Sobre les crisis i la necessitat de trencar amb el capitalisme

“Les condicions que ha exigit la Volkswagen per construir a Catalunya l’Audi Q3 inclouen que la Generalitat i el govern espanyol posin el 60% de la inversió, que durant els propers 5 anys l’empresa pugui presentar tots els ERO que vulgui, que durant aquest mateix període tots el vehicles del govern català siguin Volkswagen i, a més, que es doni incentius a la població per comprar cotxes. Aquí no mana el govern, mana la Volkswagen i la gent s’hauria de revelar!”. Amb aquestes paraules es va referir el professor d’economia de la UAB, Arcadi Oliveres, a una de les realitats que s’estan produint en l’actual context de crisi, durant una xerrada celebrada a Manresa.

En un detallada i documentada exposició, Oliveres va explicar com s’ha arribat a l’actual situació. Des de la bombolla financera, impulsada per les noves tecnologies que permeten el moviment immediat de capitals per tot el món, amb total llibertat i sense control, a la caiguda dels valors a les borses mundials. L’economista va criticar que el govern hagi optat per injectar diners a la banca, una inversió que no ha repercutit en una reactivació del crèdit sinó en tapar els forats de les entitats financeres i que ha acabat desembocant en el tancament d’empreses, per l’aturada del consum. Oliveres va lamentar que moltes societats hagin reduït les plantilles sense cap mena de raó, com la SEAT, en què “cada treballador va fer guanyar en els darrers 5 anys 250 milions de pessetes a l’empresa”. Però tot i així, ha executat acomiadaments i ha fet xantatge a la Generalitat, tal i com dèiem al principi. Un cas més de privatització dels beneficis i socialització de les pèrdues. En aquest entramat, tal i com va indicar, els partits polítics estan lligats pel capital, ja que quan arriben les eleccions van a parar la mà per finançar les campanyes. Davant d’aquest panorama, l’economista veu les cooperatives com una alternativa.

Però, per Oliveres la pitjor crisi que s’està patint avui no és la financera sinó l’alimentaria. L’escassetat de petroli fa buscar alternatives energètiques errònies, com els agrocombustibles que comporten un augment desbocat dels preus dels aliments. L’altra alternativa, la nuclear, no és gaire més aconsellable; només ens cal recordar algunes experiències. Davant d’aquesta situació, el professor d’economia aposta per les energies renovables, però sobretot, per reduir el consum, perquè, seguint les seves paraules, la felicitat és gratuïta o quasi gratuïta.

L’acte va comptar amb la participació d’Andreu Coll, militant de Revolta Global- EA, que va negar, tal com diu algun líder mundial, que hi hagi un capitalisme bo i un de dolent. Andreu Coll va remarcar que el neoliberalisme ens ha portat a la privatització d’empreses i serveis públics, la desregulació del mercat laboral i de les finances, la internacionalització amb l’evasió de capitals i la reducció de la pressió fiscal sobre els rics. Però a aquests extrems es poden aportar alternatives. El militant de Revolta Global va indicar la necessitat d’expropiar la banca, recuperar el control del sector energètic, el dret a la sobirania alimentaria, prohibir els acomiadaments en les empreses amb beneficis, expropiar els habitatges buits i aturar els processos de privatització, entre algunes dels punts principals.

Aquestes respostes van ser ben acollides pel públic assistent que va expressar la necessitat de trencar, ni que sigui de mica en mica però amb decisió, amb el capitalisme.