a les eleccions del Land de Berlín, previstes per a la propera tardor. Què hi ha en joc? No comprometre la fusió, a nivell nacional, del Wasg i de l’LPDS. Però aquests desigs no s’han complert. Dos partits que se situen a l’esquerra de l’SPD (el partit socialista tradicional que ha format una coalició governamental amb la CDU, el partit dretà de la Democràcia Cristiana d’Angela Merkel) es disputaran doncs els favors de l’electorat.

El Wasg berlinès avança sòlides raons per justificar la seva decisió, tot i reafirmar que segueix sent fonamentalment favorable a la fusió, a nivell nacional, dels dos partits de l’esquerra alternativa. De concert amb alguns membres del mateix LPDS, critica la política berlinesa d’un LPDS associat, pel que fa a la gestió d’aquest Land, a l’SPD. Si, de la mateixa manera que ho fa el Wasg, el Linkspartei critica, a nivell nacional, la coalició de govern entre la CDU i l’SPD, es torna molt més silenciós pel que fa al Land de Mecklemburg-Pomerània occidental i, sobretot, pel que fa a la ciutat de Berlín, on governa en aliança amb l’SPD, i on desenvolupa una política d’austeritat.

Així doncs, com aliat de l’SPD, l’LPDS berlinès és responsable de la privatització parcial del servei d’aigües de la capital, de l’aplicació de la reforma neoliberal coneguda com a “Hartz IV”, de la introducció de contractes precaris, anomenats “contractes d’un euro”, de la venda a inversors americans de 65.000 habitatges que pertanyien a la ciutat, de la supressió de 15.000 llocs de treball en els serveis públics del Land, de la supressió de la gratuïtat del material escolar... i d’una reducció del 20 % de pensió de què es beneficien els cecs.

Des que forma part del govern berlinès, la cota de popularitat del PDS ha caigut del 22 al 10 %. Malgrat els eslògans utilitzats durant les eleccions de setembre del 2005 – que protestaven contra la privatització dels béns públics, contra les disposicions “Hartz IV” i contra els contractes escombraria, reivindicant una distribució equitativa de les riqueses de dalt a baix -, el Linkspartei roman partidari, a Berlín, de la coalició amb l’SPD.

La direcció del Wasg ha començat a realitzar la fusió amb l’LPDS a nivell nacional. Una candidatura independent dels seus membres a Berlín sembla qüestionar el projecte d’un gran Linkspartei unitari. Un dels arguments que es repeteix és el següent: segons l’article 10 del reglament, l’estatut del grup parlamentari a la cambra nacional es veuria amenaçat si candidats sorgits de les seves fileres s’oposessin en el decurs d’una contesa electoral. Però, segons l’opinió dels membres berlinesos del Wasg, només es tracta d’un mitjà de pressió dissuasiu. Efectivament, no es tracta d’una aliança com la que formen la CDU i la CSU (l’altre gran partit de dretes) en el Parlament federal, sinó més aviat d’un PDS “tornat a batejar”, que permetria que alguns membres del Wasg es presentessin com a candidats, formant part de les seves llistes.

Davant el dubte, es tracta de considerar els avantatges i els inconvenients, i això no concerneix només els 860 afiliats i afiliades del Wasg a Berlín. El cap de l’LPDS, Lothar Bisky, pensa que, essencialment, és a través de la participació en el govern com s’actua en política. Segons ell, el model berlinès de coalició SPD-PDS podria aplicar-se a nivell nacional. Un nou partit que, només aparèixer davant l’escena política, posés en perill la seva credibilitat, podria ajudar alguns a fer carrera en el món de la política, però no representaria de cap manera una alternativa seriosa.

(Traduït de “Rouge”, setmanari de la LCR. 16/03/2006)