Holanda: Gir a l’esquerra

Murray Smith, desde Amsterdam

A Holanda, el principal guanyador d’aquestes eleccions municipals del 7 de març ha estat el Partit Laborista (PvdA), que ha obtingut 1.988 consellers i conselleres, 607 més que en els comicis de 2002. Les orientacions social-liberals d’aquest partit el situen fins i tot més a prop del seu homònim britànic que del PS francès. Tanmateix, els electors i electores se n’han servit per castigar la dreta, en un acte polític que podria ser una mena de bestreta de les eleccions legislatives de 2007. Vet aquí doncs un fet notable, atès que la dreta havia agitat l’espantall del perill islàmic i l’espectre d’una revolta “a la francesa” dels barris de rodalies. L’electorat immigrant ha votat d’una manera aclaparadora a favor de l’esquerra, i sobretot a favor del PvdA. En aquestes eleccions, no només tenien dret de vot els ciutadans i ciutadanes dels Països Baixos, sinó també els i les residents de la Unió europea i les persones estrangeres que poguessin justificar cinc anys de residència legal a Holanda. El segon esdeveniment significatiu d’aquestes eleccions ha estat la progressió del Partit Socialista (SP, esquerra radical). Amb un 5’7 % de vots, l’SP dobla els seus anteriors resultats a nivell nacional. És present en un centenar de municipis – quaranta més que el 2002. L’SP ha progressat, no només en presentar candidatures en un major nombre de localitats, sinó també guanyant suport allí on ja tenia presència municipal. Així, passa d’un 7’7 % al 13’3 % en les comunes on pervé a presentar-se; a Haarlem, salta del 6’9 % de vots al 18’3 %; a Leiden, del 7’4 % al 16’4 %; a Utrecht, del 6 % a l’11 %; a Eindhoven, del 7’4 % al 12’9 %. A la loalitat de Vught, on l’SP es presentava per primera vegada, s’ha convertit, amb un 22’9 % dels sufragis, en el primer partit de la ciutat, com ja ho és en sis altres comunes més. Les llistes populistes de dreta Leefbaar (“Poder viure”) han retrocedit per tot arreu. En la plaça forta d’aquesta formació a Rotterdam, però, tot i que el PvdA hagi esdevingut el primer partit de la vila, Leefbaar només perd tres dels disset escons de què disposava. Ha estat a Rotterdam on l’SP ha hagut de lluitar més de valent, passant del 3 % fins al 6’6 % i d’un a tres consellers municipals, entre els quals hi ha un company del SAP, la secció holandesa de la IV Internacional.

L’SP s’ha convertit en el quart partit del país i en el segon partit d’esquerres. L’altre partit tradicionalment a l’esquerra del PvdA, Groene Links (“Esquerra Verda”) pràcticament no ha avançat gens. És cert que, contràriament a l’SP, Groene Links va fer campanya a favor del “sí” en el referèndum sobre el Tractat Constitucional europeu. L’SP és un partit que fa de mal classificar. D’origen maoïsta, constitueix avui en dia un formació àmplia de l’esquerra radical, fermament oposada al neoliberalisme. El seu programa immediat, però, no posa en qüestió el capitalisme i les seves referències al socialisme són molt generals. Tanmateix, l’SP està evolucionant. Només fa uns anys, tenia el perfil d’una classe obrera holandesa blanca i masculina. Avui, s’hi troben moltes més dones i joves, així com quadres que no provenen del nucli maoïsta original. Algunes posicions polítiques de l’SP són problemàtiques, concretament pel que fa a la immigració. El partit voldria controlar l’entrada de la mà d’obra estrangera, concretament en el marc de l’Europa dels vint-i-cinc. La direcció motiva aquesta posició explicant que no és bo, ni per als assalariats i assalariades holandesos ni per a la immigració, veure’s obligat a treballar a canvi de sous rebaixats. Però, en el decurs de la seva activitat, l’SP posa cada cop més l’accent en la lluita a favor de la igualtat dels drets i dels salaris pel que fa als treballadors i a les treballadores immigrants que ja són al país, i sobre la necessitat de sindicar-los. D’una altra banda, l’SP ha augmentat la seva proporció de sufragis entre aquesta part de la població, i ha presentat candidats immigrants que han estat escollits com a consellers municipals.

Més preocupant és la seva voluntat expressa de governar amb el PvdA. Malgrat l’oposició dels laboristes, la qüestió es pot plantejar. Les enquestes atorguen a l’SP entre disset i dinou diputats (sobre els 150 escons que componen el Parlament) a les properes eleccions legislatives, i preveuen una majoria PvdA/SP/Groene Links. Aquesta eventualitat situaria l’SP davant la necessitat de triar. Car, combatre el neoliberalisme tot governant al costat del PvdA esdevé una quimera.

(Traduït de “Rouge”, setmanari de la LCR. 16/03/2006)