Resolució sobre Brasil

Comitè Internacional de la IV Internacional

1) El desenvolupament de la situació brasilera ha confirmat la caracterització que vàrem fer del govern Lula i de la seva política en la resolució del Comitè Internacional de febrer de 2005: “un govern de coalició amb representants del capital, dependent de la dreta parlamentària… implementant polítiques econòmiques i financeres neoliberals i, per tant, incapaç de respondre als problemes essencials de la pobresa i l’exclusió social al Brasil i d’enfrontar-se a l’imperialisme.”

Totes les mesures del govern Lula i les decisions que ha pres al llarg de l’últim any han anat en la mateixa direcció: acceptant els dictats dels mercats financers, consolidant el superàvit pressupostari per poder tornar el deute extern, no portant a terme una autèntica reforma agrària –la qual cosa està provocant les crítiques de l’MST– no reduïnt l’atur, no pujant els salaris, no lluitant contra les desigualtats. Aquest govern és, sens dubte, un govern social-liberal.

2) Al llarg d’aquest any, aquestes polítiques governamentals, contràries als interessos populars, han anat acompanyades de revelacions sobre els seus mètodes polítics i pràctiques corruptes, que no són en cap cas diferents dels dels governs burgesos tradicionals. Dotzenes de parlamentaris han estat comprats per membres destacats de la direcció del PT y del govern. José Dirceu, segon al capdavant del govern, va haver de dimitir. Això és un veritable terratrèmol que ha saccejat la vida del PT i al conjunt de la societat brasilera.

3) El desenvolupament socioeconòmic, polític i ètic del govern també confirma les conclusions polítiques que vàrem extreure de la nostra caracterització del govern i de les polítiques: els revolucionaris no poden formar part d’un govern social-liberal. Els revolucionaris no poden formar part del govern Lula, totes les polítiques del qual s’acomoden al marc del respecte als criteris dels mercats financers i de les contra-reformes neoliberals. Malgrat les crítiques fetes a la corrupció o al funcionament del partit, bona part de l’esquerra del PT, inclosos els nostres camarades de la DS-PT, no ha defensat una política de ruptura amb el govern durant les darreres eleccions a la direcció del PT. L’acumulació de mesures neoliberals al llarg dels tres últims anys, afegit als casos de corrupció, va crear inclús noves condicions per a un trencament amb el govern; però els camarades van rebutjar aquesta opció.

4) Al llarg de les eleccions de 2006, la candidatura presidencial de Lula constitueix una reafirmació de les seves polítiques neoliberals. Davant d’aquesta candidatura, la presentació per part dels revolucionaris d’una alternativa unitària, d’una alternativa anticapitalista a la dreta i a les classes dominants però també per un trencament amb el social-liberalisme de la direcció del PT, és una iniciativa positiva. El PSOL ha decidit presentar Heloisa Helena com la seva candidata a presidenta de la república. Al llarg de la seva campanya defensarà un programa per a la defensa dels interessos i les reivindicacions de les classes populars, per una ruptura amb el neoliberalisme i el capitalisme. Denunciarà tots els atacs de la dreta, les polítiques imposades pels mercats financers i totes les conseqüències de les contra-reformes neoliberals. S’oposarà al balanç de l’obra de govern de Lula. En solidaritat amb la lluita dels pobles d’Amèrica Llatina, i en particular amb la Revolució Bolivariana, la candidatura d’Heloisa serà una candidatura antiimperialista. Aquesta candidatura pot donar a milions de brasilers l’oportunitat d’expressar el seu desig de resistir als atacs del capitalisme neoliberal i canviar les coses. Estant per sobre de corrents i organitzacions particulars, aquesta candidatura pot unir una esquerra radical, una esquerra anticapitalista, que pot reprendre el programa i els valors fonamentals que estan en l’origen del PT i que la direcció Lula ha abandonat des de llavors.

5) També tenim present que l’esquerra brasilera encara està molt dividida; una bona part d’aquesta esquerra encara és al PT. Altres organitzacions, com ara el PC do B, o altres sectors que estan agafant-se a posicions “movimentistes”, o el PSTU, seguiran mantenint les seves posicions. Les forces de la Quarta Internacional al Brasil malauradament encara estan dividides. La DS-PT encara està activa al PT, tot confirmant la seva participació al govern i reforçant la seva integració en la direcció del partit; un dirigent de DS ocupa el lloc de secretari general del PT. Un altre sector de la Quarta a Brasil està participant en la construcció del PSOL i està conformant el grup “Col·lectiu DS-Quarta Internacional”, que s’ha afegit a la construcció d’una corrent al si del PSOL provisionalment anomenada Enlace. Per tal de fomentar un debat continuat i de maximitzar les possibilitats d’una convergència de tots els sectors anticapitalistes, el Comitè Internacional reafirma el manteniment de relacions amb tots els components de la Quarta Internacional al Brasil, tots aquests components que continuen sent membres de ple dret de la Internacional.

6) El Comitè Internacional proposa obrir una discussió sobre la situació brasilera. Aquesta discussió tindrà l’objectiu, en particular, de fer un balanç inicial de l’evolució del PT al llarg dels últims 20 anys, de la política de la secció brasilera i de les discussions i decissions adoptades per la Internacional. El CI proposa reobrir un butlletí intern especial sobre aquesta qüestió. Demana als camarades brasilers que presentin una introducció a aquesta discussió. Els textos tindran una llargària màxima de 20.000 caracters.

7) El CI observa que la DS-PT no ha participat en la seva reunió de febrer de 2006. Buscant mantenir el debat amb aquests camarades, mandata al Buró per organitzar una reunió amb aquests camarades en el futur més immediat possible.

Febrer 2006