Alemanya: Nous atacs

Per Pierre Vandevoorde

Endegada pel govern Schröder sota el nom d’Agenda 2010, l’ofensiva continua amb la coalició CDU-SPD. Després d’anunciar un nou dèficit del sistema d’assegurança de malaltia de prop de 8.000 milions d’euros, Angela Merkel ha presentat una bateria de mesures brutals: per l’any 2007, hi hauria un augment del 0’5 % de les cotitzacions... mentre que l’impost de societats passaria del 39 al 29 %. (Però, en realitat, la complexitat del sistema fiscal alemany ofereix nombroses possibilitats de deducció, amb la qual cosa estaríem parlant només d’un 20 %). Per contra, pel que fa als assalariats i assalariades, aquest govern de guerra social ha previst algunes disposicions suplementàries: supressió de la deducció de despeses de carretera per sota dels 21 kilòmetres, supressió de la no imposició sobre els increments salarials pel treball en equip i durant els dies festius per damunt dels 25 euros l’hora, disminució fins la meitat del màxim d’interessos deduïbles...

La diferència entre l’SPD i la CDU es redueix finalment a la voluntat del primer de finançar el sistema sanitari mitjançant impostos, mentre que la Democràcia cristiana s’estima més fer-ho amb l’augment de les cotitzacions. Resultat: la transferència de riqueses des de la part baixa de la societat fins a les capes superiors segueix avançant. Així, per exemple, l’ajuda a les famílies pels infants de menys de dos anys, decidida a primers de juny, beneficiarà sobretot els més benestants (67 % del salari net fins a un sostre de 1.800 euros, però només 300 euros per a un aturat) i costarà a l’Estat la meitat del que estava previst inicialment (3.900 milions d’euros durant l’exercici del 2007), car aquestes ajudes s’atorgaran durant un any en lloc de dos. L’IVA passarà, el proper mes de gener, del 16 al 19 %... sense que s’hagi plantejat en cap moment esprémer els que s’omplen les butxaques gràcies al sistema sanitari, com ara les grans companyies farmacèutiques o les companyies d’assegurances. Per fer-se una idea de les proporcions que s’estan assolint: el grup Allianz ha incrementat els seus beneficis en un 30 % durant l’any 2005 (4.400 milions d’euros)... alhora que preveu 7.500 acomiadaments. Mentre que un aturat de llarga durada, afectat pel pla de mesures anomenat “Hartz IV”, ha de viure amb 345 euros al mes.

Davant la brutalitat d’aquesta ofensiva, quan no hi ha hagut ni una aparença de negociació, les direccions sindical es veuen obligades a reaccionar i anuncien grans manifestacions regionals pel 21 d’octubre, alhora que el gran sindicat de serveis Verdi adopta la reivindicació de la prohibició d’acomiadaments a les empreses amb beneficis. Vet aquí algunes inflexions significatives, car, no fa pas gaire, la manifestació nacional del 3 de juny contra les reformes només va aplegar unes 20.000 persones entre els col·lectius d’aturats, els moviments alternatius i l’extrema esquerra. Caldrà, però, que el 21 d’octubre no romangui una acció sonada sense continuïtat, com va passar el 3 d’abril del 2004, quan 500.000 persones van sortir al carrer contra el pla “Hartz”. Per a l’esquerra sindical i els militants més combatius, la batalla central de després de vacances serà doncs per preparar manifestacions massives, mirant d’arrossegar a la vaga el major nombre d’empreses possible, per tal d’iniciar una vertadera prova de força amb el govern.

13/07/06