La crisi continua sense respostes adequades

La xifra de desocupats arribarà als 4 milions a la fi d’aquest any, però el govern del PSOE continua sense donar respostes adequades a la crisi, respostes que beneficiïn la gent treballadora i no justament aquells que han provocat l’actual situació.

El “Pla espanyol per a l’estímul de l’economia” segueix una orientació plenament neoliberal: les mesures financeres no fan sinó esmorteir la liquiditat i la rendibilitat del sistema financer en mans privades. Fins i tot la rebaixa del tipus d’interès interbancari no s’ha traslladat en tota la seva plenitud als tipus pagats pels usuaris, és a dir, per aquells que han de suportar l’endeutament derivat de les hipoteques engreixades per la bombolla especulativa immobiliària, redundant en un major marge de benefici per a la banca.

La promoció dels contractes a temps parcial, la molt insuficient ampliació de la cobertura social sense qüestionar les facilitats d’acomiadament, les bonificacions fiscals a les empreses, són remeis neoliberals que en última instància només afavoreixen els capitalistes causants de la crisi.

Una solució d’esquerres a la crisi passa necessàriament per l’apropiació estatal dels recursos financers -i dels sectors productius estratègics- amb l’objectiu d’orientar la inversió cap a aquells sectors generadors d’ocupacions estables i menys depredadors de la naturalesa i els béns comuns. Igualment la jornada laboral hauria de reduir-se a les 35 hores setmanals per a arribar a les 32, de manera que els guanys en productivitat poguessin atènyer tots els racons de la societat. La cobertura social ha d’ampliar-se, tancant les portes a l’aplicació massiva d’acomiadaments “per causes objectives” i impedint-los per complet en aquelles empreses amb beneficis.

Davant les polítiques neoliberals del govern, cal construir marcs de resistència que superin les lluites parcials. Marcs de coordinació de lluites contra els acomiadaments però també per la recuperació d’un teixit social i productiu basat en els serveis públics (sanitat, educació, transport) sota control democràtic, la reconversió ecològica de la producció i dels espais i béns comuns. Cal allargar els conflictes, dotar d’estructures a les lluites i connectar-les de manera perllongada amb l’objectiu d’una vaga general que faci visible als carrers les alternatives presentades pels treballadors i els moviments socials. Al costat d’això, necessitem anar construint una alternativa política anticapitalista per a sortir d’un capitalisme irreformable.

Bolonya, la LEC i la corrupció, tres malalties neoliberals

La lluita estudiantil contra el procés de Bolonya i l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior continua, mentre augmenta la repressió contra el moviment, que ja s’ha convertit en sistemàtica. El desallotjament de la UAB i les repetides intervencions policials així ho demostren. Després de la violència extrema i descontrolada dels Mossos d’Esquadra el 18 de març, hem d’exigir la dimissió del seu responsable polític, el Conseller d’Interior Joan Saura, president d’ICV, soci de coalició d’EUiA.

Dimissió que cal exigir al costat de la del Conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, com van fer les desenes de milers de professors i estudiants que van fer vaga i van participar a la multitudinària manifestació contra la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) –una altra política antidemocràtica i privatitzadora de l’Entesa- el 19 de març.

Els escàndols de corrupció i enjudiciaments esquitxen al PP, com en el seu moment ho van fer al PSOE. També a les Illes Balears un partit de govern amb el PSIB, Unió Mallorquina, s’ha vist embolicat en una nova trama. Tals situacions tendeixen a reproduir-se de manera sistemàtica i només poden evitar-se posant fi a l’imperi del mercat i promovent una participació i control reals de la ciutadania en els assumptes públics.

L’OTAN es reforça

El 3 i 4 d’abril se celebra a Khel (Alemanya) una cimera de l’OTAN, commemorativa del seu 60 aniversari. L’Aliança Atlàntica està exercint activament d’instrument militar al servei dels poders imperials dels EUA. Uns 56.000 militars de la ISAF, força dirigida per l’OTAN, es troben actualment a Afganistan i se n’estan reclamant 4.000 més amb l’excusa de les noves eleccions. Fins i tot està facilitant el rearmament de l’enemic suposadament “desaparegut”, Rússia, el president del qual promou l’augment d’efectius militars i nuclears per a plantar-li cara.

Per la seva banda el president francès Sarkozy ha decidit el reintegrament del seu país en l’estructura militar bo i esquivant el control parlamentari. A l’estat espanyol, a Albacete, l’OTAN pretén implantar la seva Escola de Pilots (TLP), traslladant-la des del seu emplaçament actual a Florennes.

Per tot això, les mobilitzacions contra l’OTAN, en les quals les nostres organitzacions germanes del resto de Europa estan molt involucrades, tenen una importància especial.