Ni LOU, ni Bolonya, ni precarietat. No pagarem la seva crisi!

NI LOU, NI BOLONYA, NI PRECARIETAT

NOSALTRES NO PAGAREM LA SEVA CRISI!

El model d’universitat que sorgeix amb la declaració de Bolonya (si no abans) va ser ideat en un moment d’eufòria neoliberal. Era una proposta d’universitat estretament relacionada amb l’Estratègia de Lisboa, basada en la competitivitat i el lliure mercat i amb la societat del coneixement com motor del procés. Era (i és) un model d’Universitat pensada per i per a la flexibilitat dels mercats, i per a un entorn de precarització de les condicions laborals. Aquest panorama està, en la práctica, lligat a les noves formes de precarietat pròpies dels nostres temps, i que la joventut actual tan bé coneix. Avui más que mai el capitalisme està en qüestió i tanmateix les autoritats segueixen defensant la necessitat d’adaptar-se a un mercat que és incapaç de governar-se a sí mateix.

Mentre la banca privada rep fons públics per a socialitzar les pèrdues (mai es van socialitzar els guanys), el Ministeri de Ciència i Innovación (MCI) segueix endavant amb el seu pla de beques-préstec gestionades per entitats bancàries i cofinançades amb diners públics. A la precarietat que ja vivim cal sumar el crèdit que caldrà retornar (a un banc privat) al finalitzar la carrera.

Es comença a parlar de la “sobre-qualificació” dels i les estudiants i de la necessitat de respondre al que el mercat demanda. Per a adaptar la Universitat a un mercat laboral desregulat i àvit de mà d’obra barata, flexible i adaptable no hi hares millor que convertir els graus en una fàbrica de precaris i els postgraus en una escola d’híper especialització per a les èlites. Els futurs graus, que inclouran moltes vegades un període de pràctiques no remunerades, permetrà la creació del nou “professional flexible” format en “habilitats i destreses” generals, adaptable a les condicions precàries que el mercat laboral ofereix. Els màsters sofreixen una forta pujada de taxes respecte al seu equivalent en l’anterior model (cinquè any de llicenciatura).

Amb l’Estrategia Universitat 2015 el MCI pretén donar el cop definitiu a la universitat pública. Proposa un model de finançament mixt subordinat als interessos empresarials que suposa donar ús privat als diners públics alhora que s’insisteix en la importància de la transferència dels resultats de la investigació pública a mans privades, de manera que sigui el sector privat el qual, una vegada más, rebi beneficis. Amb la “internacionalització” s’inaugura el “rànking mundial” d’universitats, que tindran que competir entre elles i buscar la forma de ser rendibles i atractives per a la inversió privada. Es proposa, a més, que “professionals de la gestió” puguin governar la universitat en nom de la “eficàcia”. Ara que el sistema demostra el caràcter irracional del mercat i de les seves lleis, es preten que uns pocs tecnòcrates al servei dels de sempre decideixin sobre el futur de les nostres universitats.

En aquesta Europa els serveis públics estan en perill, la universitat entre ells. El model de desregulació, de flexibilització i de “venda” dels serveis públics ha estat un dels motors que han provocat l’actual crisi. Pensem per això que en el nostre horitzó hi ha d’haver una vaga general dels serveis públics. Perquè aquest sistema és irracional i injust i no volem que la seva crisi es tradueixi en més retallades socials per a nosaltres. No seguirem deixant la gestió del que hauria de ser públic en mans d’uns pocs. Volem una educació totalment pública, gratuïta i democràticament governada. Ni aquesta sociedad ni aquesta universitat estàn pensades per a nosaltres sinó perquè s’enriqueixin els de sempre. El dia 12 de març universitats i instituts faran vaga i sortianr de nou al carrer per a exigir que la veu dels i les estudiants sigui escoltada, per a exigir un debat públic sobre el futur de la nostra educació, la de tots i totes. Perquè les nostres vides valen más que els seus beneficis.

L’12 DE MARÇ TOTS i TOTES A LA VAGA

LES NOSTRES VIDES VALEN MÁS QUE ELS SEUS BENEFICIS