Més enllà de la igualtat formal: la lluita pels drets i les llibertats del col.lectiu LGTB

Per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

El passat dimecres dia 15 d’abril va tenir lloc a l’Ateneu Rebel una reunió amb components dels moviments socials implicats en les lluites LGTB per debatre i fer propostes al programa de la candidatura de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista a les pròximes eleccions europees del mes de juny. Concretament s’hi van unir militants del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, de la Xarxa d’Acció Trans i Intersex de Barcelona i de la Guerrilla Travolaka.

El debat es va organitzar entorn a dos documents. El primer va ser la contribució programàtica que va realitzar un company del FAGC i el segon la proposta programàtica que inicialment van llençar els companys d’Izquierda Anticapistalista a Madrid.

Es va iniciar la discussió destacant la importància d’anar més enllà d’una igualtat formal que “normalitzi” el col.lectiu GLT i d’exigir i lluitar per una vida digna i sense falses toleràncies. L’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia no desapareixen amb la multiplicació de drets, ni amb la sola (encara que necessària) denúncia de les agressions i les discriminacions. Es tracta de lluitar per la consolidació de les llibertats. En aquest sentit, és imprescindible tenir clar que, encara que malgrat que es poden negociar els drets, no és el cas amb les llibertats, ja que aquestes són intrínseques al nostre desenvolupament com a éssers individuals.

A continuació es van fer propostes més concretes per enfortir la proposta programàtica inicial de la nostra organització política. Es va parlar de la necessitat d’evitar destacar certes fòbies (com ara l’homofòbia) per sobre d’altres que solen estar més invisibilitzades com la transfòbia o la lesbofòbia. Al fil d’això, també es va defensar la necessitat d’entendre i explicar l’especificitat de les experiències d’opressió i de lluita dins de cada col.lectiu en el marc del sector més ampli conegut com a LGTB+. Particularment, es va demanar una atenció al col.lectiu intersex, actualment classificat per diverses administracions com a “malalt” i obligat a un tractament per l’OMS.

Una altra qüestió que es va introduir va ser el paper de la dimensió educativa i de prevenció: és necessària la formació de professionals, amb la introducció d’un protocol de tractament de cada tema, per evitar la reproducció de dinàmiques d’opressió. Això ha d’incloure a professionals de la salut, treballadors socials i fins i tot s els cossos de seguretat, els quals sovint presenten actituds brutalment homòfobes.

Un tema que els companys van trobar a faltar en el text inicialment proposat per Izquierda Anticapitalista i Revolta Global-Esquerra Anticapitalista va ser el de prostitució. Aquesta qüestió és important en el sentit que moltes persones del col.lectiu LGTB+, particularment les persones transexuals, davant la falta d’oportunitats laborals (entre d’altres factors) es veuen concentrades en aquesta activitat. Moltes d’aquestes persones estan constantment en situació de risc de violència i s’ha de garantir la seva protecció així com dignificar la seva activitat. Aquest tema va enllaçar amb la qüestió de la violència en general de la que són víctimes les persones del col.lectiu. La realitat objectiva actual és que a moltes persones les estan matant pel simple fet de ser gays, lesbianes, transexuals, etc. És imprescindible, es va argumentar, que les persones puguin expressar lliurement i públicament la seva sexualitat i la seva afectivitat sense por a ser agredides o maltractades. En aquest sentit, es va recordar que hi ha països ja membres de la Unió Europea, o que estan pendents d’entrar-hi, en els que tant els seus governs com la policia tenen discursos i actituds clarament homòfobes. S’ha de pensar en mesures culturals i legals per prevenir i castigar aquestes tendències. La Unió Europea s’ha de posicionar de manera clara i contundent per una Europa lliure d’homo, lesbo i transfòbia!

Un tema que també es va considerar important per a tractar en el programa va ser el de les malalties de transmissió sexual. Malgrat que es va reconèixer que tractant-les en un discurs específicament referit al col.lecitu LGTB+ es corre el risc de seguir estigmatitzant el col.lectiu, és important reconèixer que les malalties de transmissió sexual tenen un alt grau d’incidència en aquest grup social i així com entre els joves. Es va trobar important recollir mesures específiques respecte a aquest tema en algun punt del programa, com ara el de sanitat. En relació amb l’àrea de sanitat, es va parlar de la importància d’exigir l’accés per part de les persones transexuals a la sanitat pública sense diagnòstic ni tutela psiquiàtrica. Les persones transexuals no són malaltes sino usuàries!

Finalment, es va parlar de la discriminació que les persones LGTB+ pateixen en situacions com ara l’accés al dret a la reproducció assistida gratuïta o a la reagrupació familiar en el cas de les persones immigrants. Aquestes qüestions han estat recollides en altres parts del programa com ara la d’immigració o la de feminisme.

La reunió va acabar amb una petita pluja d’idees sobre diferents activitats i accions que es podrien dur a terme durant la campanya electoral per visibilitzar la lluita pels drets LGTB+ i continuar creant un debat social i polític ampli per fer arribar la veu i les postures del col.lectiu a altres sectors socials. En aquest sentit, es va estar d’acord en organitzar una taula rodona per presentar les propostes i reivindicacions de diferents col.lectius.