Combatent les externalizacions al sector de l’hosteleria

Per Rocío Varela, [1]

Els treballadors de l’Hotel Rey Juan Carlos I de Barcelona, pertanyent a la cadena HUSA, estem en lluita, una lluita que és al cap i a la fi una marató d’esforç, paciència i resistència per mantenir uns drets que d’altres van aconseguir gràcies a la seva dedicació i altruisme.

Lluitem per un treball digne, que permeti a les persones desenvolupar-se com a tals. Un salari que ens permeti viure a nosaltres i a les nostres famílies dignament, uns horaris que ens facilitin el tenir una vida familiar i social saludable, i sobre tot, lluitem perquè se’ns reconegui el nostre treball i el nostre esforç; en definitiva, que no se’ns tracti com a meres peces d’una màquina, sinó com a éssers humans.

Per desgràcia, en aquests temps, no és fàcil mantenir unes condicions de treball dignes. Hem hagut de lluitar fort per defensar el nostre conveni, dir no a les dobles escales salarials i, ara, són les externalitzacions el nostre cavall de batalla.

La lluita sindical dels noranta va ser marcada per el mal ús i l’abús que des de les patronals es feia de les empreses de treball temporal –l’escassa regulació de les quals dins de la normativa legal les feia tan desitjables per facilitar la desregularització del mercat de treball-, que va culminar amb la consecució d’una llei que equiparava al treballador extern amb l’intern.

Ara ens trobem amb la difícil tasca de posar límits a la descentralització dels serveis a les empreses, ja que una molt feble regulació per part de la legislació vigent permet als empresaris de dividir els treballadors, reduir les seves condicions laborals i impedir la lluita conjunta per unes possibles millores.

Aquestes lleis possibiliten la creació de grans empreses, amb multitud de centres de treball, però en les quals els treballadors no tenen cap tipus de vinculació especifica amb cap d’aquests, vagant de manera erràtica en funció de la demanda del mercat. Tot això implica un estat continu d’incertesa pel que fa a la possibilitat d’una estructuració de la seva vida quotidiana. Les seves repercussions en la salut dels treballadors són importantíssimes, si entenem la salut, d’acord amb la definició de l’Organització Mundial de la Salut, com l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència de malaltia.

Davant tot això lluitem cada dia per defensar els drets adquirits en la nostra empresa, però sent conscients que aquesta lluita sols pot ser guanyada d’una manera global. Per això, des d’aquest espai, cridem a la coordinació de lluites, a la unitat dels treballadors per a la consecució d’unes lleis que ens protegeixin realment dels abusos del sistema establert.

La nostra meta, igual que als noranta, ha de ser la d’una llei que dificulti el tràfic salvatge de treballadors fins ara permès per l’actual legislació.