Continua el debat per l’elaboració d’un programa anticapitalista i antipatriarcal per a les eleccions europees
dimarts 5 de maig de 2009
Totes les versions d'aquest article:
Per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
El passat dimarts dia 28 d’abril Revolta Global-Esquerra Anticapitalista va realitzar una reunió amb Montse Cervera, Betlem Cañízar i Marina Collell, membres de Ca la Dona, per compartir amb elles la iniciativa de presentar una candidatura anticapitalista a les eleccions europees del juny i escoltar les seves idees i propostes per al programa electoral que encarà s’està debatent i dissenyant.
Les companyes del moviment feminista van encetar la reunió destacant que l’objectiu fonamental d’una proposta política veritablement revolucionària ha de ser crear, mitjançant el debat i el treball en comú, discurs i aliances. La importància a mig termini de tenir presència al Parlament Europeu és que hi hagi gent “rara” en el sentit de trencar amb les pràctiques i discursos que allà es donen. Aquesta presència de discursos alternatius i trencadors s’ha de combinar amb la defensa de mesures concretes i, en general, pot donar la perspectiva de que un altre món és possible. I per a poder fer això s’ha d’anar més enllà d’una mera política de drets i igualtat formal i lluitar per les llibertats en tots els àmbits de la societat.
Les companyes van continuar la discussió recalcant que una de les principals mancances actuals en el Parlament europeu és que no hi ha cap força política que es posicioni en contra de la rampant criminalització social i política de les prostitutes i que escolti les seves veus. Mentre que l’esquerra institucional, de forma més o menys unànime, sol oposar-se a les màfies de persones, a l’esclavitud i a la violència sexual, no es posiciona per defensar els drets de les dones que exerceixen la prostitució, ni lluita pel seu dret a decidir ni escolta les seves veus. Les companyes també van destacar la importància i la urgència de proposar legislació a nivell europeu que protegeixi a les dones de tot tipus de violència.
A continuació, a un nivell més general, es va parlar de la necessitat d’una esquerra combativa i transformadora que, a més de ser anticapitalista també sigui antipatriarcal: és a dir, que no només sigui capaç de proposar un altre model productiu sinó també un altre model de reproducció. Aquest últim hauria de consistir en posar al centre de la societat per la que lluitem la cura de la vida i del planeta. Si situem la cura al centre de la societat llavors impedirem l’explotació de les persones i del planeta. S’ha de canviar de lògica. S’ha de canviar de paradigma.
En el camí d’assolir aquest canvi de paradigma tant en l’àmbit productiu com en el reproductiu s’han de fer propostes concretes explícitament antipatriarcals que, per exemple, vagin més enllà de la conciliació de la vida laboral, la familiar i la personal: “la conciliació” segons va dir una de les companyes “és una trampa que ens hem posat nosaltres mateixes, ja que som nosaltres les que acabem havent de conciliar. Hem de canviar la concepció de treball, de societat i de reproducció, ja que, en aquests moments, les dones treballadores fan doble i triple jornada i les dones més privilegiades simplement paguen a una altra dona per a que faci les seves tasques a la llar i la família. Això no resol el problema de fons”.
Una altra qüestió que es va discutir durant la reunió va ser la de participació de les dones en l’àmbit polític i l’espai públic en general. Les Llei de Paritat, segons algunes de les companyes, no promouen la veritable igualtat de les dones ni la seva participació en igualtat de condicions en l’arena política. No és que s’hagi d’estar en contra d’elles des del moviment feminista però s’ha de reconèixer que no resolen res. Promoure la participació de les dones implica canviar les condicions socials i el conjunt de pràctiques que les impedeixen poder participar. Per exemple, les dones solen tenir presència en grups i espais informals, mentre que els espais tradicionals de participació política han estat regulats i en alt grau dominat pels homes. S’ha d’entendre la política i la participació d’una forma més mòbil, menys rígida, més incloent: pel que fa a horaris i a formats de les reunions, per exemple. Els temps de vida de les dones tenen molts alts i baixos i estan compresos de cicles sovint irregulars (i inclouen, entre d’altres, parir, cuidar dels nens, de les mares), mentre que els temps de vida dels homes són més regulars. S’han de reconèixer aquestes diferències i l’impacte que tenen en la participació en l’espai polític i en les desigualtats que s’hi estableixen entre els homes i les dones. Amb l’objectiu d’acabar amb aquestes diferències, tot allò informal, submergit hauria de ser revaloritzat en l’imaginari social i polític. Per exemple, no es tracta tant de regular el treball submergit o el treball reproductiu com de proporcionar-li valor.
En aquest sentit, es va destacar la centralitat que les relacions personals de confiança i no estructurades han de tenir en la nova societat que volem construir. Se les ha de dignificar sense intentar normativitzar-les ni mercantilitzar-les ni estructurar-les, ja que són aquestes relacions, molt sovint protagonitzades per les dones, les que sostenen les nostres ciutats, els nostres barris, les nostres comunitats, les nostre famílies... Si ens carreguem aquestes estructures informals ens estem carregant la cohesió social. És precisament per això, perquè constitueixen un aspecte tan clau de la vida quotidiana de les persones, pel que cal recollir-les en les nostres polítiques anticapitalistes i antipatriarcals.
En relació a aquesta centralitat de les relacions personals de confiança, i reprenent la idea que la cura de la vida i del planeta ha de ser un objectiu primordial per a qualsevol projecte polític que es consideri revolucionari, les companyes van parlar de la necessitat d’un canvi paradigmàtic de l’actual model de ciutadania i van defensar el valor de la idea de “curadania” com a element organitzador d’un societat justa, lliure i igualitària. Aquest concepte, que recull la centralitat de la noció de cura, constitueix una proposta feminista que vol ser emancipadora per a tothom: sense jerarquies, sense parcialitats, que inclogui mesures concretes tant per a dones com per a homes i que articuli totes les polítiques i l’organització de la societat.